dimecres, 17 de setembre del 2008

PASSEJANT CAP AL SALZE








Aquests dies, que encara fa bo, eixim totes les vesprades a passejar cap al Salze. És un camí molt bonic i sempre trobes llocs per fotografiar: arbres, flors, cases... Hui m'ha pegat per fer fotos d'edificis, i hi ha alguns que són agradables de mirar. Ja me'n direu.
a

13 comentaris:

  1. La cuina vermella18 de setembre del 2008, a les 7:04

    quina passejada més bona! quin privilegi teniu!

    ResponElimina
  2. miquelet18 de setembre del 2008, a les 12:40

    M'ha encantat la fàbrica. Un autèntic monument industrial. Funciona encara?

    ResponElimina
  3. Gemma18 de setembre del 2008, a les 13:38

    Totalment d'acord amb la parella vermella: sou uns privilegiats!
    A Sabadell, si vull gaudir d'aquests paisatges no tinc més remei que fer una 1/2 hora de cotxe... i clar, no ho puc fer cada dia!
    Aprofiteu aquests dies de bon temps, sou molt afortunats :)

    ResponElimina
  4. Teresa18 de setembre del 2008, a les 15:55

    Un altre dia... passejant cap a Austràlia! jajajaja (faig broma)

    B7s

    ResponElimina
  5. Francesc18 de setembre del 2008, a les 19:30

    Amics vermells i Gemma: La veritat és que tenim molta sort. Beneixama està a mig minut del camp.

    Miquelet: ara ja no funciona com a tal. L'estan reconvertint com a hotel rural i lloc per celebrar-hi, si és el cas, casaments, comunions, batejos o divorcis.

    Teresa: ara quan tinguem una mica més de pràctica. (També és broma, eh?)

    ResponElimina
  6. Delfica18 de setembre del 2008, a les 20:16

    Comparteixo l'opinió de tots sobre la sort que teniu a Beneixama de poder gaudir de passejades amb categoria. La meva feina és esquivar els fums d'autobús, però no em queixo, que si un ho busca sempre troba recons per perdre's. La xemeneia és una joieta.
    Salutacions.

    ResponElimina
  7. enric19 de setembre del 2008, a les 1:12

    A Badalona, quan jo era petit, anàvem, amb deu minutets des d'on vivíem, a un lloc que anomenaven "Els garrofers", just davant d'on hi ha encara el camp de futbol del Badalona. L'únic verd que hi queda de tot aquell entorn, i encara poc perquè és un club amb molt poques possibilitats, és el de la gespa del camp de futbol. :)

    ResponElimina
  8. xisco19 de setembre del 2008, a les 7:02

    Francesc, aquestes patates, les primeres les vaig comprar, en teoria a un proveïdor "gourmet", però en varem guardar un parell, i es padrí Joan, les va sembrar... si vols te n'envii un parell, i tu les sembres!!!

    ResponElimina
  9. Francesc19 de setembre del 2008, a les 7:17

    Dèlfica: doncs, la xemeneia s'ha salvat de poc perquè fa uns anys volien enderrocar tota la fàbrica. Avui dia és un edifici protegit.

    Enric: l'especulació urbanística, si no se li posa fre, pot acabar amb tot el verd que tenim. I tant els hi fa que destruesquen llocs verds d'esplai estimats per la ciutadania.

    ResponElimina
  10. xaro21 de setembre del 2008, a les 16:34

    Francesc, com diuen tots és un privilegi poder fer aquestes passejades i jo la veritat es que no em puc queixar, doncs tinc el mar a 5 minuts de casa i un camí de ronda que va vorejant la costa en mig de pins i acantilats!!

    ResponElimina
  11. Francesc22 de setembre del 2008, a les 15:53

    Xaro: hala! Tu si que tens sort! Besets.

    ResponElimina
  12. Anònim1 d’octubre del 2008, a les 1:19

    Ei no se que hi fag aqui, però entre sovint mirant coses de cuina, d´on eres? de beneixama?
    jo soc de bocairent,m´ha fet gràcia, vinga salutacions...

    ResponElimina
  13. Francesc2 d’octubre del 2008, a les 15:19

    Anònim: doncs, sí, sóc de Beneixama. ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!