A LA TAULA I AL LLIT...

25 DE LA MORT DE J.V. FOIX

2012-01-29T20:13:00.001+01:00

Avui fa vint-i-cinc anys que ens va deixar el nostre poeta Josep Vicenç Foix, un dels més reeixits de la nostra literatura. Hi ha una commemoració blogaire a la qual m'hi vull adherir.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

El logo és de Josep Porcar. La imatge ha estat extreta de: xtec.es

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLA I XOCOLATE

2012-01-25T05:00:00.052+01:00

El Nadal sempre és propici per a la rebosteria. Enguany, a més, tenia la possibilitat de provar un dolç nou que havia vist a la web francesa "Marmiton". Ací vaig trobar la recepta de la "Galette des rois poires, amandes, chocolat", l'equivalent al nostre "tortell de reis" o a la més tradicional encara "casca". La recepta original em va cridar de seguida l'atenció, no de bades duu xocolate, i vaig pensar que podria quedar bé per a un sopar d'amics. La veritat és que va quedar molt bona, però és un dolç que no en pots menjar a cada dia, perquè és molt i molt "contundent". Ara, és molt senzill de fer i queda molt bonic una vegada cuit.Vaig seguir les explicacions de la recepta original però vaig variar una mica les proporcions dels ingredients del farciment, sobretot del xocolate...

GALETA DE REIS AMB PERES, AMETLLA I XOCOLATE

INGREDIENTS:

2 peces redones de pasta fullosa "La cocinera"

3 peres conferència grosses

100 g de xocolate negre "Nestlé"

250 g d'ametla mòlta

150 g de mantega + 1 nou de mantega

3 ous + 1 ou

225 g de sucre + 1 cullerada

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar-se el forn amb la funció grill, a sota i l'aire a 200 ºC.

Pelem les peres, els llevem el cor, les partim en quatre a la llarga i cada tros, a la vegada, en quatre parts (o en tres, si són més petites). Posem en una paella la nou de mantega i, en començar a fondre's, hi aboquem els trossos de pera. Els anem remenant amb un cullerot de fusta a foc baix fins que comencen a fer-se blanets i a amollar suc. Ara hi afegim la cullerada de sucre perquè acaben de daurar-se una miqueta més.

En un bol posem la mantega (que ja haurem deixat que es pose a temperatura ambient i en textura de pomada) i li afegim el sucre. Batem tots dos ingredients fins que s'integren bé. A la recepta original diu que ho fem amb les varetes elèctriques però es pot fer amb un batedor de varetes manual si la mantega està prou fosa. Ara anem afegint un a un els tres ous. No n'afegirem cap altre fins que el darrer no s'haja integrat bé. Finalment, la farina d'ametlla mòlta. Han de quedar tots els ingredients ben mesclats, fins que quede una massa uniforme. Com que les peres amollen molt de suc, el vaig afegir a la barreja també. No s'ha de llançar a perdre res que siga bo.

Posem un paper de forn sobre la safata. Escampem la primera de les masses (de forma arredonida) sobre el full.

Posem el xocolate a trossos dins d'una bossa de plàstic hermètica i el colpegem amb el boix o amb una maça de fusta fins a fer-lo miques no massa petites.

Aboquem la mescla d'ous, ametla, mantega i sucre sobre la pasta de full tenint cura de deixar una vora de dos centímetres lliure. Sobre aquesta mescla, col·loquem els trossos de pera i els colpegem suaument amb el cullerot perquè s'hi integren més. Per damunt escampem el xocolate, tenint cura de repartir-lo per tota la superfície menys per la vora de la massa.

Batem l'ou que havíem reservat i pintem la vora de dos centímetres amb l'ou batut.

Col·loquem la segona de les masses sobre la primera i dobleguem les vores cap a dins. Amb l'ajuda d'una forqueta premem per tota la vora per a segellar-les bé. En estar ben segellada, pintem tota la superfície amb la resta d'ou batut que ens ha quedat.

Si volem, amb una miqueta més de massa de pasta fullosa, podem tallar unes corones i unes estreles per a decorar i les apegarem damunt amb l'ou batut.

Agafem un furgadents redó i punxem per tota la superfície de la galeta per tal de fer "respiradors". Això permetrà que els bafs de la cuita isquen des de dins i impedirà que la galeta s'infle massa i se'ns trenque.

En el moment d'enfornar, a la meitat de l'altura del forn, abaixem el foc a 170º C i li llevem la funció d'aire i el foc de dalt perquè s'hi coga només amb el de sota.

La cuita durarà entre vint-i-cinc i trenta-cinc minuts. Tot depèn del forn de cada casa. L'hem d'anar vigilant perquè no se'ns creme.

En estar cuit, es deixa fora reposant durant una mitja hora i ja es pot passar a una safata per a servir. Hem d'anar amb molta cura en aquest darrer procés perquè el dolç és molt fràgil i pesa bastant.

Les racions no cal que siguen molt complides perquè ompli molt. Val la pena que, si cal, repetesquen (quasi segur que sí que repetiran, perquè és tan bo). He de confessar que me'n vaig menjar tres racions... Sóc un golafre, ja ho sé.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

2012-01-20T00:31:00.002+01:00

El temps de Nadal dóna per a molt, sobretot per a retrobar els amics que no pots veure tant com voldries. Un dia d'aquells que ja no pots més de torrons i menges diverses, teníem previst anar a ca uns amics (el Rafa i l'Àngels). Val a dir que feia no-sé-quant-de-temps que havíem d'anar-hi i no hi havia manera!!! Total que, finalment, va poder ser. Ens van fer un dinar boníssim amb una picadeta d'aquelles d'antologia. Com és natural, vaig menjar de tot i molt... Sort que són amics, que si no. Però qui pot dir "No!" a unes menges tan bones? L'Andreu i l'Aitana, els seus dos fills, anaven enderiats muntant joguets i amb jocs d'aquells de la tele i la PSP (ara no sé si es deia així). Va ser la primera vegada que hi jugava i m'ho vaig passar pipa!!!

Bé, el cas és que feia dies que havia vist al blog "Dit i fet", de la Ma José, un deliciós "Pastís tebi de xocolata i mascarpone". Com ella mateixa deia "Gairebé m'atreviria a dir que aquest és el meu pastís de xocolata definitiu...però he après que no hi ha res definitiu en aquesta vida...i segurament trobaré una nova i deliciosa recepta amb aquest ingredient que torni a captivar-me...però mentre no arribi aquest moment, em quedo amb aquest bescuit...és difícilment superable!!...ara que per fi pareix que arriba l´hivern...poder gaudir d´un bocí de pur xocolata...a la vora d´un bon foc de xemeneia...una posta de sol màgica...un llibre absorbent...ummmm"... Clar, amb una declaració d'intencions com aquesta, com podia deixar passar l'ocasió de preparar-lo un xocolataddicte com jo? Per si això era poc, les fotos que acompanyen aquesta recepta són precioses i molt abellidores. Es nota que la Ma José té una vena d'artista i una sensibilitat especial.
Vaig pensar que els agradaria, també, als meus amics i als seus fills. I crec que sí que els va agradar.
La recepta està tan ben explicada que us la copie directament de la seua autora.

