Quasi cada dia podem saber de noves matances de persones a l'Irac. Les imatges de cossos destrossats, ferits, planys i plors són ja les habituals. Però no per això deixen de commoure'm. Si totes les guerres són absurdes, l'origen d'aquesta encara ho és més. La mentida de les armes de destrucció massiva encara fa més sagnant (si es pot) tot plegat. De vegades, em pregunte: els deixarà dormir tranquils la consciència a aquells tres de la foto de les Assores? Jo, personalment, fa temps que patiria d'insomni. Que s'acabe ja, és el que caldria. Que eixe país esdevinga una nació tranquil·la i democràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digueu-hi la vostra!