dimarts, 30 de desembre del 2008

COCA BORRATXA DE PINYA

Aquesta coca ja fa dies que tenia ganes de fer-la. Des que la vaig veure al magnífic bloc de "La cuina de casa", de la Gemma Clofent. També vaig seguir les provatures (amb bons resultats) de la mateixa coca, en el bloc "El cullerot festuc", de l'Eva. He seguit fil per randa les explicacions que podeu veure ací. El resultat el teniu a les fotos. A mi m'ha quedat una miqueta més "moreneta", potser perquè li vaig posar més caramel líquid. Si la torne a fer (cosa quasi segura), li'n posaré menys.
a

10 comentaris:

  1. El cullerot Festuc30 de desembre del 2008, a les 13:11

    Que bona!!!! T'ha quedat fantàstica...a mi tb em va quedar moreneta...xo el caramel li donava un toc molt bo!!!! Realment és una coca per repatir!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Francesc30 de desembre del 2008, a les 13:14

    Eva: Ui! Se m'havia oblidat que també l'havia vista al teu bloc! Ara mateix ho rectifique. Besadetes.

    ResponElimina
  3. Núria30 de desembre del 2008, a les 15:07

    Francesc, vull un trosset...t'ha quedat més morena, però amb una pinta bonísssima!! de veritat..Aquesta la faré però sense licor..encara que sigui petitona i per mi sola..Es que a casa no agrada gaire la pinya en postres...

    ResponElimina
  4. Chis30 de desembre del 2008, a les 18:51

    Es que aquesta coca sense caramel no val res!!! a mi m'agrada moreneta i lluenta... així com els jugadors de bàsquet americans...

    ResponElimina
  5. La cuina vermella30 de desembre del 2008, a les 22:01

    Digues que sí, les morenes al poder, no? que la majoria de dones blocaires castosferiques i na Oreto som morenes i guapes!!!! ;)
    Escolta, aquest pastís s'haurà de fer, esteu creant moda i tendència!!!
    besades fortes!

    ResponElimina
  6. la vella carmanyola31 de desembre del 2008, a les 0:32

    Eiiii!! promet molt aquest pastis. Jo quan el vaig veure a la cuina de casa ja em va fer paxoca.

    A veure si per aquest cap d'any m'ha queda un ratet lliure i me'l faig.

    Bon 2009!!

    ResponElimina
  7. Francesc31 de desembre del 2008, a les 8:59

    La vella carmanyola: gràcies pel teu desig. Paga la pena fer-lo perquè resulta molt bo i és ben fàcil de fer. Salutacions i bona entrada d'any.

    ResponElimina
  8. Francesc31 de desembre del 2008, a les 13:54

    Núria: si vols que et diga la veritat, a mi tampoc no m'agrada el licor. Tanmateix, en aquest dolç queda molt bo, si no n'hi poses massa. Besades.

    Chis: el caramel, com tu dius, hi està boníssim. Et propose una maldat per a cap d'any: enviar-t'hi, untat de caramel, un xicot d'aquells morenots i altots de la NBA embolicat només amb celofana. D'acord?

    Amics Vermells: amb tots els meus respectes per les rosses, és cert, preferesc les xiques morenes. ;D . Aquest pastís està boníssim. I com més passen els dies encara està més bo.

    ResponElimina
  9. glòria1 de gener del 2009, a les 1:21

    Frances i Oreto,
    Feliç Any Nou.
    No us queixareu de que la frase és original, eh?
    Besades!!!

    ResponElimina
  10. Francesc1 de gener del 2009, a les 22:21

    Glòria: Gràcies. Sí que és original, sí. ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!