QÜESTIÓ D'AMOR PROPI. Carme Riera. Ed. Columna. Barcelona. 1998.
Una escriptora d'èxit relatiu escriu una carta a una amiga seua del nord d'Europa. Li explica una història d'amor plena d'amargor i despit en una llarga carta amb un final sorprenent. Aquest seria, si fa no fa, l'argument d'aquesta novel·la curta (només fa 78 pàgines).
L'autora, Carme Riera, ens hi ofereix una mostra més de la seua mestria a l'hora de descriure les situacions i el tarannà de la protagonista. Si no fóra ficció, podríem arribar a pensar que la Riera s'ha inspirat en algunes situacions que expliquen que s'esdevenen en la rebotiga de les "capelletes literàries" que diuen que hi ha dins el món dels escriptors en llengua catalana. Els esdeveniments que explica i la manera de relacionar-se la protagonista dins del món literari en català recorden eixos rumors que parlen de baralles i "ganivetades morals" (i literàries) allà mateix. Com que "parle d'oïdes", no tinc un criteri vàlid per a afirmar ni negar res. El que és cert és que, si això que explica la Carme Riera que li passa a la protagonista, és una còpia estrafeta de la realitat literària nostra, podríem escriure'n una novel·la de lladres i serenos ben distreta.
L'autora, Carme Riera, ens hi ofereix una mostra més de la seua mestria a l'hora de descriure les situacions i el tarannà de la protagonista. Si no fóra ficció, podríem arribar a pensar que la Riera s'ha inspirat en algunes situacions que expliquen que s'esdevenen en la rebotiga de les "capelletes literàries" que diuen que hi ha dins el món dels escriptors en llengua catalana. Els esdeveniments que explica i la manera de relacionar-se la protagonista dins del món literari en català recorden eixos rumors que parlen de baralles i "ganivetades morals" (i literàries) allà mateix. Com que "parle d'oïdes", no tinc un criteri vàlid per a afirmar ni negar res. El que és cert és que, si això que explica la Carme Riera que li passa a la protagonista, és una còpia estrafeta de la realitat literària nostra, podríem escriure'n una novel·la de lladres i serenos ben distreta.
Hehe, els ambients petits són més favorables per a les trifulques per un pamet de terreny.
ResponEliminaI vulguem o no, l'ambit literari català no és precisament un latifundi.
Així que probablemet sigui un bon reflex del que hi hà. Però si tu parles d'oides jo parlo a cegues per que estic molt allunyat d'aquest món literari.
Una bona proposta :)
I el final és genial, heheheeh
ResponEliminaFrancesc; De Carme Riera, he llegit, Cap el cel obert, una novel.la que em va agradar tant i tant que, la vaig llegir dues vegades.
ResponEliminaAquesta serà qúestió d'amor propi i llegir-le. Un amor curt -en nombre de pàgines- però de ben segur inmens en el contingut de la novel.la.
Salutacions des de Badalona¡¡ :-D
Francesc, aquesta novel.la la vaig llegir ja fa temps i me va agradar molt.
ResponEliminaA Carme Riera la vaig descobrir, ja fa uns quans,amb Te deix, amor, la mar com a penyora.LLavors me va agradar moltissim, però era en época postadol.lescent, no sé si ara .....
Starbase: no sé com és realment el món literari en català. No tinc elements de judici fefaents per a fer-ne una valoració. Només parle d'oïdes. Si et llegeixes el llibre, ja m'ho diràs.
ResponEliminaOreto: no el contes!!! ;D
JosepB: si t'agrada l'estil de la Riera, aquesta potser t'agradarà. Salutacions.
Helena: Hola! Benvinguda. Aquesta de "Te deix, amor, la mar com a penyora" crec que ens l'hem llegida tota una generació a l'adolescència. Me la vaig llegir quan estudiava a l'institut i també em va agradar. Trobe que la visió que tenim de les lectures, com nosaltres mateixos, canvia al llarg dels anys. Salutacions