PASTÍS TEBI DE XOCOLATE I MASCARPONE

INGREDIENTS:

Ingredients per a la base:

-300 grams de galetes tipus “Digestive”

-80 grams de mantega

-80 grams de xocolate negre (n'hi vaig posar 100)

Ingredients per al farcit:

-2 rovells d'ou

-2 clares d´ou

-85 grams de sucre mòlt

-250 grams de mascarpone

-150 mil·límetres de nata semi muntada

-60 grams de xocolate negre picat fi (n'hi vaig posar 100)

-4 cullerades soperes de cacau en pols (n'hi vaig posar 5)

-45 grams d'ametlles mòltes (n'hi vaig posar 50)

-2 cullerades de conyac (no n'hi vaig posar, pensant en els menuts)

PREPARACIÓ:

Piquem les galetes. Fonem al bany maria la mantega amb la xocolata, sense deixar que l'aigua bullint toqui la base del cassó. L'apartem del foc, removem i l'afegim a les molles de galetes. Barregem bé. Folrem un motlle de cremallera amb paper de forn (ací és on vaig ficar la pota, perquè no en tenia i el vaig fer en un d'alumini d'usar i llançar), aboquem la barreja i, amb el dors d'una cullera, pressionem bé fins a cobrir la base i part de les parets, fins a la meitat de l'altura (perquè quedi un vorell). Guardem en la nevera.

En un bol gran posem els rovells d'ou i el sucre, batem fins que quedi una crema espessa.

En un altre bol batem el mascarpone, hi incorporem la nata semi muntada i barregem amb una espàtula amb moviments integrants.

Afegim la barreja de mascarpone i nata a la barreja dels rovells, i després agreguem la xocolata trossejada, el cacau, les ametlles i el licor.

Posem les clares en un bol net i les muntem a punt de neu. Amb una cullera de metall, anem afegint les clares a la barreja de mascarpone, en tres vegades.

Posem el farciment a la base de galetes i coem a 170º durant una hora aproximadament, o fins que estigui ferma i comenci a agafar color. Treiem del forn i deixem refredar 20 minuts abans de treure'l del motlle. Empolvorem de sucre mòlt i servim immediatament (perquè estigui tebi) amb gelat o nata líquida espessa(jo no n'hi vaig posar)

És ben important que fem cas del que diu la Ma José pel que fa al motlle desmuntable. Em va costar déu i ajuda traure'l del motlle i, a més, alguna de les vores del pastís no va aguantar les sotragades. Ara, de sabor, boníssim... i contundent.

Per cert, la vaixella és de cals meus amics. L'Aitana és molt bona dibuixant i havia fet aquest dibuix tan bonic que no m'he pogut estar de posar-lo al blog. L'Andreu no es queda darrere i ja té un blog on parla de llibres infantils i de tot el que li sembla. Ací en teniu l'enllaç: "SUPER ANDREU". Us el recomane.

QUIX DE CARXOFES, PERNIL DOLÇ I FORMATGE DE CABRA

2012-01-15T21:03:00.002+01:00

Aquest mes, els amics de "Els fogons de la Bordeta" i de "Xocolata desfeta" han proposat les carxofes com a ingredient de la recepta del 15. Justament són un dels vegetals que més m'agraden. Sobretot bullides o al forn. Però també de moltes altres maneres. M'he estat calfant el cap durant uns quants dies pensant quina recepta faria, que fóra, a més, poc calòrica... No sé si ho he aconseguit, però segur que li n'he llevat moltes de sobreres. De tot plegat m'ha eixit aquesta recepta.

QUIX DE CARXOFES AMB PERNIL DOLÇ I FORMATGE DE CABRA

INGREDIENTS:

6 carxofes grosses
200 g de formatge de cabra
200 g de pernil dolç amb poca sal
2 cullerades soperes (de les de cafè) de llet descremada en pols
5 cullerades de formatge 0% de greix "Hacendado".
9 llesques de pa integral de motle sense corfa
9 clares pasteuritzades "Hacendado"
2 ous sencers
Margarina o mantega per a greixar el motle
1 pessiguet de romaní
1 pessiguet d'orenga
1 colpet de pebre blanc
1 llimó
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 got d'aigua
Sal

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt, a baix i amb l'aire.

En un bol gran, posem aigua i el suc i la pela del llimó. Pelem les carxofes deixant-ne només la part groga. Cada carxofa la fem a llesques fines i les deixem al bol anterior per tal que no s'ennegresquen. Quan tinguem totes les carxofes pelades i llescades, les traiem del bol i les eixuguem ben seques. Jo hi he usat una centrifugadora d'amanides.

En una paella antiadherent, posem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. En estar ben calent, hi aboquem les carxofes llescades i un polsim de sal. Les anem ofegant a poquet foc fins que estiguen ben daurades i sense cremar-se. Llavors, hi aboquem el mig got d'aigua, pugem el foc i deixem que es consumisca. Així les carxofes quedaran cuites del tot.

En un bol gran, posem les clares amb un pessiguet de sal i les batem fins que queden al punt de neu fort. Ara hi afegim els dos ous sencers i els mesclem amb les clares tot batent enèrgicament. Quan afegirem les cinc cullerades de formatge 0% de greix, ho farem una a una, fins que estiguen ben incorporades. Farem el mateix amb les dues culleradetes de llet descremada en pols. Li aboquem ara el romaní, l'orenga i el pebre blanc, una mica més de sal, i els incorporem a la barreja anterior amb moviments suaus. Ara només cal afegir-hi el pernil dolç tallat a trossets.

Greixem un motle desmuntable amb mantega o margarina. Tallem un redolí de paper de forn de la mateixa mida que la base. El col·loquem damunt del fons del motlle greixat i el tornem a greixar amb més margarina o mantega.

Amb l'ajuda del corró, aplanem les llesques de pa integral i les deixem ben fines. Les anem col·locant sobre el motle fins que en cobrim les parets i el fons.

Aboquem dins del motle la barreja de clares, ous i pernil dolç. Damunt, anem repartint els trossos de carxofa, que s'afonaran una mica en la mescla.

Tallem el formatge de cabra a rodanxes i les col·loquem damunt de la carxofa.

Enfornem el motlle a mitja altura i abaixem la temperatura del forn a 170º C. També llevarem la marxa de la part de dalt de forn. Només deixarem l'aire i la part de baix. Continuarem coent la quix durant vint-i-cinc minuts més. Com que cada forn és un món, anirem vigilant per tal que no se'ns creme sinó que quede daurada i abellidora.

Quan apaguem el forn, deixem que es repose una estona més i l'en traiem. La deixem sobre el banc de la cuina perquè es refrede una mica.

