GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS

Arriba un moment que les taronges comencen a dir-nos "Adéu!" i és una llàstima que es llancen a perdre. Per això vaig pensar a fer-ne una gelatina, molt fàcil i vistosa, acompanyada d'uns maduixots molt dolços.

GELATINA DE TARONJA AMB MADUIXOTS

INGREDIENTS:

1 litre de suc de taronja acabat de fer

6 cullerades de sucre (o edulcorant)

8 maduixots

3 cullerades de sucre (o edulcorant)

9 fulls de gelatina

PREPARACIÓ:

En un llibrellet, posem a hidratar els fulls de gelatina.

Posem el suc de taronja (ben colat i sense fibres) en un cassó i l'escalfem fins que faça un bull. Fem això perquè si no bullim el suc una vegada, els seus enzims no deixarien que quallara la gelatina.

Ara és el moment d'afegir-hi les sis primeres cullerades de sucre o d'edulcorant. 

Traiem els fulls de gelatina, que ja estaran ben hidratats, i els afegim al suc. Remenem ben remenat fins que s'hi dissolguen. Per assegurar-nos que no ens en quede cap grumoll és millor passar el suc per un colador fi. Fet això, només ens cal triar un motlle que ens agrade, i ja està. Jo vaig escollir-ne un de la marca "Lekué", que té una forma que m'agrada molt.

Deixarem que el suc perda temperatura i, llavors, el posarem al frigorífic durant un mínim de cinc hores. Jo el vaig fer el dia abans i el vaig deixar quallant-s'hi durant unes quinze hores. 

Passat aquest temps, i moments abans de menjar-nos-el, posem a escalfar un cassó amb aigua. Quan bulla, apaguem el foc i hi introduïm durant dos o tres segons el motlle. Això farà que la gelatina es separe del motlle. Ara només ens cal posar damunt del motlle un plat més ample que aquest i capgirar-lo per tal que la gelatina caiga al plat. 

Tallem ara els maduixots ben menuts (llevat de dos dels més grans) i els reservem. Jo use per afer açò aquest aparell que en facilita molt la tasca. Mesclem els maduixots tallats ben petits amb les altres tres cullerades de sucre (o edulcorant).

Amb l'ajuda d'una cullereta, en posem pel voltant del dolç. En posarem també al centre del mateix, com a mínim un dit, per tal que els altres que posarem damunt es vegen millor.

Tallem els altres maduixots a la llarga i els col·loquem al centre del dolç, i ja està.

Queda molt vistós i saborós, i no costa gens de fer. Convé acabar-nos el dolç perquè tendeix a assecar-se passades unes hores d'haver estat tret del motlle, i no està tan bo.