dilluns, 25 d’abril del 2011

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

Els acabaments del trimestre solem fer sempre un "esmorzar interdepartamental". Els vaig preguntar a dos dels companys (Juan i Eva) que s'estimaven més si dolç o salat i em van dir que salat. Així doncs, vaig estar pensant-me què podria fer-hi que fóra fàcil i bo. Llavors, de tot d'una, vaig pensar a recórrer a la focaccia. Aquesta vegada m'abellia fer-la amb dos ingredients que trobe que no poden ser més "italians" o, si més no, que els associem amb Itàlia: la salsa pesto i el formatge mozzarella. Així, d'unir tots dos ingredients bàsics, va eixir aquesta recepta. Per cert, que, si haguera tingut temps, hauria fet la recepta de la salsa pesto que van proposar els amics de "La Cuina Vermella". La millor que he tastat fins ara.

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA


INGREDIENTS:
Per a la massa:
500 g de farina
25 g de rent de forner (del que es compra als supermercats)
1 i 1/2 gots d'aigua mineral
2 culleradetes de sucre
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 culleradeta de sal

Per al recapte:
1 pot de 200g de salsa pesto "knorr"
3 cullerades d'aigua mineral
325 g de formatge mozzarella "Zanetti"
3 cullerades d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara hi afegim les cullerades d'oli de Beneixama a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant almenys cinc hores. Jo l'he tinguda durant dotze hores a la nevera.

Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 240ºC. Traiem la massa de la nevera i la deixem fora durant 1/2 hora perquè acabe de llevar del tot.
Untem una safata de forn amb una mica d'oli. Damunt col·loquem un full de paper de forn. El tornem a untar amb una mica més d'oli d'oliva de Beneixama.Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme.
En un llibrellet, aboquem la salsa pesto i li afegim les tres cullerades d'aigua. Això farà que siga més bona d'escampar. En estar, distribuïm per damunt de la massa la salsa pesto amb l'ajuda d'una espàtula.
Tallem la mozzarella a rodanxes i la distribuïm per damunt de manera més o menys uniforme. Ara és el moment d'enfornar. Abaixem la temperatura a 220ºC. Col·loquem la safata de forn a mitja altura i la hi deixem coure durant uns vint minuts. Passat aquest temps, connectem també l'aire i la coem durant cinc o sis minuts més, fins que quede daurada. Hem d'anar molt amb compte perquè se'ns pot cremar.

En passar aquests minuts finals, ja la podem traure. Estava per a llepar-se'n els dits!!! No n'ha sobrat ni un mossí!!

8 comentaris:

  1. M'encanten les foccacies, abans només feia pizzes però ara vaig alternant.

    Aquesta amb pesto la trobo molt original i té un color que enamora :)

    ResponElimina
  2. Fa una pinta, la vostra cuina devia de fer una olor bonissima. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Buenisimo no me extraña que os lo hayais terminado.

    Saludos.

    ResponElimina
  4. Ens encanten les foccacies, encara que no les he fet mai jo, amb el teu permís queda anotada, te un color fantàstic
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. M´encanten les foccacies i, aquesta al pesto deu estar deliciosa...tant fàcils que són de fer!

    ResponElimina
  6. Starbase: era molt bona i el coloret acompanyava.

    Maia: l'olor era un pecatòrum!! Vaig haver de contindre'm per no encetar-la abans d'hora.

    La casa de Lalaina: era massa per no acabar-se-la!! Gràcies per visitar el meu blog. :D

    Fem un mos: Sion, és facilíssima de fer!! Prova-ho i veuràs!!

    Eva: gràcies pel teu comentari!! El vaig haver de "copiar" perquè l'antivirus no em permetia accedir al teu blog. No sé què deu haver passat.

    Cristina: Hi tens tota la raó!!

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!