Buscàvem per internet una recepta de rap que ens agradara i la vam trobar al magnífic blog "Les receptes de la Lola". La vam seguir fil per randa i el resultat va agradar a tothom.
El vam acompanyar amb un "Verdil", de Fontanars dels Alforins, un vi blanc jove que també va agradar moltíssim a tothom.
El vam acompanyar amb un "Verdil", de Fontanars dels Alforins, un vi blanc jove que també va agradar moltíssim a tothom.
FRICANDÓ DE RAP AMB LLAGOSTINS
INGREDIENTS:
Rap.
Llagostins (n'hi vam posar 4 per persona).
Pinyons.
All.
2 cebes.
Julivert.
Oli d'oliva.
Farina.
Cava.
Sal.
PREPARACIÓ:
Tallem el rap a rodanxes de quatre dits. L'enfarinem lleugerament. En una cassola posem oli a calfar. Sofregim el rap a la cassola fins que quede una mica rosset. Colem l'oli i el reservem. Pelem les cebes i les trinxem petites. Les fregim en l'oli reservat fins que estiguen daurades i sense cremar-se. En estar, hi aboquem un raget de cava i hi col·loquem el rap i el suc que haja quedat al plat. Sacsegem la cassola, salem i tornem a abocar més cava fins que cobresca el rap. Col·loquem els llagostins per damunt per tal que es coguen junt amb el rap.
Ara preparem la picada: tallem l'allet a rodanxes, una mica de sal, molt de julivert a trossets i piquem amb el picamà. Quan ja estiga ben mesclat, hi afegim els pinyons i continuem picant fins que tot forme una massa homogènia. Aboquem una mica de cava al morter i anem remenant amb el boix fins que tot s'hi mescle bé. Ho aboquem a la cassola i continuem coent-ho uns minuts més (nosaltres vam deixar la cuita durant uns 10-15 minuts aproximadament).
En estar, emplatem el fricandó: primer els llagostins. Per damunt els trossos de rap. I ara aboquem per damunt de tot el brou que haja quedat a la cassola, que no en serà molt.
Quina recepta tan bona! se'm fa la boca aigua només de pensar en els seus sabors!
ResponEliminaMolts petons i bona entrada d'any!
Sempre havia associat el fricandó amb carn, però vaig descobrir el fricandó de llagostins i ja l'he repetit més d'una vegada. Ho provaré amb rap també.
ResponEliminaOretto i Francesc; Amb aquesta "currada" de segur que vas està ben "felicitada"... -quin vers m'ha sortit-
ResponEliminaDigna d'un àpat per els que estimeu¡¡.
Que vagi de gust "totplegat" en aquest Nou Any que està treien el "cap" -... je je un altre vers- Josepb.
Ei!!! L'enhorabona per aquest magnífic sopar (tant pels entrants d'aquí baix, com per aquest original fricandó). Un sopar, realment, de LUXE!
ResponEliminaJo, com sempre, però, vaig a la meva: M'encanta que a la mà de morter li dieu "picamà", i a la cullera de fusta "el boix".
Mare que booooooooooooooooooooooooo!!
ResponEliminaM'has matat Francesc,ay quina gana tinc de sobte. Si es que em pareix que sento l'oloreta i tot....
un sopar de luxe. el bé de déu d'entrants exquisits que vau preparar no podia culminar sinó amb un plaç de luxe com aquest.
ResponEliminafelicitats i molt bon final d'any!
quin "luju" nins!!!
ResponEliminaLa Quinta de Lúculus: amics de la Quinta, va quedar molt bé el plat. Bona entrada d'any, també per a vosaltres.
ResponEliminaGlòria: el rap és un peix que crec que sempre queda bé allà on el guises.
Josepb: Ha estat una feinada agraïda. Gràcies pel teu comentari!!! Bona entrada d'any per a tu, també!!!
Enric: Gràcies!!! Ah, per cert, el "boix" és una altra manera de dir "picamà". Besades!!!
Belén: l'oloreta era pecat total!!!!!
Manel: Gràcies pel teu comentari!!! Bon any 2010!!
Chis: sí que era un "luju", sí. ;D