Quasi tots els dies eixim de vesprada a passejar des de Beneixama cap a "El Salze". Està a uns vint minuts a peu del poble. És una pedania que, tot i ser molt petita, té llocs que són bonics i relaxants. Si Beneixama, normalment, és un poble tranquil, el Salze seria la tranquil·litat feta lloc. A l'hivern no hi viu quasi ningú, però a l'estiu bull de gent i renaix. Moltes famílies de Beneixama hi tenen casa i la utilitzen durant molts caps de setmana, festetes, etc.
Quan hi arribes des de Beneixama, la primera cosa que veus és l'ermita, dedicada a sant Vicent Ferrer. És senzilla per dins i per fora, però no per això deixa de ser bonica. Si més no, a nosaltres ens ho pareix. Quan és el dia del sant es fan unes festetes molt simpàtiques.
En deu minuts pots haver vist tot el llogaret. Tot i la petitesa del lloc, pots trobar-t'hi racons ben fotografiables. Abans, fa molts anys, tenia fins i tot escola. Ara l'han transformada en un alberg municipal. Els noms dels carrers són ben senzills, com podeu veure a les fotos. Hi ha, també, el de Les Escoles i una glorieta o jardinet on s'hi està de meravella.Si vols tranquil·litat i veure un paisatge ben relaxant, aquest és un lloc ideal.
Si tot va bé, la setmana que ve no, l'altra, us faré un reportatge sorprenent, jajajaja. Ja voreu, ja... com isca bé la cosa...:-)
ResponEliminaIdeal per a qui busca tranquil·litat. Poder passar una vesprada d'hivern en una casa d'aquestes, a un costat la finestra i a l'altre una xemeneia encesa, mentre a fora plou o neva ha de ser un autèntic plaer. I si damunt tens bona companyia i un bon llibre, el resultat pot ser fantàstic.
ResponEliminaSalut.
Teresa: Espere que t'isca molt bé! :D
ResponEliminaMiquelet: Tens tota la raó. Salutacions
Francesc, és realment sensacional (per no dir insòlit)que encara quedin racons amb aquest encant. Carrers amb casetes emblanquinades,amb els "bitxos" (en alguns llocs del Principat en diem així dels pebrots més picants)assecant-se a les finestres, amb els noms dels carrers en decoratives plaques de ceràmica, amb les portes de les cases fetes amb fusta ....
ResponEliminaSembla que el temps s'hagi aturat, llàstima que després hem de tornar a la crua realitat.
Fins aviat
Josep: tens raó en tot el que dius. Ací als "bitxos" els diem, segons llocs "vitets" o "ditets" i, en algun lloc de les Marines he sentit a dir eixa mateixa paraula ("bitxo").
ResponElimina