EDITH PIAF

Per qüestions familiars, d'estudis i d'afinitat lingüística, sempre he trobat relativament senzilla la comprensió del francès. És una llengua que, a poc que t'hi poses, pots arribar a entendre per la seua proximitat al català.

Avui dia és bastant difícil poder veure pel·lícules franceses en francès com no vages a cinemes específics, sobretot a València, o si no te'n compres el DVD a llocs com ara la Fnac. A la tele, si en fan alguna, és allà a quina hora. En un horari incompatible per als qui treballem com no siga que tingues la possibilitat de programar el vídeo i veure-la quan pugues.
I què té a veure tot plegat amb l'Edith Piaf? Doncs, realment, no massa. Simplement era una manera una mica "neuròtica" d'explicar, d'introduir que, de sempre, m'ha agradat com aquesta dona interpretava les cançons. Amb eixa veu tan particular que semblava destil·lar un cert dolor amagat sota les paraules més belles. Va tindre una vida, certament interessant, que no explicaré perquè tenim a l'abast mitjans suficients per a buscar-ne dades, com ara, la sempre adient "wikipèdia".
Bé, a la que anàvem. L'Edith Piaf té cançons molt boniques, des de les mítiques "La vie en rose", "Padam...Padam" o "Non, je ne regrette rien..." a d'altres de menys conegudes com potser "Sous le ciel de Paris", "Bravo pour le clown", "C'est à hambourg" o "Les amants de Paris".
Hauria pogut escollir-ne qualsevol, però he triat aquesta perquè em recorda París i un viatge amb imatges precioses que tinc gravades a la memòria. Estic segur que, si algun dia hi anem plegats Oreto i jo, encara el trobaré més bonic. És el que té veure el món a través dels ulls de la persona que estimes.
Ací us deixe amb la cançó:

Les amants de Paris

Lletra: Léo Ferré. Música: Léo Ferré, E. Marnay 1948

Les amants de Paris couchent sur ma chanson.
A Paris, les amants s'aiment à leur façon.
Les refrains que je leur dis,
C'est plus beau que les beaux jours.
Ça fait des tas d'printemps et l'printemps fait l'amour.
Mon couplet s'est perdu
Sur les bords d'un jardin.
On ne me l'a jamais rendu
Et pourtant, je sais bien
Que les amants de Paris m'ont volé mes chansons.
A Paris, les amants ont de drôles de façons...

Les amants de Paris se font à Robinson
Quand on marque des points à coups d'accordéon.
Les amants de Paris vont changer de saison
En traînant par la main mon p'tit brin de chanson.
'y a plein d'or, plein de lilas
Et des yeux pour les voir.
D'habitude c'est comme ça
Que commencement les histoires.
Les amants de Paris se font à Robinson.
A Paris, les amants ont de drôles de façons.

J'ai la chaîne d'amour au bout de mes deux mains.
'y a des millions d'amants et je n'ai qu'un refrain.
On y voit tout autour les gars du monde entier
Qui donneraient bien l'printemps pour venir s'aligner.
Pour eux c'est pas beaucoup
Car des beaux mois de mai,
J'en ai collé partout
Dans leurs calendriers...
Les amants de Paris ont usé mes chansons.
A Paris, les amants s'aiment à leur façon.
...
Donnez-moi des chansons
Pour qu'on s'aime à Paris...

M'hauria agradat penjar algun enllaç del Youtube d'aquesta cançó, però, com que no l'he trobada, us deixe aquest altre de "Sous le ciel de Paris" que també m'agrada molt:

http://es.youtube.com/watch?v=FhXQHCr-ciA&feature=related