BENEIXAMA ENFARINADA

No és cap tècnica culinària per a fregir el meu poble, no. Resulta que aquest matí, quan m'he aixecat per anar a l'intitut m'he trobat que començaven a caure volves de neu a Beneixama... Quina il·lusió! En uns pocs minuts tot ha quedat enfarinadet, però la neu no ha arribat a quallar. Jo que volia que caiguera una nevada d'un metre!!! Com les de cal Manel... Però no hi ha sort. Ara, que ja s'ha fet de nit, torna a començar a nevar, però no sé si quallarà o què. Tanmateix, les imatges de les volves de neu, tant aquest matí com ara, de nit, deixaven unes vistes del poble, els carrers, el camp i la serra molt boniques. Coses de l'hivern!!!

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:

és un rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L’hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

MIQUEL MARTÍ I POL: L’arrel i l’escorça.