Avui tenim la Teresa, una bona amiga de València, passant el cap de setmana a Beneixama. Com que havíem decidit "fer bondat en el menjar", (és un dir) he pensat de fer una coca de verdures per tal de no omplir-nos massa de calories. La cosa ha resultat bona de veritat. En un post anterior vaig explicar com es feia la massa però, com que hi he introduït petites variacions doncs, he pensat de posar-les-hi.
INGREDIENTS:
250 g de farina
5 cullerades soperes d'orenga seca
12 g de rent de forner
1 pessic de sal
1 culleradeta de sucre
1/2 got d'aigua teba
1/2 got de cava (n'he usat del que quedava de Nadal)
1 raig d'oli d'oliva de Beneixama
PER AL RECAPTE:
1 tetrabric de tomata fregida
1 carabasseta (=carbassó)
1 albergínia mitjana
250 g de xampinyons laminats.
1/2 ceba grossa (o 1 petita)
1 pebre vermell
1 polsim d'espècies diverses (curri, etc.)
1 raget d'oli de Beneixama
PREPARACIÓ:
Posem a calfar el forn a 250 graus a dalt, a sota i amb l'aire (si en disposa el forn).
Tamissem la farina perquè s'esponge en un llibrell. Hi afegim un polsim de sal i l'orenga. Amb l'ajuda d'una cullera mesclarem tots els ingredients. Ara hi aboquem un raget d'0li d'oliva i tornem a mesclar tot bé.
En el mig got d'aigua tèbia, dissolem una culleradeta de sucre i, llavors, trossegem el rent i el mesclem amb l'aigua fins que tot hi estiga ben dissolt. Hi afegim el vi blanc i continuem remenant fins que tot siga homogeni. Posem això a la mescla anterior de la farina i anem barrejant-ho tot amb l'ajuda d'una cullera de fusta. Des del centre a les vores i així fins que es quede una massa homogènia.
Empolvorem la superfície de treball amb farina i hi treballem la massa fins que no s'hi enganxe massa. Caldrà que anem empolsimant la superfície a cada tant perquè s'hi puga treballar. Hem de pastar-la bé per tal que s'esponge.
Ara ve la diferència: agafem la pasta i la deixem en un llibrell tapat amb un drap i en un lloc càlid durant una bona estona (aproximadament 30 minuts) per tal que doble el seu volum. Llavors, l'he treta del llibrell i l'he tornada a pastar. L'he col·locada novament al llibrell i s'hi ha estat unflant durant ben bé tres hores. Tenia, llavors, un aspecte molt esponjat i una oloreta molt bona.
El que he fet de diferent, ara, ha estat deixar-la que pujara fins a doblar el seu volum.
Mentrestant, anirem preparant el recapte: fregim (amb molt poc oli), els xampinyons laminats. Pelem l'albergínia, la fem a rodanxes i l'aboquem en un llibrell ple d'aigua amb sal. Tallem la carabasseta a rodanxes fines i la passem, també per la paella. Escorrem l'albergínia i li peguem unes voltetes a la paella. El pebre el tallem a rodanxes molt fines i la ceba a llesques fines també. Aquests darrers elements els posarem en cru a la pizza.
Ara ve la diferència: agafem la pasta i la deixem en un llibrell tapat amb un drap i en un lloc càlid durant una bona estona (aproximadament 30 minuts) per tal que doble el seu volum. Llavors, l'he treta del llibrell i l'he tornada a pastar. L'he col·locada novament al llibrell i s'hi ha estat unflant durant ben bé tres hores. Tenia, llavors, un aspecte molt esponjat i una oloreta molt bona.
El que he fet de diferent, ara, ha estat deixar-la que pujara fins a doblar el seu volum.
Mentrestant, anirem preparant el recapte: fregim (amb molt poc oli), els xampinyons laminats. Pelem l'albergínia, la fem a rodanxes i l'aboquem en un llibrell ple d'aigua amb sal. Tallem la carabasseta a rodanxes fines i la passem, també per la paella. Escorrem l'albergínia i li peguem unes voltetes a la paella. El pebre el tallem a rodanxes molt fines i la ceba a llesques fines també. Aquests darrers elements els posarem en cru a la pizza.
Amb l'ajuda d'un corró enfarinat, anirem fent fina la massa de la coca. Com més fina, més bona resultarà.
El forn ja estarà calent a 220 graus a dalt, a sota i a la funció aire (si en tenim). Posem tots els ingredients sobre la coca (començant per la tomata fregida), l'empolsimem amb la mescla d'espècies, i la posem a coure durant uns 25 minuts a 200 graus. Quan han passat uns 10 o 15 minuts, li posem per damunt un raget d'oli d'oliva de Beneixama i la continuem coent. Passat el temps (o segons vejam la cuita), ja està. Era molt bona.
Jo, que l'he tastada, puc dir-vos que estava realment bona, mmm...
ResponEliminaGràcies, Francesc! :-)
Si que devia estar bona, si. En les masses el deixar que facint un bon repós es el millor perque surtint ben bones, això i el raget d'oli de Beneixama...Una abraçada.
ResponEliminaLes coques de recapte m'encanten i les de verdures són les meves preferides.
ResponEliminaLa massa ben fineta queda cruixent i deliciosa, és el secret per una coca boníssima!
Llàstima que hi hagi uns quants quilòmetres de distància!. Jo també voldria tastar aquesta pizza-coca de recapte!.
ResponEliminaUmmmmmm. Ara a aquesta hora un bon troç menjaria jejejeje. Te una pinta bonisima.
ResponEliminaFrancesc; quina coca de recapta,¡¡ sembla una catifa, banyada amb oli de Beneixama, quin luxe, caramb que si¡¡.
ResponEliminaQue vaigi de gust Francesc i Oretto i Teresa¡¡
M'encanta la recepta, l'únic que jo li posaria coca de recapte Teresa, sona més nostra!!! (perdó per l'atreviment)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Teresa: tu no ets imparcial, eh? ;D
ResponEliminaMaia: l'oli de Beneixama (com tots els olis casolans o fets a la manera tradicional) és especial per a donar sabor a la cuina.
Gemma: hi tens tota la raó!! A mi també.
Glòria: finalment, ha esdevingut "coca". ;D
JosepB: la veritat és que no ens en va sobrar ni un bocí!! Era molt bona, de veritat.
Dolça: cap atreviment, dona!! Quan en feia el post ja dubtava de posar-li "pizza". Finalment, per aclamació popular: "Coca de recapte de verdures"!!! Visca el que és nostre!!! No? ;D
Francesc, quina bona pinta!! Aquestes coques de verdures són delicioses! I amb un bon oli d'oliva, super!
ResponEliminaPetons!
Francesc; m'agradaría -si així ho veus oportú- poguessis donar-me un e-mail- de contacte, doncs voldría consoltar-te unes coses que crec et poden agradar. Salutacions a la Oretto¡¡
ResponElimina