L'arròs amb brou, de peix, és molt saborós però, de vegades, no tenim potser el temps que caldria per a fer-ne. L'arròs que us propose ara és una mica "herètic", però és relativament ràpid i resulta molt bo. L'únic entrebanc és que jo el prepare amb una olla de pressió de les que perden baf, (tipus "Magefesa"). De les que no en perden, de baf (tipus WMF o d'altres, no sabria dir-ne la proporció d'arròs/aigua). Però, vaja, anem a la recepta:
ARRÒS DE PEIX
Ingredients:
Peix (carrancs, gambes, trossets de nero, petxinetes...), arròs, ceba, all, tomata, pésols, romaní, julivert, oli de Beneixama, sal.
Estris:
Una olla de pressió, ganivets, plats, etc.
Preparació:
Dins l’olla abocarem una bona xorrada d’oli cru i, quan estiga calent, hi abocarem el peix i l’anirem sofregint un poquet, no massa. En estar bo el traurem de l’olla i hi abocarem la ceba tallada a trossets i l’anirem daurant una miqueta. Després, hi abocarem la tomata tallada a trossets i ho seguirem fregint. Hi abocarem ara els pésols congelats (descongelats prèviament es fa més ràpid) i continuarem coent a poc a poc. Passada una estona hi abocarem el peix, la branqueta de romaní, el julivert capolat i la sal i l’aigua que calga (5 parts d’aigua per cadascuna de l’arròs que hi courem). Deixarem que es bulla el brou a l’olla de pressió durant un mínim de 15 min. (millor si en són 20 o 25). Passat aquest temps, destaparem amb cura l’olla i en el brou encara bullent hi abocarem l’arròs. En tapar l’olla, quan assolisca la temperatura de pressió, el courem durant uns 10 min.
Nota:
Si es vol fer el brou menys pesant, podem coure’l sense sofregir-ne el peix ni les verdures, però el sabor final difereix bastant.
Quan he dit abans "herètic", em referia que, aquest arròs ma mare el feia, quan tenia temps, en una cassola d'acer i fent xup-xup amb el temps que calia i no així, amb una olla de pressió.
La imatge que il·lustra el post l'he trobada a:
http://www.ajvilafranca.es/img/img_19215188_1.jpg
A mi no m'entusiasme el peix, ni els arrossos sols de peix... Però sé d'algú que quan vegi la recepta voldrà que li faci!
ResponEliminaSara Maria: jo no és que siga un gran menjador de peix, però he de reconèixer que aquest arrosset és molt gustós. Salutacions
ResponEliminaAi Francesc...el dia de la trobada al Museu Egispci no ens podries portr una mica d'aquests arrosos tan bons que fas????
ResponEliminaQuina il.lusió poder-nos coneixer!!!
Petunets,
Eva.
Sens cap dubte Francesc si es pot fer el xup xup amb la calma que necessita, aixó és una passada de bó i gustós. JOSEP.
ResponEliminaarrosset gustoset per a un diumenget!!! uff, que espessa que estic fent un rodolí!!
ResponEliminaBona recepta, felicitats!
Frances!! Ara si que m'has enamorat amb aquesta receta. M'encanta l'arros, sobre tot si es "caldós" i del arrossos amb brou el meu preferit es el de peix!! Peró ja em diras on vaig a comprar peix de calitat aci a Colonia que tot el peix es de Piscifactoria :-(
ResponEliminaQue no ficara tambe una receteta de arros al forn?
Caram, que original, fet a l'olla a pressió... Aviam què hi diuens els entesos tipus Manel o Enric... ;)
ResponEliminaT'han faltat aquestes fotos tan apetitoses que poses, tant de la preparació, com del plat ja elaborat. Em fan la boca a aigua.
ResponEliminaEl sabor del peix em torna boig, però tinc una espècie de paranoia amb les punxes. Quan tinc una molla de peix a la boca he de donar-li voltes i més voltes amb la llengua fins que m'assegure que no se m'escapara cap punxa.
Salut i bon profit.
