dilluns, 15 de setembre del 2008

MOLLET DE XOCOLATE

Avui, per celebrar que començava el curs i jo no hi he anat (demà, sí), m'he posat a fer un "MOLLET DE XOCOLATE". És una traducció meua, una mica "macarrònica", de la recepta original que es diu "Véritable moeulleux au chocolat". L'aspecte final del dolç difereix bastant de la de l'autor. També n'he modificat una mica els ingredients, les proporcions i els temps de cuita. A la mateixa adreça podeu trobar-ne la foto. La pàgina web original és francesa i té un munt de receptes de tota mena. Ara vos explique com he fet el meu:

MOLLET DE XOCOLATE

INGREDIENTS: 125 g de farina, 125 g de mantega (i una mica més per a untar el motlle), 250 g de sucre, 1 rajola de xocolate Nestlé postres de 250 g (i 2 barretes més per a ratllar-les), 1/2 sobret de rent industrial, 4 ous, nocilla, una mica d'aigua.

ESTRIS: 1 motlle d'alumini d'1'5 l, 1 plat, 1 batedor manual de varetes, 1 batedor elèctric de varetes, 3 cullerots, 1 separador de clares i rovells, 2 bols mitjans, 1 bol gran, 1 cassó gran antiadherent, espàtules de plàstic, 1 rall.

PREPARACIÓ: Encenem el forn a 180º C amb funció ventilador. Trenquem la rajola a barretes i les col·loquem al cassó. Hi afegim una mica d'aigua i ho escalfem fins que l'aigua i el xocolate s'hagen barrejat i quede com una crema sense que se'ns creme. Llevem el cassó del foc i li afegim la mantega i la mesclem amb el xocolate. Mesclem la farina i el rent i el cernem sobre el xocolate. Amb un cullerot de fusta mesclem tot sense que hi queden grumolls.
Amb l'ajuda del separador, separem les clares dels rovells. Aquests els posarem en un llibrellet amb el sucre i ho mesclarem tot amb una mica d'aigua fins que quede com una crema. En estar, ho afegim al xocolate i ho mesclem tot per tal que no quede cap grumoll i es veja una crema de xocolate homogènia.
Col·loquem les clares en un llibrell gran i els afegim un polsimet de sal i les alcem amb el batedor elèctric que hi queden ben dures. Afegim les clares a punt de neu a la barreja de xocolate i ha de quedar tot novament integrat i homogeni.
Calfem un minut el motlle al forn, l'en traiem i l'untem amb mantega. Aboquem ara a dins la barreja de xocolate i la resta dels ingredients.
Enfornem el motlle i el deixem coure entre 50 min i 1 hora i 10 min. En estar fet, el desmotllem sobre una plata. L'untem amb nocilla generosament. Ratllem xocolate i el distribuïm per damunt i pels costats i ja està. Per a llepar-se'n els dits!

15 comentaris:

  1. Quina sort poder començar un dia més tard! Com t'ho has fet? Crec que això es mereix unes postres com aquestes je je je...
    M'agrada més el teu acabat que el de la recepta original... ben untat amb nocilla i xocolata ratllada... quin vici!

    ResponElimina
  2. Carai!! Això es un festival de xocolata!!!!Quin munt de calories però que bo deu estar!!

    ResponElimina
  3. Sí, sí... amb nocilla i "generosament"! Mare meua!

    Després d'això, ja et dic jo que no tindràs prou amb una hora de caminada!

    La meua filla l'ha tastat? T'ho dic, més que res, perquè sinó hauràs de caminar més temps a soles...

    ResponElimina
  4. Gemma: hui era la jornada d'acollida i jo no sóc tutor, per tant, no calia que hi anara. Gràcies pels teus elogis. Sí, el xocolate i la nocilla són dos pecatòrums.

    Xaro: té milions de calories delicioses. Però es pot anar menjant a poc a poc, no?

    ResponElimina
  5. Quin gust!
    No tinc paciència per elaborar postres. A mí em treus de les cassoles que ténen marge per la improvissació d'ingredients i ja estic morta. Les postres són per gent bén estructurada :D
    M'ho menjaria sense rumiar gents!

    ResponElimina
  6. Això sí que és començar ple d'energia, eh?. Segur que ho has fet per fer front al primer dia de classe.

    Fins aviat

    ResponElimina
  7. francesc, m'encanta aquesta traducció (i estic segur que a la parella vermella també els agradarà), i el resultat final és d'allò més abellidor.
    així segur que començaràs bé el curs.

    ResponElimina
  8. Francesc, avui parlaré amb l'alcalde del meu poble i li comentaré de canviar-li el nom a la ciutat, en comptes de Mollet del Vallès, li proposaré que sigui Mollet de xocolate i que el plat de festa major sigui aquest que has fet tu tant untadet de nocilla.
    Ah! per cert, tu series el pregoner de cada any! petons.

    ResponElimina
  9. Bruguers: jo no es que siga massa traçut, però intente seguir les indicacions i, de vegades, m'ix bé i tot (mengívol, vaja). Per cert, he visitat, virtualment, la capella de la Verge de Bruguers però no es veu clara la imatge de la Mare de Déu. És molt i molt petita. No en tindràs tu alguna foto? Per cert, què curiós que fóra una capella dels March, als peus del castell d'Eramprunyà. Salutacions.

    Teresa: no t'he contestat abans perquè els comentaris m'arriben així com vol el servidor. L'hem tastat els dos i hem pensat, també, d'anar a peu fins a Austràlia i tornar, per abaixar les calories. ;-)

    Glòria: de vegades calen piles de xocolate per començar el curs amb ganes. Besades valencianes.

    Manel: la veritat és que m'ha eixit sorprenentment bo. No m'ho esperava, atesa la meua poca traça. La sort del principiant. Gràcies pel teu comentari.

    Amics Vermells: Perfecte. M'hi apunte de tot d'una! Salutacions. ;-D

    ResponElimina
  10. NO, no, no, fins a Austràlia no, que sinó no podré vore-vos en molt de temps ;p

    ResponElimina
  11. Per desgràcia no podré fer aquest mollet. La meua dona em mataria si li plante davant aquesta delícia. No hi ha una variant baixa en calories?

    Salut i bon profit.

    ResponElimina
  12. Belen: règim? Ai que patirem!!!

    Teresa: intentarem no passar-nos amb els dolços

    Miquelet: crec que l'única opció és menjar-ne bocinets molt petits.

    ResponElimina
  13. Que serà que tot el qué es bo engreixa... peró aquesta "nocilla" i ben untada sembla ser que és una exepció... m'encanten els teus comentaris i les explicacions del plat, com una pel.licula qe quasi tot t'ho donen fet. Salutacions Francesc. JOSEP

    ResponElimina
  14. JOSEP: Tot el que és bo, o engreixa o és pecat, o les dues coses. Què hi farem! Gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!