Hui és un dia especial a Beneixama. S'hi organitza la Trobada d'Escoles Valencianes de l'Alcoià-Comtat. La festa per la llengua. El català de l'interior del País Valencià conserva una vivor i una saba de la terra que molts voldríem a tot arreu. Aquest dissabte, les places i els carrers de Beneixama plens de xiquetes i xiquets, de pares i de gent gran que festegen això: que parlem valencià, que som un poble amb futur i que no podran amb nosaltres. El cor de la nostra llengua batega fort a Beneixama. Els menuts i els mitjans són l'esperança lingüística del nostre País. Els hem de fer costat. Aquest és el poble real, el de cada dia, el que es manté fidel a la llengua i la cultura valencianes.
INAUGURANT ELS TAULELLS, EL CADAFAL I ELS CAPGROSSOS
L'ESMORZAR POPULAR I LA CERCAVILA
LA SAMARRETA PER DARRERE
LA TROBADA PER LA VESPRADA
I si pel matí hi havia hagut festa, per la vesprada Beneixama s'ha omplit de gent de les comarques de l'Alcoià i del Comtat, i de molts altres llocs també... I els xiquets i les xiquetes, acompanyat dels seus pares, amics i familiars s'ho han passat pipa amb els tallers i d'altres activitats que hi havia muntades.
ELS XIQUETS I LES XIQUETES DE BENEIXAMA: ELS MÉS ARTISTES TOT CANTANT LA CANÇÓ DE LA TROBADA!!!
Fa huit anys que començàrem, amb il·lusió i de bona gana
l’ensenyança en valencià, al poble de Beneixama.
TORNADA:
Ja ens tocava; ja ens tocava
ser la seu de la Trobada.
Ja ens tocava, ja ens tocava
la trobada a Beneixama.
Les xiquetes i xiquets, de sisé de primària
satisfets ens trobem hui, i estem d’enhorabona.
I a tots us participem, que som protagonistes
d’una nova promoció, promoció valenciana.
TORNADA
La Replana i el Reconco, la Talaieta, Rita
testimonis amb Mariola, d’aquesta trobada.
Banyeres i Camp de Mirra, Biar i Canyada
tots veïns d’aquesta vall, veïns de Beneixama.
TORNADA
Cinc de juny de dos mil deu, celebrem la Trobada
estimem i defensem, viure en valencià.
Omplirem tots els carrers, de joc, festa i rialla
d'aquest poble acollidor, poble de Beneixama.
TORNADA
A L'EXPOSICIÓ D'AUQUES, LA CERCAVILA I ELS PIRATES
UNA PART D'UNA AUCA QUE PARLA DELS NOSTRES POBLES
ELS CARRERS PLENS DE GOM A GOM
ELS CARRERS A VESSAR, TOT DONANT ELS PREMIS I EL MARCIÀ
LES XIQUETES I ELS XIQUETS CANTEN LA CANÇÓ DE LA TROBADA
Ei, Francesc! Com m'hauria agradat ser-hi! La "roja" que circulava pel vostre poble té tota la pinta de guanyar la lliga de la llengua i la dignitat d'un poble. I l'esmorzar, amb les coques de creïlla i d'altres exquisiteses, deu haver estat un èxit. Moltes felicitats!
ResponEliminaTota una festassa oi, i de esmorçar que havia?
ResponEliminaLlarga vida als mestres del nostre petit País!! Moltes i moltes gràcies per estimar, educar i fer feliç a la nostra mainada.
ResponEliminaMilers de petons.
Queti: aquesta "roja" si que m'agrada. L'altra, em fa "rojar"...
ResponEliminaGurmet: d'esmorzar hi havia de tot: coques de tomata i tonyina, coques de ceba, coca de creïlla, entrepanets amb llonganissa i botifarra, de llom, platets amb papes, cacau, tramussos, olives farcides, olives adobades, envinagrats i begudes amb gas i sense.
La Cuina Vermella: que en faríem, sense? El moviment "Escola Valenciana" ha fet més per la llengua que, malauradament, els governs de torn que hem patit al País Valencià.
Ai, amics: Quina emoció més gran i agradosa he sentit fins al moll de tots els ossos del meu cos quan he escoltat com, amb la puresa d'aquest accent inigualable de la nostra llengua, aquestes veuetes enviaven, amb decisió i alegria als quatre vents, la complaença de sentir-se a gust i satisfets de ser com i d'on són amb tota naturalitat: gent sense cap mena de complex per ser d'un País sense místics ni grans capitans, i que en frases solemnes no han cregut mai.
ResponEliminaLa meua més sincera de les enhorabones no solament per l'èxit d'una gran diada, sinó també per la constància amb què, dia a dia, l'heu fet possible.
Una abraçada molt forta, amics!
Assur: els xiquets i les xiquetes de les comarques de l'Alcoià i el Comtat, com els de moltes altres comarques valencianes, són això: xiquets. Són feliços en valencià, sense prejudicis ni males consciències. Són valencians contents de ser-ho, i això és ben important per a tots. Sobretot per poder-nos reconèixer, com deia Josep Pla, més o menys, en dir "bon dia!". Gràcies pels teus comentaris, sempre agradosos.
ResponElimina