dilluns, 22 de desembre del 2008

POLLASTRE ROSTIT AMB CREÏLLES

L'altre dia, vaig veure al bloc d'"OLLETA DE VERDURES" una recepta de pollastre rostit al forn ben interessant. Com que hui tocava fer el dinar a cals meus sogres, m'he decidit a fer-la tot ampliant-ne les quantitats i el temps de cuita.
POLLASTRE ROSTIT AMB CREÏLLES

INGREDIENTS:
6 trossos de cuixa i besanca de pollastre
4 creïlles (=patates) grossses
4 pastanagues grosses
3 cebes morades
oli d'oliva de Beneixama
sal
pebre negre i pebre blanc
conyac
aigua
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn 220º C a dalt, a sota i amb l'aire.
Pelem les creïlles i les tallem a rodanxes de 1/2 cm de gruix i les fiquem en un llibre amb aigua perquè amollen el midó. En una safata de forn, aboquem un raget d'oli d'oliva de Beneixama. Col·loquem per damunt la creïlla escorreguda. Pelem la ceba a trossos i la distribuïm per damunt. Pelem les pastanagues i les tallem a rodanxes per damunt de la ceba. Empolsimem amb un bon pessic de sal tot el conjunt. Posem per damunt els trossos de pollastre. En un got hi posem 1/3 d'oli, 1/3 de conyac i 1/3 d'aigua. Ho aboquem per damunt del pollastre i les cebes. Salem una mica el pollastre per damunt i també hi afegim pebre negre i pebre. Cobrim la safata del forn amb paper d'alumini i l'enfornem durant aproximadament 3/4 d'hora. Passat aquest temps, destapem el pollastre, abaixem la temperatura a uns 190º C i seguin coent-lo durant una mitja hora més, fins que quede daurat i cruixent per damunt. I ja es pot menjar.
a

9 comentaris:

  1. josep22 de desembre del 2008, a les 19:00

    Francesc,
    A mi el pollastre m'encanta de totes les maneres. Aquest rostidet està dient menja'm, suposo que aquests dies, el pollastre rostidet caurà un moment o altra, per tant va bé tenir informació de primera mà per aprofitar l'experiència.
    Una abraçada a tu i a l'Oreto i bones festes.

    ResponElimina
  2. Massitet22 de desembre del 2008, a les 21:07

    Hola estimats!
    Quina gràcia que m'ha fet saber que heu emprat la nostra recepta. I encara més a cal sogre! Aixó és un important...
    Per cert, copiaré el detall de posar les patates - creïlles en aigua per a que soltessen el midó. No ho havia fet mai...
    Moltes gràcies per socialitzar-la entre els vostres lectors!

    Salut!

    ResponElimina
  3. La cuina vermella22 de desembre del 2008, a les 22:02

    Nen, espectacular recepta!!! aquestes creilles tenen un pintassa espectacular i el pollastre deliciós.
    Escolta, no has tingut molta feina per rentar la placa de forn?
    En fi bonics molt bon dinar per homenatjar els pares d'Oreto.
    Muac

    ResponElimina
  4. Massitet22 de desembre del 2008, a les 23:25

    Vermeeeeeeeeeeeells!
    La gràcia està en posar un bon xorro d'oli al fons de la safata abans de posar les patates. Encara que no ho sembli, no és pas per fer la recepta més gustosa i potent. És per a que no s'enganxi... jajajajajajaja

    Salut!

    ResponElimina
  5. enric23 de desembre del 2008, a les 4:03

    Jo ja vaig felicitar a en Massitet per aquesta magnífica recepta i em vaig prometre que la faria, i segurament més d'un cop, algun dissabte perquè és el dia que a casa anem una mica atrafegats a l'hora de fer el dinar..., i caurà, passat festes, i tant que caurà!!!

    ResponElimina
  6. Sara Maria23 de desembre del 2008, a les 9:46

    Mmmmmmmmmm... Que bona!!!
    Sort que has dit als ingredients que éren "creïlles", per què de primer m'he quedat sorpresa sense saber que éren. Bon Nadal i una molt forta abraçada.

    ResponElimina
  7. Francesc23 de desembre del 2008, a les 14:02

    Josep: és un plat molt bo de fer i que ix ben gustós. Salutacions i bones festes per als dos.

    Massitet: això de posar-les a remull per a traure'ls el midó ho faig sempre que guise creïlles. Fins i tot quan en faig truita.

    Amics Vermells: com ja us ha dit l'amic Massitet, ben sorneguerament, tot s'ha de dir, l'oli del fons fa que no s'hi apeguen les creïlles. De tota manera, de més a més, vaig posar al fons un tros de paper d'alumini per si de cas i no va caldre-hi.

    Enric: ja veus que és una recepta senzilla, però no per això menys saborosa. Ara, el temps de cuita depèn de cada forn.

    Sara Maria: hola guapa! Mira, això és la riquesa de paraules de la nostra llengua. La forma "creïlles" és la forma "estàndard" de dir-les. Hi ha tot un munt de geosinònims ben curiosos. Només has de consultar, si vols, el DCVB. En altres llocs del País Valencià, cap a la zona de Castelló per amunt en diuen "pataques". Besades. ;D

    ResponElimina
  8. Sara Maria23 de desembre del 2008, a les 19:32

    M'encanta seguir el teu bloc per aquesta riquesa idiomàtica que dius, entre d'altres coses... com la recepta del "llomello" d'avui. Què curiós les àvies, mal dit en deien "llomillo"...

    ResponElimina
  9. Francesc23 de desembre del 2008, a les 19:36

    El DCVB diu que la paraula "llomello" pot ser un creuament entre "llomell" i el castellà "lomillo". Coses de l'idioma. :)

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!