A l'hora de servir-la, desmuntem el motlle i col·loquem la quix sobre un plat gran. I ja ens la podem menjar.

Al tall s'aprecien les capes dels ingredients. La carxofa queda per sota del formatge daurat i boníssim. Està millor tèbia que no freda. Però, en tots dos casos, resulta molt bona.

PAÍS DE NEU

2012-01-06T11:50:00.002+01:00

PAÍS DE NEU. Títol original: Yukiguni, Yasunari Kawabata. Traducció d'Albert Nolla. Núm. 12. Editorial "El cercle de VIENA".

Shimamura, un home benestant, casat i amb fills, torna de vacances al País de Neu. Viu sense problemes econòmics i, per això, es dedica a publicar estudis i crítiques sobre la dansa japonesa tradicional tot contraposant-la o comparant-la amb la dansa occidental. Una dansa que només coneix a través de llibres i articles de diari. El País de Neu és una regió del Japó on els hiverns suposen el fred més terrible i l'aïllament durant mesos. Allà hi viu la Komako, una jove geisha, culta i virtuosa del shamisen, de vida una mica esbojarrada.

La relació d'en Shimamura amb la Komako es mesclarà, esporàdicament, amb la de la Yoko, una xica que té un lligam amb el passat de la Komako i amb el fet que aquesta es dedicara a fer de geisha.

Tots dos, Shimamura i Komako, viuen una relació ben estranya. S'atrauen, s'estimen? No ho podríem dir del cert. És com si compartiren vides paral·leles que només s'ajunten en moments determinats. Quan sembla que estaran junts sempre, apareix una cosa, s'esdevé un fet, hi ha un canvi de parer que els separa. Com un terbolí que els arrossegara a kilòmetres de distància, tot i estar junts.

El poble, petit, amb el fred i la neu com a protagonistes (junt amb les xafarderies pròpies d'un lloc així), propicien xicotetes connivències que s'admeten sense discussió. I el paisatge, immens, de cims i valls connectades pel ferrocarril.

Tot plegat fa de la novel·la un relat que t'enganxa (a mi, si més no) pel desig de traure'n l'entrellat. Són unes situacions personals i unes maneres d'actuar tan diferents de les que acostumes a conèixer que t'atrauen molt per la novetat. Hi ha una fredor (i no només pel clima del llibre) en les relacions personals, uns tempos en les descripcions que resulten molt xocants.

El final del relat, totalment imprevisible, ens pot fer repensar el perquè de les accions de la Komako contra (o a través de) la Yoko.

És la segona novel·la de Yasunari Kawabata que llig. La primera va ser "La casa de les belles adormides". En aquesta segona m'ha tornat a sobtar la manera com descriu les relacions interpersonals i socials i com el paisatge es pot fer tan present a l'acció sense que supose cap destorb. Una novel·la que em va atrapar des del principi i que no m'ha decebut gens.

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS

2012-01-01T21:10:00.003+01:00

Avui, primer dia de l'any, "tocava" començar-lo amb una bona recepta. Feia temps que havia vist al blog dels amics de "El cafè de nit" una recepta ben abellidora preparada per la Glòria. Si no el coneixeu, no perdeu l'ocasió de passejar-vos-hi. Hi trobareu de tot!! Tant ella com el Josep són dos artistes en els seus camps. La Glòria a la cuina i el Josep a la fotografia. Ambdós comparteixen una passió: la música, i tenen un munt de fotos amb els millors intèrprets d'òpera.
Una vegada decidit que la faria, com que era una mica laboriosa, vaig pensar que millor la prepararia el dia d'abans. D'aquesta manera, el dia de menjar-nos-els seria només enfornar-los. La recepta original diu que és per a fer-ne vint, de canelons. Jo vaig comprar els ingredients multiplicats per dos amb la idea de fer-ne el doble i, així, tindre'n per a dues vegades. Tanmateix, els devia fer més grans i, llavors, només me'n van eixir vint-i-huit. N'hem usats díhuit, amb la qual cosa, me n'han quedat altres deu que ja ens els menjarem en una altra ocasió. Ací en va la recepta:

CANELONS D'ÀNEC AMB FOIE I SALSA DE CEPS

INGREDIENTS PER A 20 CANELONS:

20 plaques de canelons (jo en vaig usar de les de lasanya "el Pavo")
2 cuixes de confit d’ànec
3 cullerades d’oli del confit
1 escalunya (no en tenia i hi vaig posar uns alls per a imitar-ne el sabor)
100 g de ceba
4 prunes tallades a trossos
1 cullerada de pinyons torrats
50 g de xerès dolç
125 cc de nata líquida
25 g de foie
Formatge parmesà ratllat

INGREDIENTS PER A LA SALSA DE CEPS I FOIE

1 cullerada d’oli del confit
150 g de ceba
5 g de ceps deshidratats (n'hi vaig posar 15)
2 cullerades de xerès dolç
250 cc d’aigua
250 cc de llet
½ cullerada de Maizena
1 ou
20 g de foie (n'hi vaig posar 45)

PREPARACIÓ:

Encenem el forn a 200º C a dalt, a sota i amb aire.
Posem les plaques de canelons (o de lasanya, en el meu cas, en remull, tenint cura d'anar-les movent de tant en tant perquè no s'enganxen entre elles). Si són d'altra classe, les haureu de coure primer.
Retirem les pells i els ossos del confit i l'esmicolem. En reservem el greix per a usar-lo després.

Posem en una cassola l’oli del confit i hi confitem la ceba i l’escalunya (com que no en tenia, hi vaig sofregir uns allets tallats molt petits). Hi afegim el confit, els pinyons, les prunes (tallades a trossets) i el foie i ho reguem tot amb el xerès. Deixem que s'evapore i hi afegim la nata fins que quede tot ben lligat.

Traiem les plaques dels canelons (en el meu cas, de lasanya) i les dipositem sobre un drap blanc de cuina. Repartim la preparació anterior per damunt i i els enrotllem.
Per a fer la salsa, confitem la ceba amb el greix de l'ànec reservat, hi agreguem els ceps secs, tallats a bocins, directament sense hidratar, reguem amb el xerès i, una vegada evaporat, hi afegim l’aigua. Condimentem i coem fins que es reduesca a la meitat. Triturem tot, hi afegim la llet, l’ou, el foie i la Maizena i tornem a triturar. Ho colem i posem el resultat en un cassó al bany maria i remenem fins que quede una salsa fina i lleugerament espessa.

Posem un fons de salsa a la safata, disposem els canelons al damunt i els cobrim de salsa. Els empolvorem amb el formatge parmesà i els enfornem (tot abaixant la temperatura a 180º) durant uns minuts, fins que es dauren.

Resulten boníssims. És una mescla de sabors fantàstica que fa que te'n pugues menjar una dotzena!!! El mèrit és de la Glòria, que ha sabut adaptar una recepta, originàriament preparada amb un aparell de cuina, a la tècnica tradicional.

