El mes passat va ser l'aniversari d'Oreto i li havia promés que li faria un pastís de xocolate de la Gemma Clofent. Per què de la Gemma? Perquè el seu blog "La cuina de casa" és un referent de la rebosteria a la gastrosfera en català. A més, feia temps que li tenia posat l'ull a un dolç boníssim i, alhora molt senzill de fer. Com sempre passa, xocolater irredempt com sóc, encara vaig augmentar la dosi de xocolate de la recepta original. Segur que la Gemma m'ho sabrà perdonar i la bona amiga Glòria m'entendrà perfectament... El resultat va ser un pecat mortal de calories. Però què és pot fer si un no es permet alguns "pecadets" hipercalòrics de tant en tant?
PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER
INGREDIENTS:
14 bombons "Ferrero Rocher"
500 ml de nata per a cuinar (35% matèria greixosa)
3 cullerades soperes ben plenes de cacau en pols "Valor"
1 sobre per a fer 4 flams de "Flam Royal"
1 base de bescuit feta
2 bombons "Ferrero Rocher" per a decorar
PREPARACIÓ:
Triturem els bombons fins a fer-ne una pasta. Posem en un pitxer alt la nata, el cacau en pols, els bombons triturats i el contingut del sobre de flam. Mesclem tot amb la batedora fins que quede una massa homogènia. En estar tot ben mesclat, ho posem en una cassola al foc i ho anem mesclant amb un cullerot de fusta. Al principi està molt espès, però, en anar agafant temperatura, es torna ben líquid. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe al cul de la cassola.
En un motlle desmuntable d'uns 20 cm, col·loquem la planxa de bescuit. De seguida li aboquem per damunt la barreja calenta. Deixem damunt del banc de la cuina que es refrede i, llavors, posem el pastís a la nevera durant unes hores (el vaig fer per la vesprada i l'en vaig traure pel matí).
En traure'l, el col·loquem en una safata redona ampla. Agafem els dos bombons que havíem reservat i els tallem en parts desiguals i els col·loquem damunt del pastís. El guardem a la nevera fins el moment de servir. És un dolç boníssim, però molt calòric. Podem fer porcions no massa grans per tal que, qui vulga, puga repetir-ne, però que no s'embafe.
Nosaltres el vam utilitzar per a celebrar l'aniversari d'Oreto amb uns amics i amigues de València que en van quedar, crec, ben satisfets. I és que hi ha poca gent a qui no agrada el xocolate.
14 bombons "Ferrero Rocher"
500 ml de nata per a cuinar (35% matèria greixosa)
3 cullerades soperes ben plenes de cacau en pols "Valor"
1 sobre per a fer 4 flams de "Flam Royal"
1 base de bescuit feta
2 bombons "Ferrero Rocher" per a decorar
PREPARACIÓ:
Triturem els bombons fins a fer-ne una pasta. Posem en un pitxer alt la nata, el cacau en pols, els bombons triturats i el contingut del sobre de flam. Mesclem tot amb la batedora fins que quede una massa homogènia. En estar tot ben mesclat, ho posem en una cassola al foc i ho anem mesclant amb un cullerot de fusta. Al principi està molt espès, però, en anar agafant temperatura, es torna ben líquid. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe al cul de la cassola.
En un motlle desmuntable d'uns 20 cm, col·loquem la planxa de bescuit. De seguida li aboquem per damunt la barreja calenta. Deixem damunt del banc de la cuina que es refrede i, llavors, posem el pastís a la nevera durant unes hores (el vaig fer per la vesprada i l'en vaig traure pel matí).
En traure'l, el col·loquem en una safata redona ampla. Agafem els dos bombons que havíem reservat i els tallem en parts desiguals i els col·loquem damunt del pastís. El guardem a la nevera fins el moment de servir. És un dolç boníssim, però molt calòric. Podem fer porcions no massa grans per tal que, qui vulga, puga repetir-ne, però que no s'embafe.
Nosaltres el vam utilitzar per a celebrar l'aniversari d'Oreto amb uns amics i amigues de València que en van quedar, crec, ben satisfets. I és que hi ha poca gent a qui no agrada el xocolate.
Jo vaig ser una de les afortunades que el va tastar, i done fe que estava boníssim. A més, la presentació és de professional: perfecta. Un goig, Francesc i Oreto, compartir aquestes estones amb vosaltres.
ResponEliminaUn bes
Quin pecat de plat!
ResponEliminaBesets.
Fransec... que delicia de pastiss,estoy segura que triunfarias.
ResponEliminaEstoy de acuerdo contigo que la Gemma Clofent es todo un referente,su blog es uno de los mejores,y no oblidem al mestre Carlos de Valencia;)
Te agradezco tanto tus palabras, gracias por ver mi blog ganador.
Con personas como tu, todo es mas fácil.
Un abrazo querido amigo.
Besos
Moltes felicitats! Un aniversari mereix un pastís de xocolata i ben carragadet de calories!! Que s'ha de fer una bona celebració! una abraçada,
ResponEliminaAquest pastís és d'aquells senzills de fer amb un resultat espectacular. I si a sobre encara vas posar més xocolata, llavors ja ha de ser sensacional, per a xocoaddictes de veritat!
ResponEliminaJo també hagués quedat satisfeta si l'hagues tastat. És un pecat, segur que si, però un pecat que tots estem a punt per fer-lo!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
per molts anys, oreto! un pastís de xocolata és el millor per celebrar un aniversari, segur que va estar ben contenta amb aquest.
ResponEliminaMoltes felicitats a l’Oreto, segur que li va encantar aquest pastis
ResponEliminaUna abraçada per tots dos
Senzill i espectacular a tope!!
ResponEliminaQueti: sembla que sí que us va agradar, veritat? Ara, no és apte per a règims o dietes...
ResponEliminaFrancesc Mompó: això és el que té de bo pecar, no? Triar-ne un de ben gros!!!
Margot: m'agrada moltíssim el teu blog i les teues fotos. Transmeten art i bellesa. És cert, la Gemma i el Carlos València són molt i molt bons rebosters. Salutacions
La cuina de l'Eri: hi tens tota la raó!!
Gemma: si ho diu l'autora del dolç, m'hi quede més tranquil!! Si no li arribe a fer un dolç teu a Oreto s'hauria sentit decebuda perquè tenia moltes ganes que li'n fera un. Besades
Dolça, Manel i Fem un mos: Oreto (i la resta de convidats) en van quedar ben contents i satisfets, de veritat.
Josep: el mèrit és de la Gemma Clofent, ella és l'artista dels dolços, com la teua Glòria.
Quina bona idea. No hi hauria pensat mai!
ResponEliminaJoan: el mèrit és de la Gemma Clofent, del bloc "La cuina de casa", que en fa traure la idea. Salutacions
ResponEliminaMmmm....
ResponEliminaFa temps que jo també li tinc l'ull posat a aquest pastís!!
I tots en parleu tan bé que encara fa venir més ganes!
Salut!
jejeje Jo també el vaig fer i és brutal!! I a més, senzill de preparar, oi? I si a sobre, ens hi poses més xocolata... ha de ser el paradís. ;)
ResponEliminaPetons!