Fa unes setmanes vaig anar a València, al Museu de Sant Pius Vé per tal de veure-hi una exposició sobre la Batalla d'Almansa. Passejant per l'edifici, em vaig topar de nassos amb la reconstrucció del pati, claustre o cortile de l'ambaixador Vic (crec que més que reconstrucció, se n'ha de dir "anastilosi"). Va ser construït cap al 1527 i va durar en peu fins la destrucció del palau en 1860. Quasi cinc-cents anys després de ser construït i quasi cent-cinquanta d'haver estat ensorrat, torna a estar dret. La veritat és que feia molt de temps que la volia veure i no ho havia pogut fer. En vaig quedar encantat. És un pati d'una bellesa corprenedora. He de reconèixer que m'hi vaig emocionar molt. Vaig estar-m'hi ben bé un quart d'hora en silenci assaborint eixa meravella. Vaig pensar (una vegada més) en la quantitat de monuments patrimonials valencians que hem deixat perdre per desídia o mala sort. He llegit a la premsa molts comentaris d'especialistes en art que es queixen d'aquesta reconstrucció. Jo, que no en sóc especialista, només puc dir que m'agrada molt. I que encara m'hauria agradat més que el palau sencer de l'ambaixador Vic estiguera en peu.
Has estat al costat de ma casa i no m'has telefonat? Jo et mate!:-)
ResponEliminaPel que fa al tema de la reconstrucció, amb el teatre romà de Sagunt també va passar el mateix: molts experts (i molts no experts) digueren que era una cacauà, però què vols que et diga, a mi m'agrada que es reconstruïsquen les coses i que es puguen reutilitzar.
Francesc, a mi també em va agradar molt.
ResponEliminaEt dic el mateix que l'altre comentari, has estat prop de mA CASA I NO ENS HEU DIT RES ?