MÉS COSES DE MALLORCA... NO PAREM!!!

Ahir vam anar a Inca a veure el mercat, a "Can Guixe" a comprar-hi cocarrois, panades, ensaïmada d'albercoc i tot de coses bones. Es van enganyar amb el compte i ens havíen cobrat 121 € per tot plegat. Una clavada del copó! En vam tornar i l'encarregada ja se n'havia adonat i ens en demanava disculpes. Total, que només havíem de pagar 38 € i prou! D'ací cap a Lluc per caminois de cabres, estrets, mil ciclistes i diversos "llocs suïcidables" de Mallorca (tres-centes mil voltetes després). Una vegada allà, vam dinar-hi del que havíem comprat i va ser llavors que ens vam adonar que l'aigua que duíem era amb gas... La vam llançar a un arbret i vam omplir les botelles amb aigua de Lluc. La visita al monestir, una passada. Visitem la Mare de Déu de Lluc i els misteris. El paisatge és molt bonic. Quan acabàrem la visita i vam tornar a l'aparcament: un accident! Un cotxe que havia perdut els frens ens ha colpejat el nostre cotxe de lloguer per darrere i ha destrossat la porta del cotxe del costat. Quin merder! Al poc hi arriben les ames del cotxe assassí. Com que és un cotxe de lloguer el nostre, fem el part amistós i falta el cotxe de la porta feta pols. Són una parella alemanya que han llogat el cotxe i no en fan cap escarafall. Es queden com un ou sense suar. Tenen sang d'orxata!

Quan tot està arreglat, marxem cap a Palma, deixem Joanet a ca uns veïns de Lena i anem al Teatre Principal i hi veiem "Cavalls verds", una obra sobre la bogeria. Me'n reserve l'opinió.

Acompanyem Lena a Bunyola on havíem deixat el cotxe i cap a Estellencs.

Hui hem anat a fer una volteta pel poble i, la veritat, es veu tot en un tres i no-res. Hi ha carrerons i carrerets molt bonics i llocs de vistes precioses que donen a la mar i als camps. La bandera d'Estellencs és a ratlles roges i verdes, com una senyera amb aquests colors. D'ací hem partit cap a Esporles, a un lloc que es diu "La Granja". Es tracta d'una possessió que han condicionat per a la turistada i on pots veure com era una vida de possessió al segle XIX. Hi ha una mica de tot, coses precioses i d'altres no tant. Hem rigut molt i hem vists uns jardins molt bonics. D'ací a ca Lena per a dinar i no ens hem perdut quasi en el viatge de tornada a sa casa.

Hi hem dinat pasta, amanida i filets de pollastre arrebossats ("menú infantil", segons Lena). Ara el cos ens demana "sofaning", quina son!

Aquesta vesprada anirem, on?

Després de dinar a ca Lena i del “sofaning” corresponent, marxem cap a Ses Salines, per a desar-hi andròmines. Tornem cap a casa i ens perdem una mica per la via de cintura de Palma. Finalment, trobem la drecera correcta via mòbil (Gràcies Lena!).
De matí, toca fer maletes, maletes i maletes... Quantes coses duem de viatge de vegades que no calen. Malgrat tot, aconseguim encabir-ho com cal. Tornem a ca Lena i ens hi estem els darrers moments. Ella ens acompanya a l’aeroport. Deixem a l’aparcament el cotxe de lloguer, embarquem les maletes i ens acomiadem definitivament. Les mesures de seguretat són emprenyadores, però les passem sense problemes. Ens canvien l'avió d'Air Berlin i tornarem a València amb la companyia Niki. Viatgen amb nosaltres els jugadors del Mallorca que s'enfrontaran amb els del València.
Ja a l'aeroport de Manises ens hi esperen els meus sogres i ens duen cap a Alberic amb Milú.