Avui hem fet una visita al MARQ d'Alacant amb les i els alumnes de 2n de batxiller per a veure-hi l'exposició "La bellesa del cos. Art i pensament a la Grècia Antiga".
Tot i que el dia amenaçava amb el tercer diluvi universal, el temps ha aguantat i hem passat una bona estona.
A l'entrada del museu, ens hem dividits en 2 grups per tal de poder gaudir de les explicacions de manera més ordenada. En un grup ens ho ha explicat tot la Natàlia, que ho ha fet beníssim i, a l'altre, un xicot italià que ha tingut molt d'èxit i no només per les explicacions.
Ha estat un recorregut magnífic per totes les etapes de l'art grec, des del més esquemàtic a la bellesa més clàssica. Hi ha peces importantíssimes de l'art que mai abans no havien eixit del British Museum.
La ceràmica es troba magníficament representada amb moltes peces d'un valor incalculable. Els artistes grecs hi van plasmar imatges meravelloses de les seues arts.
El plat fort de l'exposició, però, era el Discòbol de Miró, i era cert. Una escultura impressionant, mostra exquisida del saber fer dels escultors grecs. La seua disposició al centre d'unes graderies i una il·luminació molt curada, fan que en puguem gaudir molt millor. Un luxe a l'abast de tothom.
Com totes les coses, sempre hi ha una altra cara. L'exposció era trilíngüe en els panells: castellà, català i anglès. No hi havia visita guiada en català i dels magnífics catàlegs de l'exposició només se n'ha fet l'edició en espanyol. Com veieu, el respecte lingüístic és una cosa que encara no saben les autoritats alacantines. Per cert, si feu una ullada a la pàgina web del museu, també veureu que només sap castellà Això és el bilingüisme que alguns volen.
Francesc aquesta entrada teva si que és un luxe!!! m´ha encantat per les explicacions i per les fotos...no puc anar-hi però això compensa un poquet...una abraçada
ResponEliminaMolt ençertat lo del "bilingüisme".
ResponEliminaI moltes gràcies per la crónica, aviam si engresco a la familia i ens hi acostem un d'aquets dies.
Veient aquestes de "veritat" obres d'art,ens hem de treure el barret i admirar i gaudir de la perfecció d'aquestes escultures i demes obres que els grecs varen saber fer com ningú.
Salutacions
Francesc,
ResponEliminaUna visita interessantíssima. La bellesa tal com la van saber plasmar els grecs és insuperable.
Quin luxe poder gaudir-ne al costat de casa!.
Pel que fa al bilingüisme, ja ho vaig poder comprovar quan vam ser a València, al visitar el centre arqueològic de l'Almoina, vam demanar si la visita podia ser en valencià i ens van dir que aquella tarda tocava castellà o italià, que perquè fos en valencià haviem de solicitar-ho previament. Aquest és el bilingüisme que el PP ha creat a València, però sembla que també és el que el PSOE vol instal·lar a Euskadi. De moment al Principat estem coberts (poc) però tot arribarà. "Cal esmolar les eines" !
Una abraçada
L'art grec antic és un dels meus predilectes. Poden entendre d'art però no en deuen poder captar la bellesa perquè són incapaços de comprendre el respecte que destil.la la paraula democràcia. Una paraula que és d'origen grec, si no m'equivoco.
ResponEliminaFrancesc, gràcies per aquest post tan magnífic. Però alhora m'entristeix llegir com la política està fent tant mal a una llengua i al seu poble. :(
ResponEliminaUna abraçada!
N'estem farts d'aquest fals bilingüisme, quines ganes de ser d'una vegada per totes una nació independent! En fi, molt bona exposició, com m'hagués agradat tenir uns mestres com vosltres, estimats!!
ResponEliminaDeu ser fantàstic haver vist de debó el Discòbol i la seva perfecció que suggereix tanta movilitat. La resta de l'exposició que mostreu també és preciosa. Es nota una emoció que entenc molt bé en el teu post, Francesc. Quant al ditxós fals bilingüisme sempre hem d'anar amb les alertes posades. No cal repetir el discurs etern de que van directes a esborrar la nostra llengua.
ResponEliminaBesades!
Francesc; I encara menys mal que aquestes escultures parlen per sí soles.
ResponEliminaUna abraçada per l'Oretto¡¡
Josepb -menja de bacallà-
Francesc,
ResponEliminaEt vaig deixar una entrada que veig que no ha sortit. Més o menys exaltava per enèssima vegada la bellesa de les arts clàssiques i, en especial, les gregues. Veure El dicòbol en persona-pedra deu ser emocionant. Jo hauria cridat: Existeix! Em sol passar quan per sort em trobo davant d'alguna obra d'art que viu fa anys en la meva memòria assedegada de sorpreses.
Una abraçada per tu i Oreto.
La crònica que fas és impecable i apassionada com tu mateix.
Francesc; Encara que menys mal, que aquestes estatues parlen per si soles... Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaMaria José: aquesta crònica no li fa justícia a l'exposició. És una passada. Però vaja, com un tastet, s'hi val. Besades.
ResponEliminaMaia: si t'animes a anar-hi no te'n penediràs. El bilingüisme... brrr!!!!
Josep: estem fotuts, però no acabats. Ens hem d'enfortir mútuament. Estem tots al mateix vaixell. Això del "bilingüisme" ja sabem de què va: que el català tinga una presència testimonial i folklòrica i ja està.
Amics Vermells: completament d'acord amb vosaltres.
Glòria: gràcies pels teus comentaris. No és pas que no volgueren eixir, el que passa és que he estat uns dies desconnectat d'internet i tot d'una que m'hi he connectat doncs els he publicats. Gràcies novament.
Josepb: Això mateix. Salutacions i moltes gràcies. :D