Eva: L'arròs, si es deixa coure molt, s'empastra. A Oreto i a mi ens fa molta il·lusió conèixer=vos.
ResponEliminaJosep: tens tota la raó. Salutacions.
Txell: Gràcies guapa!
Belén: amb eixes meravelloses espècies que has comprat, segur que podries millora=lo moltíssim.
Gemma: espere que hi siguen benèvols...
De debó Francesc -com deia Josep Pla- l'única cuina que val la pena, és la tradicional i tradicional vol dir: fer "xup-xup"
ResponEliminaNo es va quedar gravat el comentari que et vaig deixar ahir?
ResponEliminaMiquelet: Els comentaris que m'envieu els publique tots. Supose que no es devia gravar. De què anava?
ResponEliminaMiquelet: Aquest correu meu va com una carabassera. Ara, quan he publicat el teu comentari dient que no en sabia res dels altres, m'ha entrat el teu comentari perdut. Gràcies pels ànims culinaris que em dónes. Amb això de les espines i les coses punxoses dels peixos jo també sóc una mica quimeroset com tu. Què hi farem! Fotos? No tenia la càmera disponible. A l'altre, n'hi posaré. ;D
ResponEliminaAnòmim: Pla tenia molt bones idees sobre la cuina. Salutacions
Francesc: Quan dius a la Gemma que esperes benevolència referint-te tant a en Manel com a mi, no ho dubtis pas (i parlo en plural tot i que poso –fixa’t si n’estic, de segur, que no dic pas “posaria”- la mà al foc per la bonhomia del bon amic Manel) que ni ell ni jo, per molt disconformes que estiguéssim en l’elaboració de qualsevol plat, entraríem a sac ni al teu ni a cap altre bloc com si ens creièssim ser uns Santis Santamaries (però, en el nostre cas, de pa sucat amb oli). :))
ResponEliminaEn un llibre d’en Karlos Arguiñano, vaig llegir que ell deia, i és cert, que hi ha tantes sopes de peix com cuiners o cuineres que la facin (bé, ell deia “mestresses de casa”, cosa, veus?, del tot incerta, ja que en el món mariner històricament han sigut els homes qui s’han hagut d’espavilar a fer-se el menjar a bord de les embarcacions on feinejaven), i d’aquest arròs caldós que avui ens presentes el que a mi més m’hi ha sobtat és la presència dels pèsols, per altra banda, però, presents en plats, diem-ne, contundents de peix com podria ser la sípia estofada.
Ara bé (que vol dir moro), no crec necessària la utilització d’una olla a pressió per fer un brou de peix, ja que només que aquest bulli, un cop desgreixat, tres quarts d’hora, com a molt!, ja n’hi ha prou, ja que a mida que bull massa estona, el peix va perdent tota la seva essència. A més a més, pensa que ja l'has sofregit abans, pel que amb una mica més de mitja hora ja en tindries prou.
O sigui que ja veus que per tant poc temps i deixant, així, que "respiri" una miqueta amb l'olla no tapada del tot mentre bull -cosa que afavoreix una cocció no tan "agressiva"-, no crec que valgui la pena fer-lo a l'olla a pressió.
Buf! Disculpa el rotllo, eh? :))
Enric: De "rotllo" res. M'agrada que em facen comentaris llargs perquè sempre n'aprenc coses. Trobe interessantíssim tot això que dius dels temps i els modes de cuita del peix. Els pésols? Supose que afegeixen una mica de consistència al plat, no ho sé. Ma mare en posava sempre i jo faig el mateix. Sóc un cuiner aficionat i moltes vegades no m'ixen les coses com voldria, però mira, de cada desastre sempre se n'aprén. A voltes em fa una mica de vergonya penjar alguna recepta perquè als blocs de cuina hi ha molt de nivell, però bé, jo no pretenc ser mestre de ningú, només suggerir maneres de menjar que puguen ser abellidores. Ja sé que tu i el Manel sou de bona pasta i educats i mai no faríeu cap comentari groller, ben al contrari. Gràcies pel teu temps. Salutacions.
ResponElimina