DE L'EUTANÀSIA O EL DRET A NO PATIR QUAN NO HI HA SOLUCIÓ

Sempre que apareixen casos de malalts terminals o que, sense ser terminals, pateixen una cosa de no dir apareix l'etern debat sobre si eutanàsia sí o no. Jo, personalment, si mai estiguera en una situació de patiment horrible on no hi haguera altra solució que la mort, desitjaria que se m'aplicara l'eutanàsia. És clar que no estic d'acord amb l'eutanàsia entesa com fer desaparèixer una persona malalta o gran perquè "ens fa nosa". Això, a banda d'inhumà, ho trobe un assassinat execrable. Però supose que caldria estar a la pell d'aquelles persones que pateixen dia i nit de manera insuportable i només volen descansar per sempre més per entendre que arriben a desitjar amb eixa vehemència deixar de viure. Ningú té dret a perllongar la vida d'aquell qui desitja de manera conscient i necessària la mort. Pobra Chantal Sébire. Descanse en pau.