divendres, 16 de gener del 2009

OUS FARCITS

Aquesta recepta, com no podia ser d'una altra manera, és de l'artista de la meua sogra:
OUS FARCITS


INGREDIENTS:
8 Ous
maonesa casolana
Tonyina de pot
Tomaca fregida en conserva
1 trosset de ceba
PREPARACIÓ:
Bullim els ous i, en estar durs, els pelem. Els partim per la meitat a la llarga i els en traiem els rovells. En reservem tres dels rovells. La resta dels rovells els posem en un llibrell. Hi afegim la tonyina de pot, unes cullerades de tomaca fregida, la ceba tallada a trossos molt petits i ho mesclem tot amb l'ajut d'una forqueta fins que quede una mescla homogènia.
Col·loquem els ous en un plat en forma de flor. Repartim per damunt dels mateixos la mescla anterior dins de les concavitats dels ous. Ara repartim pel damunt de tots els ous, fins que els cobrisca del tot, una bona capa de la maonesa casolana. Agafem els rovells que havíem reservat i els ratllem amb un rall per damunt de l'allioli. En estar, els posem a la nevera fins que estiguen fresquets.
a

12 comentaris:

  1. josep17 de gener del 2009, a les 0:05

    Francesc

    Els ous seempre donen molt joc en els plats i si hi ha una artista com la teva sogra que sap combinar-los amb altres productes ...

    Besades

    ResponElimina
  2. Teresa17 de gener del 2009, a les 9:39

    La meua iaia els feia sense ceba i amb pimentó roig torrat (o de conserva). Estaven boníssims :p

    ResponElimina
  3. enric17 de gener del 2009, a les 9:52

    Una de els moltes coses bones que tenen els “blocs” gastronòmics és que, de tant en tant, et recorden receptes que fa temps i temps que no fas, i aquest és el cas d’aquests ous farcits, que els tens enllestits en un tres i no res i resulten deliciosos. La meva mare tenia molt costum de fer-ne.

    A més a més, en aquest bloc s’hi aprenen noms i expressions propis de la vostra zona lingüística que serveixen per enriquir-nos el llenguatge:

    No sabia que “rall” era sinònim de “rallador”, i a l’Alcover, que és on ho he buscat, hi he trobat, més a més, dues expressions precioses:

    “Com si et passessen un rall per l’esquena”, diuen a Vinaròs per expressar una situació molt desagradable o que t’ha impressionant molt, i amb la dita valenciana “rall amb rall no fa formatge” signifiquem, segons es definex perfectament en el citat diccionari, "que convé el contrast o diversitat de caràcters per a obrar d'una manera eficaç.”

    Totes dues me les “apunto”! ;)

    ResponElimina
  4. Francesc17 de gener del 2009, a les 10:28

    Josep: Hi tens tota la raó. De receptes amb ous n'hi deu haver un fum. Segur que cada cuiner en fa la seua pròpia recepta.

    Teresa: aquesta variació teua li la diré a la meua sogra a veure què li sembla. ;D

    Josep: el DCVB és un goig de diccionari. Jo també hi cerque coses de tant en tant. No sabia, però, eixes dues dites valencianes que esmentes. Me les apunté, també. Salutacions

    ResponElimina
  5. Belen17 de gener del 2009, a les 11:44

    Ey Enric, estic d'acord amb tu. Aquestos ous farcits tambe em recorden els menjars de casa. I moltes gracies per les explicacions que has donat que son molt interessants.

    A tu i a Oreto una abracada Francesc!

    ResponElimina
  6. Cuinagenerosa17 de gener del 2009, a les 20:08

    em fa gràcia aquesta recepta d'ous farcits perquè a casa també en fem però diferents, normalment barregem el rovell cuit amb tonyina, sense tomàquet, farcim els ous i els cobrim amb salsa beixamel, que posema gratinar. seria una recepta més per l'hivern, i la vostra, més fresca per a l'estiu.
    com a l'enric, també m'ha agradat molt aprendre la paraula "rall", i com que ell ja ha buscat a l'alcover, tot això que aprenem de més.
    salut!

    ResponElimina
  7. Gemma18 de gener del 2009, a les 8:32

    Nosaltres els fem semblant, però la capa de maionesa la posem individualment a cada ou, per tal que quedin separats. M'agrada aquesta idea de cobrir-los tots alhora, a part de pràctic queda molt vistós ;)

    ResponElimina
  8. MªJose-Dit i Fet18 de gener del 2009, a les 19:44

    Una recepta autèntica!!! aquestes mamis tot el que saben eh? apuntada, perquè de vegades el més bo és el més senzill

    ResponElimina
  9. xisco18 de gener del 2009, a les 19:45

    Uep mestres!
    Ja podeu tenir present que si qualque dia hem de dinar plegats, no me faceu ous bollits, no els puc comportar... aquella pudorota que fan... aquella textura que pareix plàstic... puaaaaaaaaaaaj....
    i no dic que els vostros siguin dolents...
    però no els comport!.
    besades

    ResponElimina
  10. La cuina vermella18 de gener del 2009, a les 20:49

    El meu pare és un gran farcidor d'ous tipus el que fa la teua sogra. A mi m'agraden amb locura, no puc evitar menjar-ne molts!
    Són espectacularment bons. Besades a la teua sogra Francesc!

    ResponElimina
  11. Francesc18 de gener del 2009, a les 21:03

    Belén: l'Enric és un crac. Gràcies per l'abraçada. ;D

    Manel: segur que, si totes i tots escrivíem les receptes d'ous farcits que fem i/o coneixem, en faríem una enciclopèdia.

    Gemma: supose que aquesta manera de fer de la meua sogra deu ser una manera més ràpida de fer la recepta. Aquesta que tu apuntes potser és més vistosa.

    Maria José: hi tens tota la raó!!

    Amics Vermells: a mi també em passa... per no parlar del pa que menge amb ells. Així no hi ha manera d'aprimar-se després de Nadal. I la roba continua minvant... Li diré a la meua sogra això de les besades, segur que li farà il·lusió.

    ResponElimina
  12. Francesc18 de gener del 2009, a les 21:08

    Xisco: aquest correu meu va com una carabassera i m'avisa dels correus segons li ve de gust. No passes pena!! No cal que a tothom li agrade tot. Si mai berenem, dinem, berenem o sopem plegats, queda apuntat: ous farcits o durs, DE CAP MANERA!!!! ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!