ÍNDEX 2011

2011-12-31T05:00:00.205+01:00

AMANIDA ESTIUENCA

AMANIDA ESTIUENCA 2

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

AMANIDA DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

ARNADÍ

ARRÒS LLARG AMB GÍRGOLES I TONYINA

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN

BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE

BRIOIX AMB XIPS DE XOCOLATE I FRUITA CONFITADA

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

CAVALLA O VERAT A LA MOSTASSA AMB CREÏLLA

CLAFOTÍS DE MADUIXES

COCA DE LLARDONS DE CA L'ASSUR

COCA MARINERA

CREMA D'ALLS PORROS I CEBES

FAVES GUISADES

FLAM DE BESCUIT

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

GUINNESS STOUT CHOCOLATE BUNDT CAKE

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

LLOBARRO A LA TURCA

LLUÇ AMB SALSA DE MANDARINA

MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE

MINI PASTÍS DE BRULL

OUS FARCITS LIGHT

PA INTEGRAL CASOLÀ

PASTÍS D'ANOUS AL CAFÈ

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

PASTÍS DE FORMATGE I FONDANT DE XOCOLATE

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

PASTÍS DE PERES I XOCOLATE

PASTÍS DE POLLASTRE

PASTÍS DE POMA DE LA REINA DE CAN LOI

PASTÍS DE XOCOLATE DE TONI

PERES AMB VI NEGRE

PIT DE POLIT AMB CEBA

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

POLLASTRE AMB CARXOFES

POLLASTRE AMB CEPS, TOMATA I CEBES TENDRES

POLLASTRE AMB POMA I SALSA DE MOSTASSA

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

POLLASTRE CUIT

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

SÉPIA AMB JULIVERT

TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA

TRUITA DE VERDURES I HAMBURGUESA

RONDALLES DE BENEIXAMA

2011-12-25T23:23:00.003+01:00

Feia molt de temps que esperava el moment que el llibre arribara a Beneixama i, finalment, ha pogut ser. El passat dia 22, vaig poder presentar el llibre "Rondalles de Beneixama" al poble. A l'Auditori de Beneixama ens vam aplegar una bona colla de gent vinguda de moltes bandes. A l'escenari: Manel Alonso, Francesc Sarrió, Antonio Valdés (batle de Beneixama), jo mateix i Ma Ángeles Rivas (regidora de cultura). Tots quatre van dir coses molt boniques del llibre i de mi. Va iniciar els parlaments la regidora, que va parlar de la meua vinculació amb el poble. Seguidament, Manel Alonso va parlar de les rondalles, del seu registre i de les propostes didàctiques. Francesc Sarrió va explicar moltes coses de mi, es nota que em coneix bé. Jo vaig parlar de com i perquè havia fet aquest recull i vaig agrair a totes les persones que m'havien contat les rondalles. Especialment, la meua tieta Leonor Navarro. Moltes emocions contingudes. El parlament final va ser a càrrec de l'alcalde, que va lloar el llibre. Després, a signar llibres. Molta gent que havia vingut a veure'n la presentació, també va comprar-lo i va voler que li'l signara. He de reconèixer que van ser unes hores molt emocionants. A la sala hi havia família molt pròxima, i això em feia més palesa encara l'absència de persones que ja no estan. Em va fer vergonya escoltar tantes lloances, no n'estic acostumat. Encara no ho he acabat de pair. Ja aniré fent-me'n a la idea a poc a poc.

Quaranta rondalles!! Han estat molts anys d'anar recollint rondalles entre la gent de Beneixama, de llegir-les i rellegir-les, d'anar polint-les, fins que, finalment, ja estan fetes llibre. He tingut la sort que l'Editorial Germania s'interessara pel projecte. La veritat és que vaig comptar amb l'ajuda inestimable de Francesc Mompó i de Manel Alonso. Entre tots dos i Toni, Paula i les precioses il·lustracions d'Empar Piera, trobe que ha quedat un llibre molt bonic.

El cap de setmana anterior, havíem fet una presentació prèvia només per a professors i professores al restaurant "El Solet", de Biar. Allà ens hi vam aplegar una bona colla de gent de l'ensenyament, al voltant d'una bona taula i un dinar suculent. Literatura i gastronomia unides. Dos plaers alhora.

Per a mi han estat uns dies molt intensos. Emocions, treballs i hores d'escriure i reescriure coses. També la possibilitat de tornar a veure persones que no veus habitualment... Ara a esperar que li agraden a la gent.

El llibre ja es pot comprar a Beneixama i a la pàgina web de l'Editorial Germania.

També han parlat del llibre al blog de JPB i al blog de l'Editorial Germania.

BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE

2011-12-04T14:33:00.001+01:00

Bé, supose que el nom no fa la cosa, o sí? Li he posat, per això, mig en broma, mig seriosament, el nom de "cubista" perquè el cas és que aquest bescuit, cada vegada que el faig, no hi ha manera que isca uniforme. Sempre cou a la seua i s'infla més o menys segons li ve de gust. Per unes bandes ix molt alt i per altres es queda a la meitat. Misteris de la rebosteria o que sóc més maldestre encara del que em pense. A més, com que també l'he fet pensant en la meua neboda Leonor Sanchis (xocolatera fidel com jo), i ella és molt artista, doncs, supose que li farà gràcia quan en llegirà la recepta.
Per cert, que ara que hi parle, aprofite l'avinentesa que el riu Vinalopó passa per Beneixama, per a fer propaganda que li han donat un premi (a ella i a altres quatre amigues) per un curtmetratge sobre els contes de dones: "Aquest conte no s'ha acabat". Es tracta del "Festival Internacional de Cine Invisible "Filme Sozialak" ". Com diuen les bases del mateix festival, "es tracta d'oferir-hi un espai alternatiu en el qual difondre totes aquelles creacions en format digital i cinema amb temàtica social que tracten qüestions de gènere, dona, drets humans, justícia social, medi ambient, interculturalitat... i que per eixe motiu han estat invisibilitzades, marginades o censurades als seus països d'origen o a nivell internacional". Leonor sempre s'ha distingit pel seu compromís social i unes idees molt clares sobre com hauria de ser la nostra societat. A mi em fa sentir molt orgullós que pense i actue així. Viu a Catalunya i no para quieta, tothora ideant art en el que fa.
Total, que parlant de la meua neboda (coses de tiet pagadot), una mica més i no pose la recepta d'avui.

