dilluns, 28 de juliol del 2008

PASTÍS (FÀCIL) DE XOCOLATE


Encara que siga estiu, sempre tinc un buidet per al xocolate ("xicolate" en deien a Tavernes abans). Aquesta recepta és la modificació d'una que em van dir que es feia amb la famosa "thermomix". Com que no en tinc, em vaig espavilar per a fer-la a partir de l'original que, en aquest moment, no sé on dec tindre apuntada. És una recepta MOLT calòrica, per tant, no és gens bona per a cap règim. Però, que faríem sense aquests "pecats" de tant en tant? Ací va la recepta:

PASTÍS (FÀCIL) DE XOCOLATE
INGREDIENTS:
1 paquet (200 g) de galetes “Maria”, 100 g de mantega, 1 litre de nata líquida per a muntar, 500 g de xocolate pur “Nestlé” en rajola, 15 avellanes torrades, 3 sobrets de quallada “Royal”.

PREPARACIÓ:
Aixafem les galetes “Maria” en un plat amb l’ajut d’una forquilla i les barregem amb la mantega (es pot fer, també, en un morter o, més fàcil encara, col·loquem les galetes dins de dues bosses de plàstic i les colpegem amb el corró fins que estiguen reduïdes a miques). Amb això cobrirem la base d’un motlle desmuntable, tipus “pizza”, però de vores altes, untat prèviament amb més mantega. Procurarem que la base no siga massa alta (de mig dit (o menys) de gruix). El posarem una mica al forn perquè es coga i, en veure-ho que estiga sequet (anant amb compte que no se’ns creme), ho traurem perquè es gele.
Mentrestant, picarem en un morter les avellanes sense que queden massa menudes. Més o menys com un crocant.
Amb una miqueta de nata líquida, desfarem el xocolate al bany maria tenint en compte que no ha de bullir (igualment es pot fer amb el microones). També desfarem en una altra miqueta de nata líquida els sobrets de quallada.
Es posa ara tot junt en un recipient al foc i, sense deixar de remenar tot ben remenat (la nata, la quallada, i el xocolate), ho courem tot durant uns vint minuts. Hem d’intentar, per tots els mitjans, que no se’ns apegue a la cassola i, menys encara, que se’ns creme.
En estar, ho abocarem tot al motlle. Ara polvorejarem les avellanes picades per sobre, repartint-les uniformement i deixarem que es refrede durant una bona estona. Una vegada està fred, col·locarem el motlle a la nevera perquè s’hi acabe de quallar.
Resulta un mos molt exquisit, amb una textura semblant a la d’un bombó. Com que és molt alimentós, cal fer-ne unes porcions menudes. Si es vol, es pot tallar a porcions petites tipus rebosteria fina amb motllets de paper negre.

19 comentaris:

  1. Tan llaminer que sóc i, en canvi, veus?, la xocolata no és pas de les coses que més m'agraden.

    De tota manera, et faig arribar aquest comentari per dir-te que a la darrera classe que vam anar amb la Mireia Carbó, li vaig preguntar si la farina de galeta que comercialitza la marca Qelis, de Mallorca, tindria les mateixes prestacions en els pastissos com aquest que ens expliques, i ella em va dir que sí, i a més a més d'estalviar-te haver d'esmicolar les galetes maria, queda una base molt més homogènia.

    Aquesta farina de galeta jo la utilitzo sempre en lloc del pa ratllat i la trobo als supermercats Mercadona i Consum, un supermercat, aquest darrer, on tots els seus productes vénen etiquetats en valencià.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. El trobo genial, jo no acostumo a fer dolços, però aquest el faré... Ben fresquet...
    El puc penjar a Delícies?

    ResponElimina
  3. Si vull mantenir el meu cos de què tu sempre has tingut el record de llebrenc, trobe que serà unes postres que tastaré racionades.

    ResponElimina
  4. Si vull mantenir el meu cos de què tu sempre has tingut el record de llebrenc, trobe que serà unes postres que tastaré racionades.

    ResponElimina
  5. Si vull mantenir el meu cos de què tu sempre has tingut el record de llebrenc, trobe que serà unes postres que tastaré racionades.

