Ahir era dia de sopar cosa bona, i la meua sogra va fer una de les seues especialitats:
SUQUET DE RAP
INGREDIENTS:
Rap
Gambes fresques
Gambes pelades congelades
Clòtxines (=musclos)
cloïsses
2 llesques de pa
3 tomaques
1 ceba
1 gra d’all gran
1 fulla de llorer
20 ametlles blanques
2 llesques de pa
Julivert
Pebre roig
Sal
Oli d’oliva de Beneixama
Vi blanc
Aigua
PREPARACIÓ:
Ratllem les tres tomaques i la ceba i les posem a sofregir en una paella en oli calent, ben a poc a poc. Un moment després, hi afegim l’all pelat i continuem sofregint molt lentament fins que tot quede confitat.
Netegem les clòtxines (=musclos) i les posem a bullir amb molt poca aigua , una fulla de llorer i un raget de vi blanc en una cassola tapada. Només s’òbriguen, les traiem. Els llevem les closques i deixem les clòtxines en un plat. El suc que han després, els colem i el reservem.
Posem les cloïsses en un bol amb aigua perquè s’òbriguen i amollen l’arena que puguen tindre.
En una cassola ampla, aboquem el sofregit d’abans i, per damunt, li posem les gambes congelades i deixem que vaja fent xup-xup. Quan ja estan una mica fetes, hi col·loquem el rap tallat a rodanxes de dos dits de gruix i deixem que es faça una mica.
Mentrestant, fregim les ametlles en oli ben calent fins que es facen ben daurades sense cremar-se. En estar, les aboquem en un morter. En l’oli d’abans, fregim les dues llesques de pa amb molta cura que no es cremen. Les col·loquem al morter. Agafem un bon pessic de julivert (només les fulletes) i el piquem al morter amb el pa i les ametlles. Ha de quedar fi. Per a fer-ho més líquid, li vam posar el suc de les clòtxines. Aquesta picada la vam afegir damunt del rap.
Agafem les gambes i els llevem els caps. Els posem en un cassó amb una mica d’aigua. Quan estan cuits, els en traiem i els piquem en un morter i els tornem a posar a bullir perquè acaben d’amollar el sabor. En estar, colem el brou i el reservem.
A la cassola del rap, posem les cloïsses, les clòtxines i les gambes sense cap. Salem tot. Hi aboquem el brou de les gambes, el líquid de cocció de les clòtxines que ens quede i una bona xorrada de vi blanc. Ho tapem tot i ho deixem fer xup-xup durant uns vint minuts i ja està.
És un plat una miqueta laboriós, però gens difícil de fer.
Curiositat lingüística: a l’Alcúdia de les ametlles en diuen “armeles” i al pebre roig, “pemintaroig”.
Que bo el suquet...es la cuina de casa de tota la vida...la meva familia te una manera pareguda de fer qaquest menjar i li diem "nogá" de rap. A castello tambe diem armeles i peberoig.
ResponEliminaKuss
francesc, aquests dies la tradició mana cuinar molt, com veig que heu estat fent en els darrers apunts del bloc, i menjar bé a casa els pares o els sogres, de manera que aprofita que tens una sogra tan bona cuinera i passeu les festes el millor que pugueu.
ResponEliminacelebro que aquest 2008 ens hagi portat a conèixer-nos i espero que seguirem en contacte durant l'any vinent.
una abraçada i els millots desitjos per a tots :))
Estimadíssims amics, gràcies pels vostres desitjos. Us estimem!
ResponEliminaFrances i Oreto, us desitjo que hagueu passat un bon Nadal!! Aquest plat ha d'estar deliciós...m'encanta aquest tipus de plat. Nosaltres varem fer zarzuela...i estava rebona..
ResponEliminaPetonets
Núria
Bones festes i felicitats a la cuinera. Amb plats així, no hi ha dubte que haureu estat feliços assaborint-lo. He après una paraula nova, les clòtxines, i un truc, fregir les armeles per fer la picada. Ho tindrem en compte.
ResponEliminaEls últims sis o set posts son un receptari a tenir prsent. No cal esperar fstes. Només cal fer festa pel fet de ser vius.
ResponEliminaOreto i Francfesc, espero que les menges se us hagin posat bé i entreu cap al Nou Any amb la vitalitat de swempre.
Una abraçada!
Belen:quin nom més curiós! Bé, l'important no és el nom, és que siga bo. No? Besades.
ResponEliminaManel: Moltes gràcies! Estarem en contacte, segur.
Amics Vermells: Petonarro!!!!
Núria: gràcies guapa!!
Glòria (CDN): la meua sogra és una cuinera molt bona amb trucs amagats. Besades.
Glòria (Sd'A): després d'aquests excessos alimentaris, no sé si haurem de fer-nos roba nova. Besades.
Hahahahahaha! Fixeu-vos, Oreto i Francesc, que fins i tot la Glòria "samfainera" treu el nas a les vostres cuines, i és que la flaire d'un suquet de peix ben fet no té comparació amb cap altra menja!
ResponEliminaEnric: el mèrit és tot de la meua sogra que, tot i que no és de les que es passen hores a la cuina, aquests dies sempre en fa una excepció.
ResponEliminaSempre em fa molta il·lusió quan la Glòria o tu em feu cap comentari.
Este... bon any 2009 (i no feliç any nou).
ResponEliminaBesets
Josep Vicent: Bon Any Nou, mestre!
ResponElimina