PLUJA I NIT

Fa una estona s'ha posat a ploure a Beneixama. Molt. L'aigua colpejava els vidres de les finestres mentres provava de fer alguna cosa. De tot d'una m'ha vingut aquesta cançò, ara que estem enmig d'aquesta guerra absurda de l'aigua:

Aigo

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s´hort sa terra és eixuta,
s´ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s´han ´secat,
es blat és mort i no és nat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.
Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s´amor s´ha assecat.

Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?

Aigo, vos demanam...

És tan mesquí l'ús que en fan els polítics de la falta d'aigua! Ara, també és veritat que no ens hi expliquen tota la veritat. Ni els uns ni els altres. Mentrestant, la demagògia fa camí i ens rosega els cervells.