Ahir no sabia què fer per a segon plat del sopar i se'm va acudir que potser una sèpia aniria bé. Com que no volia que resultara molt calòric, vaig pensar en ingredients que l'assaboriren i no foren pesats. I això n'és el resultat.
SÉPIA AMB JULIVERT
INGREDIENTS:
(Per a quatre o cinc persones)
1 sépia d'un quilo aproximadament
1 bon ramellet de julivert fresc
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 all
1 puntadeta de pebre negre acabat de moldre
3 culleradetes de sal
1/2 gotet de vi blanc
1/2 gotet d'aigua mineral
PREPARACIÓ:
Tallem la sépia neta a tossets ben menuts. Posem l'oli de Beneixama a calfar a la paella. Quan estiga ben calent, hi aboquem la sépia de colp i l'anem remenant amb un cullerot de fusta.
Mentre es fregeix la sépia, posem la sal i el pebre en un morter, l'all pelat i trinxat i el piquem amb el picamà. En estar, hi afegim el julivert (a Beneixama en diem "jolivert") tallat amb les tisores i continuem picant perquè s'hi faça com una pasta verda. Ara li afegim el mig gotet de vi blanc, a poc a poc, tot incorporant-lo a la picada.
No ens hem de descuidar d'anar remenant la sépia de tant en tant. Quan aquesta ja ha perdut quasi tot el suc que havia amollat, li aboquem la picada d'all i julivert per damunt i la repartim ben repartida amb l'ajuda del cullerot. Continuem coent la sépia a la paella durant una estona, fins que s'haja begut el suc de la picada quasi del tot.
Ara és el moment d'afegir-hi el mig gotet d'aigua mineral i de continuar coent la sépia fins que quasi no quede líquid i ja es pot servir. En total, la sépia deu haver estat a la paella uns vint minuts.
Resulta una sépia molt tendra i amb un saboret suau a l'all i al julivert.
Doncs sense dubte ho vas aconseguir! Gens pesat, tot el contrari i amb aquest gustet a l'all i julivert, .. boníssim!
ResponEliminaQuin sopar més bo!
M'encanta la sèpia amb all i julivert... i aquesta té pinta de ser taaaaan tendreta i bona!!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Em sembla boníssima la teua recepta. Això del vi blanc i la picada a la paella faran que quede ben toveta i molt gustosa. Me l'apunte!
ResponEliminaBesets
un plat que no falla, excel.lent!
ResponEliminaUn segon molt lleuger però no per aixó menys gustós.
ResponEliminaMuas!
Francesc; La sepia, al no portar cap clase d'espina ,és un encant a la cuina i poder-la cuinar, i amb la frescor de fet al moment...
ResponEliminaQue vagi de gust Francesc¡¡
Ei, què bona!
ResponEliminaA mi la sípia m'enxisa, sempre estic a punt per menjar-ne. I aquesta és ben poc calòrica, però molt abellidora!
Ara, per abellidora la truita de reciclatge que tens aquí a baix. I tu ens diu artistes a nosaltres??? Què xula i que bona!!!! Nyam!!
Que bó, nosaltres a casa la fem de forma similar però sense fer-la a bocins. Ens agrada un cop a taula fer-ne fragments grans i menjar-la com si fós un filet :)
ResponEliminaPerò també ho tastarem així, que de tot se n'apren!!
Una recepta sana i senzilla per gaudir de tots els sabors del mar. Un segon plat boníssim i suculent!
ResponEliminaHola Fransec,m'agrada la sepia, de totes les maneres, peor aquesta es sencilla i deliciosa.
ResponEliminaPetons.
Un plat tan senzill com suculent.
ResponEliminaAquest plat ho té tot , Francesc. És molt bo , sa i lleuger. Molt bona proposta. Una abraçada
ResponEliminaLa cuina de l'Eri: era molt bona, de veritat.
ResponEliminaSandra: era molt tendra i tova. En estar tallada tan petita, quasi es desfà a la boca.
Queti: si la fas, ja veuràs com t'agrada.
Mandarina: He vist el teu blog i el trobe fantàstic. Gràcies pel teu comentari.
Gemma: és que estar a règim no té per què suposar no gaudir del menjar. No trobes?
JosepB: és que les espines i jo estem una mica barallats...
Massitet: sou un encant!! Gràcies
Starbase: a mi em passa que, si la faig a trossos grans, sempre em queda una mica "xiclosa" no li agafe el punt. Deu ser poca traça meua.
Margot: moltes gràcies!! Venint d'una artista de la cuina com tu, no saps l'alegria que em fa el teu comentari.
Josep: és que amb el règim ens hem d'espavilar a l'hora de fer coses abellidores.
Xisca: gràcies, guapa!!