D’arrossos al forn, com de paelles, n’hi ha tants com famílies que els preparen. Aquest és un dels que prepara la meua sogra. A ella li ix boníssim i l’elaboració no és gens complicada.
ARRÒS AL FORN DE LA MEUA SOGRA (1)
INGREDIENTS:
1 cabeça d’alls sencera sense pelar (n’hi ha qui en posa dues)
1 creïlla gran pelada i feta a rodanxes de ½ cm de grossària
1 tomaca gran o 2 de menudes
1 pemintó (=pebrot) roig
½ kg de faves fregides (si són congelades, les fregim una vegada a temperatura ambient)
2 talls de cansalada magreta tallada a trossets
1 botifarra de ceba per persona
Arròs de la varietat “bomba” (la mesura és: 1 tassa per persona/2 tasses d’aigua o brou)
Oli d’oliva de Beneixama (o un altre de qualitat semblant)
Sal
1 culleradeta de pemintaroig (pebre roig)
Safrà (colorant)
Aigua
ESTRIS:
1 cassola de fang que puga anar al forn
1 paella gran de mànec
1 ganivet
1 tisores de cuina
1 cassola d’acer
PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a baix i el ventilador (si en té el forn).
Aboquem l’arròs que usarem a la cassola de fang. En la cassola d’acer, posem a bullir l’aigua necessària d’acord amb la proporció d’aigua i d’arròs que havíem esmentat abans, safrà i sal.
Posem oli a la paella i, quan estiga calent, hi sofregim la cabeça d’alls fins que estiga daurada. La’n traiem i la col·loquem a la cassola de l’arròs. En el mateix oli, fregirem les rodanxes de creïlla pelada amb el gruix adient fins que agafen un color daurat. En estar, les col·loquem a la cassola de l’arròs.
Agafem les botifarres de ceba i també les hi sofregim evitant que es rebenten (millor si són una miqueta seques que no tendres, que si no, es rebenten en fregir-les). En estar, les aboquem a la cassola de fang provant que queden repartides per la superfície.
Ara hi sofregim novament les faves que havíem fregit prèviament o les fregim bona cosa si són congelades (són més bones si són de collita pròpia i acabades de collir). Mentrestant, tallem el pebrot (“pemintó” a l’alcudiana) a trossets ben menuts i quan hàgem tret les faves de la paella i les hàgem col·locades a la cassola de l’arròs, el sofregirem a la paella. Ara agafarem els dos talls de cansalada magreta i els tallarem a llenques amb l’ajut de les tisores i les afegim al pebrot perquè s’hi sofregesquen plegats. Quan ja quasi estiguen daurats, hi afegirem una culleradeta de pebre roig i la fregirem una mica sense que se’ns creme, que si no, amargueja.
Abocarem tot a la cassola de fang de manera que quede repartidet. Li tirarem per damunt l’aigua (que haurà d’estar quasi bullint) sense cremar-nos!
Col·locarem la cassola al forn a una altura més davall que no dalt i l’hi deixarem coure durant un temps que va dels 45 min a 1 hora.
CONSELLS:
Si la cassola de fang és nova de trinca, val la pena que la deixem tota una nit dins d’una conca plena d’aigua neta per tal que s’amere i no bade.
Per a escurar la cassola de fang, val la pena que l’omplim d’aigua una vegada s’haja quedat a temperatura ambient. El fang i els contrastos de temperatura forts calent/fred no li van bé.
Hi ha qui li posa “Avecrem” a l’aigua, però no fa el mateix gust i en disfressa el tradicional.
Si li fem un tall a la redona a la cabeça d’alls sense que entre el full del ganivet del tot fa que es frija i es coga després millor.
Quina recepta més diferent de les que coneixia! Això d'anar fent les coses a banda i anar-les posant dins la cassola de fang és totlament nou per mi! A casa, quan fem l'arròs al forn, ho fem com per una paella normal, amb l'única diferència que enlloc de bullir l'arròs sobre el foc, ho fiquem al forn...
ResponEliminaI no és molta estona 45 minuts o una hora?
Això ho hauré de provar! Un cop més, gràcies a la teva sogra per la recepta ;)
Gemma: el fet de coure en cassola de fang fa que la cuita s'alentesca una mica. També depén del tipus de forn que tingues i de la quantitat d'arròs i brou que hi col·loques. No va gens malament, quan ja han passat uns 30 minuts, anar fent-li ulladetes a veure com va la cuita. Ja em diràs, si el fas, si t'ha eixit bo. Segur que sí. Besades ;D
ResponEliminaSisisi...jo tb m'he quedt ben parada amb el temps..pensava que t'hauries confós! jejeje!!! suposo que Creïlles deuen ser cebes??? ai no sé!!! Felicitats a la teva sogra per aquestes fantàstiques receptes!!!!
ResponEliminaAhhhhhhhh!!! M'he quedat alucinada amb la foto dels alls!!! T'ha quedat com un quadre!!!
Petunets,
Eva.
Eva: Gràcies pels elogis als alls. "Creïlles" són "patates" en el català de València. Salutacions. :)
ResponEliminaFrancesc, t'esperem a la trobada de blocaires, no ho oblidis, eh?!
ResponEliminaPer cert, els teus plats són fantàstics, realment bons!
Amics vermells: gràcies pels elogis. Ja li explicava a la Gemma que tot depén que puguem conciliar vida laboral i la il·lusió de conèixer-vos! Besades. ;D
ResponElimina