dimarts, 14 de juliol del 2009

DUODA COMTESSA DE BARCELONA

DUODA COMTESSA DE BARCELONA. Renada Laura Portet. Rafael Dalmau Editor. Col·lecció Bofarull, núm. 13, Barcelona.

Duoda va ser comtessa de Barcelona durant uns dihuit anys. Va ser una princesa´d'origen no del tot conegut, encara que hom la fa pertanyent a alguna família de l'alta noblesa carolíngia. Es va casar amb Bernat, duc de Septimània, amb qui va tindre dos fills, Guillem i Bernat. i una filla, el nom de la qual no recorde. Bernat (duc de Septimània i Comte de Barcelona, entre altres títols nobiliaris) va ser un noble influent a la seua època dins la cort de l'emperador Lluís el Pietós (fill de Carlemany). Bernat hi va tindre un paper tan destacat que, fins i tot, va ser acusat de traïció al mateix emperador en suposar-lo amant de l'emperadriu Judit de Baviera (dona bellíssima, de la qual estava molt enamorat l'emperador) amb la qual hauria tingut un fill, Carles. Sotmés al "judici de Déu", n'eixirà exculpat. Tots dos, Bernat, comte de Barcelona, i el seu fill Guillem, moriran decapitats. El primer, per ordre del mateix Carles i el segon per una traïció d'alguns gots residents a Barcelona.
Però tornem a Duoda. Aquesta dona excepcional havia estat educada a la cort Carolíngia i dominava el llatí, el grec, sabia hebreu i una mica d'àrab, a més, és clar, d'algun dialecte alemany. Sembla que va destacar en l'art de la il·luminació de pergamins i en l'escriptura. Va ser una consellera fidel i enamoradíssima del seu marit. D'ella es conserva un fantàstic manual escrit en llatí per tal de guiar pel camí recte de la fidelitat, l'educació, la mesura i la fe el seu fill Guillem i, posteriorment, Bernat i l'altra filla.
Precisament, a partir de l'estudi d'aquest manual, l'autora del llibre ha bastit tota la biografia de Duoda. Tot i no ser un llibre d'història en termes generals, Renada Laura aconsegueix situar-nos magníficament en el context històric en què es desenvolupa la vida de Duoda. Podrem aprendre, de manera ben agradosa i gens pesada, un munt de dades d'una època fascinant de la història d'Europa. Passats uns pocs segles, apareixerien les primeres terres catalanes amb consciència d'ésser-ho i ja s'albira el naixement del nostre poble.
a

5 comentaris:

  1. Marta15 de juliol del 2009, a les 1:44

    Duoda, mai havia vist el seu nom en cap llibre d'història. Em compraré el llibre per saber més coses d'aquesta dona tant fascinant pel que expliques en aquestes ratlles.

    ResponElimina
  2. GLÒRIA16 de juliol del 2009, a les 14:31

    Francesc,
    Com sempre no sé si tindré temps de llegir aquest llibre però la crònica que en fas és molt engrescadora, ben escrita com és usual en tu i donant-nos amb la teva capacitat de síntesi una impressió plena d'interès per una dona de nom , per mi tan desconegut com ella mateixa, Duoda.
    Gracies doncs, xiquet.

    ResponElimina
  3. Francesc16 de juliol del 2009, a les 22:07

    MARTA: va ser una dona excepcional. Crec que t'agradarà. Salutacions

    Glòria: gràcies pels teus elogis. La Duoda és un exemple de com les dones sempre han estat en el primer pla de les àrees del coneixement i moltes vegades han estat silenciades o amagades per prejudicis masclistes o d'altra mena.

    ResponElimina
  4. un jardi per menjar-se'l29 d’agost del 2009, a les 15:21

    Vaig buscar aquest llibre i no l'he trobat. Havia abandonat l'idea de llegir-ho. Saps on el puc trobar? Ara despres de llegir el teu apunt, m'interesatrobar-ho.
    Gracies.

    ResponElimina
  5. Francesc29 d’agost del 2009, a les 19:59

    Un jardí per menjar-se'l: a mi me'l va regalar la meua dona i m'ha dit que el va trobar al Museu d'Història de Barcelona. No sé si encara n'hi deuen quedar. Salutacions i gràcies pel teu comentari

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!