BESCUIT CUBISTA DE XOCOLATE

INGREDIENTS:

Per al bescuit:

1 iogurt 0% (el meu era de sabor maduixa)
2'5 potets (de la mesura del iogurt) de farina
1/2 potet de cacau en pols sense sucre "Valor"
1 potet de formatge 0% "Hacendado"
2 potets d'edulcorant en pols apte per a coure's al foc
1 sobre de rent en pols "Royal"
6 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
2 ous sencers

Per a greixar el motlle:

1 trosset de mantega
1 cullerada de farina

Per a la cobertura:

4 porcions de xocolate pur 70% de cacau sense sucre "Valor"
1 cullerada sopera de formatge 0% "Hacendado"
1 cullerada sopera d'aspartam

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i en funció aire a 200ºC.
En un bol gran, aboquem el iogurt. El potet el rentem i el fem ben net perquè ens servirà de mesura per a la resta. Trenquem els ous i els afegim al iogurt. Ara aboquem la mesura de formatge 0%. Mesclem bé amb un batedor de varetes.
Haurem de tornar a rentar i eixugar bé el potet de iogurt per al que ve ara. En el cernedor, aboquem les dues mesures i mitja de farina, la mitja mesura del cacau en pols i el sobre de rent. Ara el cernem sobre el bol gran. Hi afegim les dues mesures d'edulcorant en pols i mesclem tot bé. Queda una mica enganxoset, però no passa res.
En una bossa de plàstic hermètic, posem les quatre porcions de xocolate sense pur sense sucre i les colpegem amb una massa fins a fer-les a trossets menuts. No cal que estiguen molt reduïts, és perquè queden com a trossets més bons dins el bescuit. Ens estar, els afegim a la mescla anterior.
Agafem un motlle dels de forat enmig i el greixem amb la mantega. L'empolvorem amb farina i, en estar ben repartida per totes bandes, el colpegem sobre la taula perquè amolle la farina que sobre.
Amb molta cura, repartim la barreja en el motlle. Amb una espàtula, provarem de repartir-la de manera uniforme.

Ara és el moment d'enfornar el bescuit. Només ficar-lo-hi, abaixem la temperatura a 180ºC. Passats 10 minuts, tornem a abaixar-la a 160ºC i continuem coent-lo durant 30 minuts més. Com veieu, el temps total de cuita és de 40 minuts.
Una vegada cuit, el traiem del motlle i el col·loquem damunt d'una reixeta perquè s'acabe d'airejar i perda humitat.
Ara preparem la cobertura. En un recipient de vidre, col·loquem les quatre porcions de xocolate pur i la cullerada sopera de formatge 0% damunt. Escalfem al microones durant 15 segons. El traiem del forn i el mesclem bé. Si veiem que no s'ha desfet prou, el tornem a ficar dins durant 5 segons més. Hem d'anar molt amb compte amb el microones perquè podem cremar fàcilment el xocolate. Quan ja el tenim en una textura "untable", li afegim la cullerada sopera d'aspartam i tornem a mesclar-ho tot. Ara és el moment d'untar tota la superfície del bescuit, amb l'ajuda d'una espàtula, amb la cobertura de xocolate.

Col·loquem el bescuit en un plat pla que ens agrade i ja és a punt per a menjar-nos-el!! Com que no té gens de sucre, supose que deu ser adequat per a persones diabètiques i, també, per a aquelles que volen passar un gust i no engreixar-se més del compte.

TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA

2011-11-24T22:18:00.001+01:00

La d'avui és una recepta molt senzilla de preparar i, sobretot, molt econòmica. El motiu és que demà divendres 25 i dissabte 26 de novembre es farà el Gran Recapte d'Aliments per part del Banc dels Aliments de Catalunya. Hi havia una proposta dels amics de Baixa Gastronomia i de De cuina.Net, de fer un recull blocaire de receptes elaborades amb alguns dels aliments que s'hi demanaran: oli, llet, pasta, llegums secs i llandes de conserva de peix i tomata natural. De tot plegat, naix la meua proposta. La pobresa és a tocar de les nostres portes i no ens en podem desentendre. Aquesta iniciativa de recollir aliments i proposar-ne receptes és una bona idea, no trobeu?

TRUITA DE TONYINA AMB TOMATA

INGREDIENTS:

1 ou

1 pot de tonyina amb oli d'oliva

1 tomata

Sal

PREPARACIÓ:

Col·loquem un colador sobre un got de vidre. Aboquem damunt la tonyina perquè s'hi escórrega bé de l'oli.

Batem l'ou i li afegim la tonyina, tot barrejant bé ambdós elements.

Posem la meitat de l'oli colat en una paella a escalfar-se. Quan comence a agafar temperatura, hi aboquem la mescla d'ou i tonyina i la fregim a foc lent, primer per un costat i, després, per l'altre.

Mentrestant, partim la tomata a rodanxes i a mitges llunes i la col·loquem en un plat. L'amanim amb sal i amb la meitat de l'oli que ens hem reservat. Si cal, li'n podem posar una mica més del que tinguem per casa.

En estar quallada la truita, la partim per la meitat i la col·loquem sobre el plat i ja està.

Més senzill, impossible.

MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE

2011-11-17T20:46:00.001+01:00

Preparar una mousse de xocolate i que siga "light" pot fer pensar que no fa massa lliga un concepte amb l'altre. Doncs bé, aquesta llepolia es pot fer llevant-li un munt de calories sense haver de renunciar, per a res, a passar un gust. He de dir que l'original la trobareu ací. La primera vegada la vaig fer d'eixa manera i, la veritat, resultava molt contundent. Ara, boníssima, això sí. Tanmateix, pensant pensant, se'm va ocórrer que, si no volia engreixar-me més del compte, l'havia d'alleugerir d'alguna manera. I, heus ací la meua proposta.

MOUSSE DE XOCOLATE NEGRE

INGREDIENTS:

150 g de xocolate pur "Valor" sense sucre

2 ous sencers

4 cullerades soperes d'aspartam

3 cullerades soperes de formatge batut 0% greix "Hacendado"

1 cullerada d'aigua mineral

Per a la decoració:

50 g de xocolate pur "Valor" sense sucre

PREPARACIÓ:

Primer de res, trenquem el xocolate a bocinets (hi vaig usar una maça de fusta i una bossa de plàstic) i el posem en un plat amb la cullerada d'aigua.

Separem els rovells de les clares. Muntem les clares a punt de neu fort tot afegint-hi tres de les cullerades de l'aspartam a poc a poc. En estar, les reservem.

Ara els rovells. Els batrem amb la batedora de varetes i amb l'altra cullerada d'aspartam fins que blanquegen.

Agafem el xocolate i el fonem al microones o al bany maria. Si ho fem amb el microones, hem d'anar-lo fonent a intervals de 10 o 15 segons. Si no hi anem amb compte, se'ns pot cremar. Quan vejam que comença a fondre's per les vores, el traiem i el mesclem amb una espàtula. L'escalfor que encara conserva l'acabarà de fondre. Ràpidament i mesclarem les tres cullerades de xocolate 0% fins que tinga un aspecte homogeni. Si se'ns endureix massa, el podem tornar a posar uns segons al microones.

Aboquem el xocolate desfet i mesclat amb el formatge en un llibrell. Hi afegim els rovells i els integrem totalment a la barreja anterior fins que s'hi forme un tot.