    ResponElimina
  6. Enric: prenc bona nota d'això que dius de la farina de quelis. Pel que fa al Consum, en sóc client justament per això, perquè, com a mínim, tenen els productes etiquetats en català i castellà. Quant al xocolate, què vols que te'n diga? Si hi haguera "Xocolaters anònims" m'hi apuntaria de seguida. En sóc addicte des de fa molts anyx. :)

    Sara Maria: és clar que l'hi pots penjar, només faltaria! Segur que t'eixirà molt bo i en faràs unes fotos precioses. ;D

    Josep Vicent: trobe que tu, encara que te'n menjares un bon tros no t'engrexaries. Tinc quimera que ets d'aquells que no solen tindre problemes de grossària. M'equivoque? :)

    ResponElimina
  7. oeeeeeeeeeee oeeeeeeee oeeeeeeee oeeeeeeeeeeeee, oeeeeeeeeeeee, oeeeeeeeeeeeee.... només llegint se m'han afegit dues lliures a cada anca.... Impressionant!!!

    ResponElimina
  8. Dèlfica: si el tastes, és com un imant, no pots deixar de fer viatgets a la nevera per a menjar-te'n bocinets...

    Josep Vicent: llavors, ets dels meus. ;D

    ResponElimina
  9. Francesc, menjar aquest pastís te que ser pecat segur!!!!!
    El faré un dia que tingui molts convidats, perquè no en quedi ni una mica...amb el que m’agrada a mi la xocolata, no aguantaria ni cinc minuts a la nevera !!!! i els kilos després costen molt de treure.

    ResponElimina
  10. Xaro: benvinguda al club! A mi també em passa. Sóc molt llépol i amb el xocolate no tinc frenet. Espere que, si el fas, en gaudisques bona cosa. Besades. ;)

    ResponElimina
  11. Jo prenc xocolata un o dos cops per setmana. I prou. La trobo tan deliciosa que en podria viure per això m'he fixat un dia feiner i el diumenge.
    No faré aquest suculent pastís que proposes per molt fàcil que sigui: Me'l aniria cruspint pel camí.
    Jo també vaig al Consum i em fan gràcia el rètols en català-valencià però un dia, una noia estranger em va dir "hábleme castellano, por favor" i li vaig dir que ho sentia molt i que procurés aprendre. Naturalment em vaig dirigir a una altra dependenta que, amb penes i treballs, em va entendre. I només volia nous!!!

    ResponElimina
  12. Glòria: t'entenc perfectament. Tanmateix, ja et dic que és MOLT alimentós, amb la qual cosa, només amb una lleugera mossegada t'hi trobes tip. Malgrat tot, tampoc no solc fer-lo massa sovint perquè sempre caic a la temptació de fotre-li una mossegada...
    Això del Consum és extrapolable a qualsevol establiment siga o no de Consum. Vas fer molt ben fet de dir-hi el que vas dir. Ja n'hi ha prou que ens vulguen fer sentir estrangers a casa nostra. Salutacions i besets.

    ResponElimina
  13. mmmmmmmmmm....jo tb m'uneixo al club!!! Tinc adicció a la xocolata, m'haig de controlar pq sinó en menjaria a totes hores!!! Francecs, si trobes la recepta amb thermomix, me la passaras???? Merci!!! Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  14. Eva: benvinguda al club! Ara mateix ma casa sembla, en algunes bandes, can seixanta. No passes pena que, així que trobe la recepta, te l'enviaré als comentaris del teu bloc. Besades guapa!

    ResponElimina
  15. Ei, si us falta algú al club per fer quòrum, no patiu, ja vinc jo, també seria xocolata addicta si no em frenés. Per això, aquest pastís el faré segur, però amb la meitat dels ingredients, perquè em surti més petit i el pecat no sigui tan gros!, ja, ja. Per què les coses bones són pecat o engreixen?.

    Petonets i fins aviat

    ResponElimina
  16. Glòria: vist el que he vist, potser sí que caldria un club de xocolataddictes...;D Diuen que el que és bo o engreixa o és pecat perquè la gent se n'estiga i no s'ho acabe... jo, amb el xocolate, pecador total!!! Besets

    ResponElimina
  17. Francesc, ara sí que m'agrades: un pastís de xocolata! fantàstic pels sentits! Despres de les dues últimes costelles, tinc un mitxelí que vol engreixar-se amb el teu pastís! enhorabona!!

    ResponElimina
  18. Amics Vermells: doncs, tu mateix! Ai la xocolata! Quin pecat més gros! Visca els mitxelins! ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!