DEL PLAER DEL MENJAR (1)

M'agrada menjar i m'agrada la cuina. Menjar (i cuinar) és un més dels plaers de la vida. Gaudir d'una bona menjada, amb companyia adient i en un ambient relaxat és una bona manera de passar l'estona. M'interessa molt la cuina tradicional, però també la que es fa ara mateix.

Des de ben menut he tingut la sort de poder escorcollar dins d'eixe món (aleshores secret i, segons com, vedat als hòmens) de la cuina de casa. Recorde com en un somni la meua àvia Àngela trafegant per la cuina mentre feia la picada per al "guisat". Ma mare i les meues tietes van fornir de detalls i saviesa antiga algunes receptes que guarde com un bé preuat. He de dir que una de les persones que més ha influït en la meua manera de cuinar ha estat la meua tieta Angelita. Ella cuinava amb coses senzilles plats saborosos. No he aconseguit, però, donar eixe "toc" a alguns plats que ella brodava.

Tots tenim memòria, i diuen que la dels olors i els sabors és una de les que queda més marcada. Jo, despistat de mena com sóc, tinc, tanmateix, alguns records a la memòria que no se m'esborren. Tanque els ulls i encara ensume l'olor del pa acabat de coure, dels rotllets d'anis, de les mones, de les botifarres de ceba que omplien la meua Beneixama d'infant.

Segur que a l'univers dels records, el d'una taula ben parada sempre resultarà agradable. Potser més endavant hi torne.

Una bona visió de tot plegat, ens la pot oferir la pel·lícula "El festín de Babette". Tot un plaer per a la vista poder gaudir de la preparació d'un tiberi digne d'un rei per a unes persones que, per imperatius religiosos, dissimularan tot el que puguen el plaer que els produeix fruir-ne.