Avui hem tingut la reunió de la 1a Trobada de Blocaires. En la cruïlla del Passeig de Gràcia i carrer València ens hem trobat amb un munt d'amics i amigues blocaires. Li hem posat cara i ulls a amics virtuals que sols coneixíem via xarxa. El Josep i la Glòria, a més de l'Enric, ja els havíem conegut entre ahir i avui. Tots tres ens han acollit amabilíssimament. D'aquestes trobades "alternatives", ja en parlarem en un altre post.
Una vegada tots junts (Sara Maria, Eva, Gemma, Kike, Txell, Pebbles... així fins a trenta) ens hem dirigit al Museu Egipci de Barcelona on ens esperava un "Banquet Etern".Prèviament, hem tingut el privilegi de comptar amb les magnífiques explicacions de Núria Castro, egiptòloga i comunicadora com n'hi ha poques. Es nota que sap del que parla i que li agrada. Ens ha fet una visita-explicació del museu egipci que ha durat més d'una hora i he de confessar que se m'ha passat en un buf. Ha estat fantàstic escoltar explicacions de la vida quotidiana dels egipcis i fent-ho veure com una cosa d'ara: la nostra història cultural, culinàriament parlant, no ve de Roma ni de Grècia. Realment, ve de l'antic Egipte.
Quan ja havíem gaudit d'unes explicacions lúcides, precises, divertidíssimes i completes, el banquet. Un tast de gastronomia egípcia posada a l'abast:
Pica-pica: faves seques, soja seca, envinagrats.Primers Plats: puré de cigrons, espàrrecs amb olivada, blat amb menta i ceba.
Segons plats: pollastre a la planxa, figues amb pernil d'ànec, peix assaonat.
Postres: dàtils amb fruits secs, poma amb mel, magrana amb vi dolç.
Begudes: vi artesà, cervesa i aigua.
Novament explicacions magnífiques, a càrrec de Gemma Castro, especialista en vida quotidiana egípcia. I la gent que ens hem col·locat en fila índia per tal d'anar triant els diferents tasts, curiosos i ben diferents.
En fi, tot plegat, un luxe d'explicacions i persones que hem pogut gaudir amb gran intensitat. Una sort, vaja.
No sé si us va explicar que quan els musulmans van arribar a l'horta d'Oriola, van portar per a repoblar-la a llauradors egipcis degut a la similitud entre el règim del riu Segura i el seu camp amb les del riu Nil amb les seues crescudes.
ResponEliminaSalut.
home.... de s'enveja que em feis, només me consol pensant que es menjar no vos deu haver caigut bé... jajajajaj es broma. estic content de que ho hagiu passat bé. és molt curios veurer-vos a tots plegats!.
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaEts un crack. Vàreu arribar a l'hotel vora l'una de la matinada i avui em desperto i veig el post.
Aquest nloc teu es genial!
Una abraçada i fins aviat, que aquesta visita a Barcelona encara no s'ha acabat.
Quines dentetes em feu amb aquest reportatge!!! Pel que expliques, la visita comentada havia de ser una passada i el menú de després fa venir salivera...
ResponEliminaUna abraçada!
Hola
ResponEliminaRealment la vostra esficència és impressionant. Un bon reportatge de la trobada.
Que seguiu gaudint de la vostra estada a Barcelona.
Laia
Ei, Francesc que no has dormit???Jejeje
ResponEliminaVa ser un plaer conèixer-vos i esperem tenir-vos més sovint entre nosaltres!!!
Una abraçada molt forta per tots dos
Hola!!!!!!!!!!!
ResponEliminaEl comentari d'avui em fa especial il·lusió, ja que és el primer que mentre l'escric, puc imaginar les vostres cares de veritat... :)
Em va encantar conèxer-vos ahir, parlar en directe per fi i sentir la vostra parla, veure-us fent fotos, escoltar les reivindicacions de la llengua, demanar-te perdó de genolls (je je je)... va ser genial! Ho repetirem, eh?
Pel post, ets increïble, el primer, que puntual! La visita a mi també em va agradar molt, l'Ester va brodar l'explicació :)
Besades a tots dos!
Família Beneixamenca quina alegria haver-vos conegut personalment, en teniem moltes ganes, de veres!!! ens ho hem passat genial i quines ganes que arribi la primavera per agafar el tren...
ResponEliminapetons!
Estic amb els de La cuina vermella, hem de repetir més sovint aquestes trobades terres enllà.
ResponEliminaÉs que sou la "repera"! Ja heu fet el "post" com aquell qui diu "in situ"!!! Em va fer molt feliç, com a la resta de blocaires, haver-vos conegut. De ben segur que no serà la darrera vegada que ens veurem, us ho prometo! UNa abraçada.
ResponEliminaSou una parella estupenda i divertida. M'ha fet molta il.lusió conèixer-vos!!De veritat espero que hi torni a haver alguna oportunitat de trobar-nos...
ResponEliminaPetonets pels dos
Núria
Ep, compatriotes del sud!
ResponEliminaA mi també em va fer molta festa conèixer dos blocaires del sud del Sènia!!! Que el país i la nostra cuina no s'acaba a Ulldecona, redéu!
Espero que hagueu tingut molt bon viatge de tornada i que tinguem més oportuninats de retrobar-nos.
Salut!
Massitet
Miquelet: No en tenia ni idea. És veritat, això?
ResponEliminaXisco: ens hauria agradat molt que la Chis i tu haguéreu vingut a Barcelona.
Josep: ja veus el que fa no poder dormir...
Anna: va ser fantàstic!
Laia, Xaro i Gemma, Kike, Txell i Sara Maria, Enric, Núria i Massitet: Moooooltes Gràcies! Sou un encant.
Eiiiiiiiii!!! Em va fer moltíssima ilusió coneixer-vos...no sé pq, m'imaginava que ereu més grans...jejeje!!!! Un plaer poder parlar i compratir la vetllada...ara us heu d'apuntar a més, eh???
ResponEliminaPetunets,
Eva.
T'he pentinat tota l'estada a Barcelona. Cada post és el capítol d'una guia gastronòmico-cultural que convida a visitar la ciutat i menjar-se-la.
ResponEliminaRebeu una abraçada.