Hui hem celebrat que els meus sogres feien trenta-tres anys de casats. Com era d'esperar, hem fet un dinarot d'aquells que fan època. Total, que no parem de menjar coses bones... per a engreixar-se. Hem anat a un restaurant de Carlet, "Ca Ferrer":
Aperitiu:
- Moixama i sardines sobre llit de llescat d'albergínia i pebrot amb oli d'oliva.
- Calamarets a la planxa amb allioli i sal Maldon.
- Foie caramelitzat amb confitures i fruits secs.Dinar:
- Arròs melós de llamàntol. (Un ha demanat llenguado). Hi teniu la foto de la cassola i la d'una ració individual.
Postres:- Safata de pastissos variats.
Begudes:
- Aigua mineral, cervesa, vi blanc (Viña Esmeralda) i un xampany "Moët Chandon" brut especial.
Els meus sogres se n'han passat tres pobles. A la fi, no em cabran els pantalons.
Benvolgut Francesc,
ResponEliminaHem trobat la notícia que has publicat de la Woeser i del Tibet i t'ho agraïm molt sincerament des de Barcelona i el Tibet. Tant la Woeser com tots els tibetans necessiten de la solidaritat i interès que els demostres. Et volíem demanar si fos possible que afegissis l'enllaç de Tibet.Cat al teu llistat d'enllaços. Treballem per informar d'allò que està passant al Tibet dia a dia. Això ens ajudarà a difondre més el portal als Països Catalans i especialment al País Valencià.
www.tibet.cat
info@tibet.cat
És clar que estic disposat a col·laborar-hi! Ben gustosament!
ResponEliminaMoltes gràcies, i a pair el dinar! I si tens suggeriments des de Beneixama, estarem encantats de rebre'ls. Tibet.Cat
ResponEliminainfo@tibet.cat
Ja ho vaig dir a la Cuina Vermella: dieta i vida social és impossible de compaginar, o una cosa o l'altra!
ResponEliminaFelicita els teus sogres de part meva, han fet un dinar espectacular!
M'encanta l'expressió "se n'han passat tres pobles" ;)
Ah! I per si et serveix de consol, a Sabadell la majoria de gent també diu "rodaballo" :(
Estimat Francesc: felicitats per l'aniversari de casament dels sogres! És tant bonic poder celebrar l'amor, i en aquest cas l'amor generacional: el que es professen entre ells, l'amor recíproc que tenen cap als fills i cap a les seves parelles, l'amor cap als nets (no sé si en ténen els teus sogres). En fi, i que millor celebrar que us estimeu davant una taula ben parada i unes menges ben saboroses. Que per molts anys ho pogueu anar celebrant.
ResponEliminaCom es pot estar llebrenc amb àpats així...
ResponEliminaLa cuina vermella: gràcies pel vostre comentari. No, els meus sogres encara no tenen néts. Com bé dieu, l'amor familiar davant d'una bona taula parada s'expandeix encara més. Salutacions.
ResponEliminaJosep Vicent: és gairebé impossible, però, qui és capaç de renunciar a una taula com aquesta? Jo, no.
Francesc,
ResponEliminaUna pregunta enmetzinada:
Xampany francès en lloc de Cava català?
Segur que saps que un Juvé Camps-Gran Reserva, per exemple, és prou bò, i de fet, tu eres un convidat.
I és que ja desconfio de tot.
Bon Profit i Per molt anys!
Glòria: cap problema. A casa solem prendre sempre cava català quan fem alguna celebració especial. Va ser cosa del meu sogre, que volia fer-li una gràcia a la meua sogra posant a taula un xampany més car (i no per això més bo que un dels caves nostres. Com ara una bon Juvé Camps-Gran Reserva o qualsevol altre de casa nostra que no tenen res a envejar a un xampany francès.
ResponEliminaAra que estem en això. La campanya aquella contra el cava català va ser una mostra de xenofòbia intolerable per part dels espanyols cap a tots nosaltres. I això que, "teòricament" (segons ells) "tots som espanyols". Si a algú de nosaltres se li haguera ocorregut muntar una campanya de l'estil, posem per cas, "no compreu xorisso extremeny", Espanya ens hauria estat dient xenòfobs, nazis, insolidaris i tot el reguitzell d'insults d'aquesta mena i se n'haurien assabentat fins a l'Antàrtida de com som de dolents nosaltres. Poca broma amb això. Salutacions.
Francesc,
ResponEliminaNo puc deixar d'explicar-te que quan la campanya contra tot el que era de casa nostra va esclatar, en el Carrefour hi havia un indicador que deia: "Productos no catalanes". Sí, sí, això aqui on tan bè es deuen guanyar la vida. Ja hauràs copsat que com que una part de població habitant de Catalunya es va aliniar amb el boicot hispano, així podien anar directament als prestatges no contaminats per nosaltres.
És una vergonya que això passi, i que el govern de la Generalitat ho consenti.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina