Hui, repassant velles llibretes de receptes familiars m'hi he trobat amb una recepta que feia molt de temps que no llegia. Es tracta de la "picada" per a afegir més gust a alguns plats. La meua àvia de Beneixama la usava, bàsicament, per al guisat de creïlles, les llentilles i poca cosa més. Ma mare ja la usava més per a plats de carn i algun de peix. Jo, fa uns anys, també em va pegar per fer-ne ús. Bàsicament es feia amb pa fregit, ametlles, avellanes, o cacau. Però, anem a pams. Serà millor que us en pose la recepta tal com era a l'original.
PICADA DE L’ÀVIA DE BENEIXAMA
Ingredients:
llesques fines de pa.
1 grapadet d’ametlles (8 o 9), pelades o no.
1 pessiguet d’avellanes (5 o 6), crues o torrades.
all cru.
julivert trinxat.
sal.
(opcional) 1 culleradeta de vi ranci, aigua o brou.
Estris:
1 morter
1 mà de morter
1 ganivet
1 plat
Preparació:
En una paella, sofregirem, primer de tot, el pa. Ha de quedar ben daurat i no s’ha de cremar gens, que amargueja. En el mateix oli sofregirem les ametlles i les avellanes (si són torrades, no caldrà sofregir-les). També anirem amb compte que no es cremen. 
En un morter, posarem un pessiguet de sal, el julivert i l’all trinxadet petit i el picarem ben picat. La sal evitarà que esguite. Una vegada fet, hi abocarem el pa, les ametlles i les avellanes i seguirem picant fins que en quede com una crema. Se li pot afegir una miqueta de vi ranci (una culleradeta menuda) o aigua o brou del que s’està coent si quedara massa espés.
S'abocava al plat que es volia enriquir quasi a l'últim moment, per tal que la picada es notara més (aproximadament cinc o 10 minuts abans d'acabar-se de coure).
En tota aquesta classe de picada, s’aprofitava l’oli que quedava a la paella per sofregir-hi una ceba capolada a trossos menuts i, tot plegat, s’afegia a la cuita. Quan no hi havia ametlles ni avellanes, s’hi posava cacau.
Fa poc temps que he acabat de dinar, però de veure la recepta d'aquesta picadeta ja m'ha entrat fam. A veure si un dia m'anime a fer-la.
ResponEliminaSalut
Miquelet: Gràcies pel teu comentari. La llàstima d'aquesta recepta és que ja hi ha poca gent que la utilitze normalment per a la cuina. És d'eixes coses tradicionals senzilles que la gent no utilitza per falta de temps, i no t'imagines com afavoreix el sabor del plat.
ResponEliminaEnhorabona per recatar aquesta picada de la teva àvia..sóc de les que opina que la cuina de les nostres àves no s'hauria de perdre per res del món!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
A casa, aquestes picades les feia l'avi. Com que era de Montblanc, una comarca rica en oli, avellanes i ametlles, les picades eren la seva especialitat. Encara recordo el romescu que feia, boníssim! La base era molt semblant a la teva :)
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaAixò que has recollit velles llibretes de receptes familiars em fa pensar que ara m'agradaria tenir les receptes de la meva àvia (la mare del meu pare) que diuen que era molt bona cuinera, però que va morir quan jo tenia set anys i llavors, és clar, no podia valorar la cuina com ho fem avui.
Potser sí que aquestes receptes tradicionals no s'elaboren per a la cuina de cada dia, però jo, quan tinc ocasió, segueixo fent cuina de xup xup, que vol temps i paciència.
Fins aviat
Francesc, quin món més important el de les picades... la meva àvia, que ara té 86 anys té una picada per a cada guisat!
ResponEliminaEts un geni, quina entrada mes bonica!
petons!
En aquest cas, Francesc, t'he de dur la contrària, ja que les picades són precisament la base que dóna personalitat a la cuina catalana, i aquí dalt són molt usuals: No hi ha suquet de peix o guisat de carn al qual no se li afegeixi una picada (ametlles, avellanes, pinyons, all, julivert, pa fregit, carquinyolis, galetes maria, safrà..., tot depenent del tipus de guisat). Jo fins i tot en faig una (alls, julivert, pebrot escalivat, pebre vermell dolç i safrà) quan faig paella de peix.
ResponEliminaHola Francesc! Gracies per venir a visitar-me i per el piropos! :-) El teu Blog m'agrada molt tambe i elque gracia m'ha fet ha sigut el nom. Que elmeu iaio ja ho deia: a la taula i al llit al primer crit!!...Quina Gracia tornar a sentir-ho! El meu iaio tambe era Valenciá, be del nord del pais Valencia.
ResponEliminaAufwiedersehen...Petons
Eva: jo també pense el mateix. La cuina tradicional és la nostra.
ResponEliminaGemma: això és una sort. Segur que a cada zona en fem de picades "lleugerament" diferents d'acord amb els productes que tenim més a prop.
Glòria: doncs, sí que és una llàstima que això t'haja passat. Jo vaig tindre la sort de poder-me'n fotocopiar, fins i tot, les receptes d'una tieta meua de València, que són una passada. Si puc, aniré fent-ne i compartint-les amb tots/es. Segur que a ta casa els tens super contents amb eixes receptes que els prepares.
Amics vermells: Què en faríem sense les àvies? Elles són biblioteques vivents de la nostra tradició. Quina sort tindre tanta varietat de picades.
Enric: quina sort! Potser és que no m'he explicat bé. Volia dir que ací, a Beneixama, molta gent, per falta de temps, mandra o el que siga, quasi no utilitza les picades. Pense, com tu dius molt bé, que formen part de la personalitat de la nostra cuina i que no s'haurien de perdre mai.
Belen: Danke Schön! I tots els Vielen Dank que vulgues! Espere visitar sovint el teu bloc. Salutacions.