ELS SOROLLA DE NOVA YORK

Avui, com si es tractara d'un jubileu, hem pogut visitar l'exposició dels Sorolla de la Hispanic Society de Nova York. Com que teníem un passi per a la visita guiada, no ens ha calgut esperar massa estona.

Tenia moltes ganes de veure-la, aquesta esposició. La llàstima és que la guia ens ha fet la visita en estranger, com si fórem espanyols.

Els quadres, ja m'ho pensava, magnífics. Llàstima de la ubicació. Massa grans, massa gent, massa enforfoguit. Els cal molt d'espai per poder apreciar la genialitat de Sorolla. Ja sé que els entesos en art em diran que està més passat que el xarleston. Però, què voleu? A mi m'han agradat d'allò més.

Esperava amb delit poder veure el quadre de "Les gropes". És el que més m'agrada. Encara que la mestria del pintor es veu a cada pinzellada, per grossa que siga. El tòpic de la llum no és cap tòpic. És veure una finestra oberta al paisatge feta per ell.

El del palmerar d'Elx i el de Catalunya també són molt bonics i atraients, per allò que són paisatges nostrats. Llàstima que no en fera cap de Balears. Segur que també haurien quedat molt bé els blaus mediterranis i alguna estampa costumista.

El dedicat a Castella també sorprén molt per les dimensions. És una llonganissa de quadre que sembla que no s'acabarà mai. El de la Jota, la vall del Roncal, el dels Natzarens i les balladores de flamenc del pati andalús també els he trobats molt interessants.

M'ha agradat, particularment, la cara de la xicota del País Basc. Guapa.
La pesca de la tonyina corprén per la composició i la llum.
Al final, m'he comprat el catàleg de l'exposició. Un llibre que pesa una barbaritat i que té unes reproduccions molt boniques.

Paga la pena l'exposició. No crec que mai haguera pogut veure en viu i en directe aquests quadres. Tinc quimera (tot i que puc equivocar-m'hi) que mai no aniré jo per Nova York. O sí?