Per a muntar la mousse, afegirem una tercera part de les clares muntades amb moviments suaus del batedor de varetes. De sota cap a munt, per tal que la mescla no perda esponjositat. Una vegada integrada la tercera part, hi afegirem les altres dues terceres parts i les anirem integrant igualment amb moviments embolcalladors. Hem d'aconseguir que la mousse quede molt esponjosa.

En estar la barreja, la podem col·locar en uns gots boniquets o on ens agrade. Jo vaig usar unes copes de martini. Quan les hem omplit, les tapem amb un plàstic film i les deixem a la nevera durant unes hores. Queda més bo si es fa el dia abans i es guarda al fresc durant eixes hores.

Per a la decoració, només cal fondre els 50 g de xocolate pur amb una mica d'aigua al microones i fer uns dibuixets sobre un paper de forn. En estar fresquets, els deixem al congelador fins al moment de servir la mousse. No costen gens de llevar del paper i, a més de fer bonic, estan ben bons.

Per a mi no desmereix gens el resultat de l'original. A més, la que jo prepare té més xocolate pur... I un valor afegit: en no dur sucre, poden ser unes postres tolerades pels diabètics, també.

HOMENATGE BLOGAIRE A MONTSERRAT ROIG, PEL 20 ANIVERSARI DE LA SEUA MORT

2011-11-10T03:00:00.000+01:00

Avui fa vint anys de la mort de Montserrat Roig. Va ser una escriptora excepcional, amb una mort que, no per esperada, va causar menys impacte. Hi ha malalties que no es curen, i la seua n'era una.

És un bon moment per reivindicar l'escriptora i, de passada, recordar que també va haver de patir, com molts altres escriptors i escriptores en llengua catalana, la censura franquista, matussera, eixorca i, sempre, imbècil. A tall d'exemple, vejam el que ens explica el magnífic llibre: "Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)", a cura de Jaume Clotet i Quim Torra, Editorial Acontravent. D'aquest llibre ja vaig parlar-ne en una entrada anterior. Diu així:

Roig, Montserrat

Ramona, adéu

Data de presentació: juliol del 1972

Expedient: 8.407-72

Editorial: Edicions 62

Tirada: 1500

Lector (Censor): Don 17

C. Novela

Novela construida con una técnica muy extraña, con constantes retrocesos en la narración, y sin una línea argumental. La autora entremezcla a tres generaciones: los abuelos, payeses y tradicionales; los padres, oportunistas y acomodaticios durante la guerra; y los hijos, inconformistas y libres sexualmente. Los tres matrimonios tienen como denominador común el nombre de Ramona en las tres mujeres.

Los universitarios actuales celebran asambleas clandestinas, pero no se especifica su ideología ni sus propósitos. Hay algunos capítulos de gran sensualidad, pero escritos con mucha habilidad par no traspasar la línea de lo pornográfico. Págs. 34-36 y 108-112. Las alusiones a la guerra son aceptables, si bien habría que sustituir la palabra "feixista" en las páginas 8, 9, 10, 11, 16, 17 y 184. Otras tachaduras de poca monta: 10, 43, 47, 66, 68, 100, 110, 155, 167, 171, 175, 184.

Autorizable con tachaduras.

Madrid, 17 de julio de 1972.

Sobre aquest primer informe se'n va emetre un segon:

Revisadas las Págs. citadas debe de sustuirse "feixistes" por nacionales en los fos. 8, 9, y 184 y eliminar lo subrayado a lápiz rojo a las págs. 35, 36, 47, 66, 69, 109 a 112, 155, 171, los demás pueden levantarse.

20 de julio de 1972.

Exemples de supressions sol·licitades:

Pág. 35: Un petonet al melic. Un petonet, al melic, del teu Jordi... El tens molt petit, el melic. No hi ha de caber ni un granet de sorra. Mira: hi faig cercles... [...]

Ai, quan rius, trontolla el llit. Nyic, nyic-nyic-nyic. T'agrada? Estàs bé amb mi? Ah, calles, puteta meva... No et faig mal?.

Pàg. 47: Merdosa. Puta... [...] collons.

Fetes les supressions demanades, es va accedir al dipòsit:

La novela fue autorizada con tachaduras en consulta voluntaria. Ahora se presenta a depósito una versión totalmente refundida, pero esencialmente idéntica a la anterior. Con mucha paciencia conseguí localizar las tachaduras aconsejadas y compruebo que se han suprimido todas.

ACEPTABLE EL DEPÓSITO.

12 de diciembre de 1972.

He pensat que hi escauria fer un recull d'imatges dels seus llibres i d'ella mateixa.

També poden ser interessants alguns enllaços:

CATÀLEG DE L'OBRA PERIODÍSTICA DE MONTSERRAT ROIG

BIOGRAFIA A LA VIQUIPÈDIA

BIOGRAFIA A L'ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

BIOGRAFIA A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA

BIOGRAFIA A LA REVISTA LLETRA

BIOGRAFIA AL WEB D'XTEC

OPINIONS SOBRE MONTSERRAT ROIG AL WEB DE TV3

DOSSIER PER AL PROFESSORAT SOBRE "RAMONA, ADÉU"

PROPOSTA DE LECTURA DE "RAMONA, ADÉU"

PASTÍS DE PERES I XOCOLATE

2011-11-03T05:00:00.002+01:00

De tant en tant ens sol abellir menjar alguna cosa bona de xocolate. Sobretot a mi, que en sóc addicte total!!! Bé, doncs, quan ens passa això, sempre és bo tindre present les receptes de la nostra "rebostera especialista", que no és una altra que la Gemma Clofent. Bé, doncs recercant pel seu blog, vam trobar aquesta recepta, i la vam preparar. Una mica modificada, això sí.

PASTÍS DE PERES I XOCOLATE

INGREDIENTS:

1 base de massa brisa
150g de xocolate (80% de cacau)
125g de mantega pomada
125g de sucre
2 ous
25g de farina
150g d’ametla en pols
4 peres
Melmelada d’albercoc

PREPARACIÓ:

Preescalfem el forn a 180 graus a dalt, a sota i amb aire. Estirem la massa brisa sobre un motlle de pastissos desemmotllable. Punxem amb una forqueta per tota la superfície per tal que no puge la massa. La coem durant quinze minuts al forn a 180º. La Gemma diu que també va molt bé posar-hi uns cigrons secs per tal que no puge la massa.

Fonem el xocolate al microones a baixa potència vigilant que no es creme.Amb les varetes elèctriques, batem la mantega amb el sucre fins que quede blanc i esponjós. Hi afegim els ous batuts a poc a poc, d'un en un, esperant que s’incorpore bé a cada vegada.

A mà, hi afegim la xocolata fosa tot barrejant-la amb suavitat. Ara incorporarem la farina, l’ametla en pols. Abocarem la barreja dins el motlle.

Pelarem i tallarem les peres pel mig. En traurem el cor i les tallarem a gallons, tot obrint les meitats de pera com si foren ventalls. A mi, però, no em van quedar tan bé com a ella. Les distribuïm per damunt del pastís tot pressionant lleugerament.

