dilluns, 21 de juliol del 2008

MANUAL DEL PERFECTE POCAVERGONYA

Hi ha llibres que fa ois de llegir, però, moltes vegades cal llegir-los per tal d’arribar a entendre el que passa per casa nostra. De més a més, com que no tinc costum de llegir en castellà, la cosa em feia una mica de mandra, però va poder més la curiositat que la peresa. El llibre en qüestió és: Zaplana. El brazo incorrupto del PP. Alfredo Grimaldos Feito. Ed. Foca. Madrid. 2007.

Aquest llibre va tindre una distribució molt irregular per llibreries. De fet, sembla que va ser retirat el mateix dia de la distribució, de les llibreries de “El Corte Inglés” de València i de les principals cadenes de distribució. Això és el que deien els diaris.

Aquest llibre és com una biografia no només vital sinó també política d’Eduardo Zaplana Hernández-Soro. Des que va aparèixer en la vida pública política, no ha gaudit de massa “bona premsa” entre la gent. Se li han pressuposat algunes conductes públiques i privades difícilment justificables. En el llibre de Grimaldos s’expliquen fil per randa totes aquelles irregularitats que sospitàvem però que apareixen relatades amb molta claredat en aquesta obra. Si jo fóra Eduardo Zaplana i algú haguera escrit una biografia tan documentada sobre mi i considerara que m’estan injuriant o mentint sobre mi, no dubtaria a tirar-ho als tribunals. Tanmateix, el llibre ja fa més d’un any que circula pel mercat i el senyor Zaplana, que jo sàpia, no n’ha reclamat res.

Si tot el que diu el llibre és cert: sobre el repartiment de càrrecs públics entre amics i parents, concessions de permissos i requalificacions urbanístiques interessades, cobraments de comissions multimilionàries per treballs no realitzats, el cas flagrant de “Terra Mítica” i d’altres “mossegades urbanístiques”, estem ben apanyats.

No m’ha estat fàcil acabar un llibre, per altra banda, tan il·lustratiu del que no s’ha de fer en política. Fa mal conèixer amb tots els ets i els uts com s’han fet les coses en política al teu País per persones sense escrúpols, que només veuen la teua terra com un camp de negoci, quasi un pur terreny urbanitzable on tot és comprable i venal, tot. Dol, de veritat.

Seria, com ja havia dit, un manual del perfecte pocavergonya o el tot s’hi val si és en benefici propi.

6 comentaris:

  1. Francesc,
    La meva germana també es va agenciar aquest llibre i és veritat que ha estat segrestat. Ella va tenir sort que el llibreter la va avisar. De totes maneres es va mostrar decebuda. Es veu que encara en diuen poc d'aquest poca vergonya.
    No facis cas, angelet, de que l'home no hagi pledejat. El silenci és un còmplice per l'astut. Val més deixar-ho morir. La gent oblida i el que te ja ho te.
    Per últim, Francesc,permete'm suggerir-te que si t'agrada llegir, ho facis també en castellà. Fes abstracció de les connotacions polítiques. No et neguis la cultura. Les llengües mai no són culpables...jo ho vaig haver de fer així, he sabut separar-ho i no me'n penedeixo.
    Excusa'm la franquesa. Besades,
    Glòria

    ResponElimina
  2. Glòria: bonica, no tinc res a excusar-te, em sembla perfecte el teu comentari. No és que no llija en castellà per raons politiques ni d'altres. Simplement és que hi ha tanta producció bona en català que quasi sempre deixe les de castellà en segon lloc. M'encanta, per exemple, la literatura llatinoamericana (Cortàzar, Allende i tota la resta). ;D Besades.

    ResponElimina
  3. EL més fort de tot és que n'ha eixit impune. Ha fet el que ha volgut i la justícia no ha pogut dir-ne ni mu! On ha estat la comissió anticorrupció? Tristíssim (i, qualsevol pelacanyes, l'empresonen o li fan el ball de Torrent per haver estafat una misèria d'euros)

    ResponElimina
  4. Josep Vicent: deu tindre molts contactes que l'ajuden o potser és que la justícia encara no n'ha pogut trobar les proves. Ja veurem que passa, amb el temps, amb aquest "personatge".

    ResponElimina
  5. Al PP hi ha dos tipus de polítics:

    - Aquells que creuen fermament en els principis ideològics del Partit (o siga, del "régimen") i aquesta és la seua prioritat. El cas més clar és el d'Acebes.

    - Aquells que aprofiten el seu càrrec per a crear una xarxa d'influències i obtenir poder i sobretot, diners (encara que ara que ho pense, ambdues coses estan més que relacionades). Aquest és el cas prototípic del senyor Zaplana (mira'l ara on hi és).

    Salut.

    ResponElimina
  6. Miquelet: has fet una anàlisi magnífica de l'assumpte. Hi estic totalment d'acord.

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!