diumenge, 4 de setembre del 2011

HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés és un dels poetes que més m'agraden. Sobretot, per eixa proximitat que m'ofereix el seu llenguatge i per les imatges d'esplendorosa mediterraneïtat que traspua la seua poesia. Per a mi l'Estellés és terra, paraula i sensualitat. La carnalitat directa que expressa i el seu profund amor al nostre País, en conjunt, em són molt propers.
Com que aquest blog és un poti-poti de coses diverses, entre gastronomia i literatura, crec que els poemes que he triat li escauen prou bé:

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

O el que ve tot seguit:

Oh mots molt meus, productes de la terra!
Em reconec en una ceba crua,
en la humitat d'una oliva trencada,
en l'enciam que sucava en la sal.

I em reconec en bruscos mot de mar.

Mira aquests molls que jeuen en el plat
on expremesc una llimona a gotes.

Oh claredat, profunditat fecunda!

Lluite amb els mots, a rebolcons, arraps.

Jeiem, després, al llit, celeste amplària.


I per acabar, com deixar de banda aquest altre? Tòpic? Potser, però no per això menys suculent. La carn vol carn, que deia l'altre...

«No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que li faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.»

9 comentaris:

  1. Honor i Glòria al poeta nacional.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Els "poti-poti" són molt adients a la literatura, i més la poesia de l'Estellés. Una més per tu: "Matinet matí
    figues en cofí.

    Un ditet d'aigua dos ditets d'anís"

    ResponElimina
  3. En una miscel·lània d'Estellés, per molts poemes que hi posis sempre te'n deixes d'inoblidables i imprescindibles.

    Si n'hagués de triar un no sabria amb quin quedar-me, segur!

    ResponElimina
  4. Estellés era un apassionat de la vida, dels plaers senzills, i una veu que ens guia en un moment crític per la nostra llengua i el nostre poble. Els poemes que has triat m'encisen... com, gairebé, tots els seus.
    Besos

    ResponElimina
  5. He de reconeixer que jo no soc consumidor de poesia habitualment. I aquest gran poeta no el conec gens profundament.
    Però tots tres poemes que ens has portat m'han semblat molt escaients i suggeridors.

    ResponElimina
  6. Poemes bàsics, de capçalera, d'educació sentimental indispensable. Gràcies, company.

    ResponElimina
  7. El primer poema en llengua catalana que vaig llegir i vaig escoltar a l'institut. Perfecte homenatge. Gràcies i una besada.

    ResponElimina
  8. La quotidianeïtat d'aquests versos em fan pensar en Carner, però amb una mirada més propera i sincera. M'han agradat de debò i això que no coneixia massa el poeta!

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  9. Us demane disculpes per no haver-vos respost abans. Coses de la feina.

    Francesc Mompó: gràcies, company!!!!

    1entretants: gràcies, m'ha agradat el poemeta. ;D

    VPàmies: és que l'Estellés és molt Estellés!!!

    Queti B: jo no és que en conega molts de l'Estellés, però aquests m'agraden particularment.

    1entretants: gràcies novament.

    Anna: gràcies, guapa!!

    La taula d'En Bernat: gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!