Coem el pastís uns trenta-cinc minuts al forn a 170 graus. En comprovarem la cocció punxant-lo amb un furgadents.

En estar, el traiem amb cura del motlle i el posem sobre un plat ornat amb una blonda de paper. Pintem el pastís amb una mica de melmelada d'albercoc per tal que lluïsca. El deixem refredar i el reservem a la nevera fins el moment de servir.

Boníssim, fàcil i amb una presència impressionant. Ara, reconec que hauré de seguir practicant més a l'hora de tallar les peres en forma de ventall. Per cert, que la Gemma també hi va posar gingebre confitat, però jo no en tenia i no n'hi vaig poder posar. A la pròxima, si en trobe, segur que n'hi posaré.

LLOBARRO A LA TURCA

2011-10-29T14:44:00.002+01:00

El llobarro és un peix gustós que sempre hem menjat a casa. No cada dia, però sí sempre que ens en portaven de l'estany de Cullera. De fet, una vegada, quan era molt jovenet, me'n va passar una de grossa. Resulta que els meus pares tenien uns amics madrilenys que, sempre que parlaven del Nadal, lloaven molt "la lubina". Torna i volta a la mateixa, se'm va ocórrer que, si això era tan bo, potser estaria bé preparar-lo per a un dia de festa. Així que, tot decidit, me'n vaig anar a ca la pescatera a encomanar-li'n una de ben grossa per al diumenge... Arribe a la parada i li ho dic i em fa la dona: "Però si això és més corrent que pixar i cagar!!! Clar que en tinc!!" (Literal). I és que la famosa i preada "lubina" dels madrilenys, era el nostre habitual "llobarro". Coses de l'idioma. A Turquia se'n pesca molt i en fan moltes receptes. Aquesta és una adaptació d'una que vam trobar, de casualitat, ací. És molt bona i fàcil de fer.

LLOBARRO A LA TURCA

INGREDIENTS:

2 llobarros escatats i sense espines
2 tomates madures
2 cebes
2 cullerades d'oli de Beneixama
Sal
Pebre
Timó (farigola, frígola)
Pebre negre (pebre coent)
Julivert
Llorer

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb l'aire. Agafem els llobarros i els torquem bé per dins i per fora. Hem de comprovar que no queda cap espina fina una vegada li hem tret l'espina central. Si n'hi queda cap, podem usar unes pinces per a llevar-les. Repartim una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama a dins de cada llobarro. Salpebrem i el tanquem.Tallem les tomaques i la ceba a rodanxes primes.

Preparem dos fulls de paper de forn. Al damunt, hi col·loquem la meitat de les rodanxes d'una ceba i d'una tomata. A sobre, el llobarro. L'empolvorem amb el timó, el julivert i més pebre. Col·loquem al damunt la resta de la ceba i la tomata, i dues fulles de llorer.

Tanquem el paper com un paquet hermètic i el posem damunt d'una safata que puga anar al forn. Enfornem els dos llobarros i abaixem el forn a 150 graus. Els hi els anem coent durant aproximadament tres quarts d'hora.

En traure'ls del forn, hem d'anar amb compte de no cremar-nos, perquè de dins del paquet hi pot eixir un baf a molta temperatura.Els col·loquem en un plat amb la tomata i la ceba i ja està. Resulta molt bo i fàcil de preparar.

ARNADÍ

2011-10-13T23:10:00.004+01:00

L'arnadí és un dolç típic valencià de tradició ben antiga. Hi ha qui diu que ve del temps dels moros. Siga com siga, el cas és que, tot aprofitant l'excusa de "La Recepta del 15" que fan els amics de "Els fogons de Labordeta" i "Xocolata desfeta" m'he apuntat a l'ús dels moniatos que proposen en aquesta ocasió.

Quan parlem de receptes tradicionals, "cada mestre té el seu llibre". Vull dir, que cada poble té la seua i, fins i tot, cada família o cuiner. Aquesta que jo propose avui no és exactament la que sempre hem fet a casa, a Tavernes de la Valldigna. Tampoc no s'ha fet mai per aquestes dates. L'època tradicional és per Setmana Santa. Vaja, que la recepta que faig ací és d'una veïna de Tavernes que no sé segur ara si era de Carcaixent o d'Alzira, o d'un altre poble de la zona. Només sé que era coneguda de ma mare. Fa tants anys que l'havíem apuntada!! Ara, el procediment de preparació és idèntic a l'arnadí de Tavernes. Canvien alguns ingredients, però. Potser el prepararé "a la valldignenca" quan en siga l'època. Per cert que a Tavernes de la Valldigna de l'arnadí en diuen "caramull" o "caramullet", supose que per la forma que té, tota "acaramullada" del dolç.

ARNADÍ

INGREDIENTS:

800 g de moniato pelat

1700 g de carabassa pelada

300 g d'ametla mòlta

500 g de sucre

1 got (dels d'aigua) de panses sense pinyol

1 culleradeta (de les de café) de canella (de Ca Manolo, a Beneixama)

4 rovells d'ou (5 si són petits)

1 branqueta de canella

2 llimons grans (la ratlladura)

Ametles pelades

Pinyons

PREPARACIÓ:

El dia d'abans, amb l'ajuda d'un pelador, pelem els moniatos i la carabassa. Els fem a trossos i els posem en una olla de pressió amb aigua (que només els cobrisca fins a la meitat) i la branqueta de canella. Fem bullir l'olla durant mitja hora quan assolisca la màxima pressió. Deixem que es refrede a la mateixa cassola. Al final ens ha quedat: 1500g de carabassa i 600g de moniato.

Quan ja s'ha refredat, traiem la carabassa i els moniatos i ho posem tot en una bossa de tela de cotó que es puga penjar sobre la pica. Aquesta bossa és el que nosaltres, a Beneixama, en diem "coixinera". Una vegada dins la bossa, la premem i n'extraiem el màxim líquid possible. La deixem penjada sobre la pica durant tota la nit (millor vint-i-quatre hores) perquè amolle tota l'aigua que puga.

Un consell, una vegada usada la coixinera, convé que la llavem a mà amb sabó que no tinga perfum, per tal que no li'l passe al dolç mai.

Bé, doncs, una vegada s'ha deixant degotant adequadament la massa de carabassa i moniato, la traurem de la bossa de tela i la passarem pel passapurés de manera que ambdós ingredients es barregen millor. El moniato sol quedar més dur que no la carabassa. D'aquesta manera tant la carabassa com el moniato queden per un igual quant a la textura. Amb un cullerot de fusta, acabem de mesclar bé els ingredients i, llavors, passem la barreja a una cassola (millor antiadherent) i la posem a foc baix, sense parar de remenar.

Posem les panses en un got i l'omplim d'aigua perquè vagen hidratant-s'hi.

