Atés el comportament "democràtic" de les Corts Valencianes, m'he recordat d'aquest poema que el descriu tan bé:
DEMOCRÀCIA (assaig general)
Els figurants que seuen a la dreta
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers són canviats
i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
--I jo?
--Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
de Martí i Pol
Res més a afegir. Les paraules del mestre així ho afirmen.
ResponEliminaNo el coneixia aquest poema,i realment aquesta "genteta" em fan envermellir i sentir allò que diuen els castellans "verguenza ajena"...Salutacions
ResponEliminaEstem perduts....
ResponEliminaEM fa la sensació que no hem canviat gaire des de Grècia ençà...
ResponEliminaAmics Vermells: això mateix. ;D
ResponEliminaMaia: sí que fan vergonya aliena, sí. Què hi farem!!
Belén: no encara. Podem fer alguna cosa si ens unim. La unió fa la força.
Dos Poals: no gaire, no. ;D