Quan comence a escalfar-se, hi afegim el sucre i anem remenant fins que s'integre bé amb la resta de la massa. Seguidament, hi incorporem la ratlladura de llimó i la canella, tot integrant-les al conjunt. Quan tot estiga ben mesclat, arriba el moment de l'ametla mòlta. Aquest ingredient potser ens costarà més d'integrar, però tot és qüestió de paciència. En estar, li aboquem els quatre rovells d'ou (batuts prèviament) i els incorporem a la massa anterior.

Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Una vegada la massa té ja un aspecte homogeni, ve el moment d'afegir-hi les panses remullades i escorregudes. Hem d'intentar que es repartesquen per tota la massa.

Quan ho aconseguim, ja podem començar el muntatge. Anem col·locant la massa en forma de muntanya o "cararamull" en la cassola de fang. Ha de ser de les que poden anar al forn. Amb l'ajuda d'un ganivet llis, anem allisant la superfície per tal que quede lluent.

La manera tradicional de decorar l'arnadí és amb ametles pelades fent tires a tota la superfície. També hi ha qui hi posa pinyons de la mateixa manera, tot combinant-los amb les ametles pelades.

Ma mare, quan el preparava, a banda de la decoració tradicional, també hi feia aquesta de flors d'ametla. Ara que m'ho mire prim, la trobe molt "naïf" i una mica "hippy", no? En fi, que m'ha aprofitat per a passar una bona estona tot recordant-la fent el "caramull". Amb tota la seua paciència i un somriure sempre dibuixat a la cara. Mon pare gaudia moltíssim amb aquest dolç, tan llépol com era.

Una vegada preparats els arnadins, els col·loquem al forn preescalfat a la meitat de l'altura del forn, sobre la reixeta. Passats cinc minuts, abaixem la temperatura a 180º C. Cinc minuts després, l'abaixem a 150 i continuem coent-los durant quinze minuts més.

En estar, els en traiem amb compte de no cremar-nos i els deixem sobre el banc de la cuina perquè vagen refredant-s'hi durant una bona estona. És interessant resistir la temptació de menjar-nos l'arnadí calent, perquè pot produir-nos un mal de panxa considerable.

Quan l'arnadí s'ha refredat del tot, és el moment de deixar-lo al frigorífic perquè es pose fresquet i resulte, llavors, boníssim. Deu tindre milions de calories per cullerada, però, què hi farem! A qui li amarga un dolç?

PA INTEGRAL CASOLÀ

2011-09-25T23:32:00.004+01:00

A Beneixama es poden menjar pans boníssims. De fet, tenim forns i pastisseria que fan uns pans que són un pecat. Jo solc comprar-ne al forn de cal Moliner, vora casa. Des que era menut hi he trobat de tot: pans de pagès, de Viena, integrals, xapates, especials... En fi, tot un món d'olors, sabors i experiències que fan la vida més agradable. No he parlat de les pastes dolces i salades que s'hi poden trobar perquè necessitaria escriure-hi molt i molt més, i no és el cas. Total, que hi ha dies que, entre l'oloreta del pa que es cou al forn, i la de les espècies i l'embotit de la carnisseria de Nàcher, el meu carrer és un plaer per als sentits. Eixes olors formen part de la meua història personal des que era ben petit i em duen sempre bons records.

Malgrat tot, fer pa era un repte que m'havia imposat i no volia que fóra fet en panificadora. Però, i com es fa pa integral? Solució: vaig fer una cerca exhaustiva per la xarxa i vaig visitar un munt de blogs i llocs on s'explicava com fer aquesta mena de pa. Al final, com que totes no em feien el pes, em vaig fer la meua pròpia recepta, agafant mesures i ingredients d'ací i d'allà, una mica inconscientment. Hauria pogut ser un nyap impressionant perquè ja se sap: "bon pilot, bon farinot"... Però no. Ha eixit un pa bo, amb una crosta cruixent i molt dens. Potser, la pròxima vegada que en faça, n'augmentaré una mica la sal. Com a curiositat, esmentar que a Beneixama del "rent", sempre n'hem dit "lleudo", encara que ara, per influència de les marques hi ha qui en diu "royal" o "levadura"... A veure si recuperem "lleudo" i ens acostumem, també, a dir "rent", com fan a molts altres pobles valencians. Millor usar paraules nostrades que no usar-ne de forasteres.

PA INTEGRAL CASOLÀ

INGREDIENTS:

1 quilo de farina integral
400 g de farina de força
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
20g de sal de cuina iodada
2 1/2 pastilles de rent (o lleudo) (72'5g)
2 gots d'aigua mineral
1 culleradeta de sucre

PREPARACIÓ:

En un got d'aigua tèbia (a no més de 34ºC), dissolem la culleradeta de sucre, el rent i li afegim una cullerada sopera de farina integral. Remenem amb una cullera i deixem que repose una estoneta. Veurem que, passats un minuts, començarà a fer una bromera com si fóra una cervesa. Això voldrà dir que el rent o lleudo ha començat a reaccionar amb els altres ingredients i "està viu".
Mentrestant, en un llibrell gran, tamisem la farina integral i, per damunt, la de força. Hi afegim les tres cullerades d'oli de Beneixama i li anem afegint, a poc a poc, el got del rent. Sempre pastant la farina amb les mans, veurem que tot va integrant-se a poc a poc. Quan ja hàgem acabat d'integrar el primer dels gots (el del lleudo), li anirem afegint, lentament, l'altre got d'aigua, si pot ser, tebi. Veurem que de ser una massa molt enganxosa, va deixant-se anar i es pot pastar bé dins del llibrell. Quan ja es puga pastar a gust, l'aboquem sobre la taula empolvorada de farina i la continuem pastant durant uns vint minuts, tot eixamplant-la, plegant-la i tornant a fer aquest procés moltes vegades. Així aconseguirem que l'aire penetre en la massa. Quan ja l'hàgem pastat prou, en fem una bola i la col·loquem novament al llibrell. Li fem un tall en forma de creu per damunt i la tapem amb un drap net de cuina. Deixarem el llibrell en un lloc càlid on no hi haja corrents d'aire. Haurà de reposar, aproximadament, durant una hora.
Passat aquest temps, veurem que la massa ha llevat i s'ha fet quasi el doble de grossa que era. Ara la tornem a abocar sobre la taula (empolvorada de farina prèviament) i tornem a pastar-la com havíem fet a la primera vegada. Ara és el moment, però, d'anar afegint la sal en forma de pluja sobre la massa, a poc a poc, mentre l'anem pastant.
Quan ja estiga ben pastada, en fem dues parts en forma de cilindre. No cal que siga perfecte. I dipositem cadascuna d'elles en un motlle d'alumini d'1'5 l. de capacitat. Fem una creu damunt de cada pa i el tapem novament amb el drap de cuina. Haurà d'estar reposant-hi durant almenys 50 minuts.
Ara posem a escalfar el forn a 250ºC (a dalt, a sota i amb l'aire). Hem de posar la reixeta cap a la meitat del forn i una safata de forn a la part de baix.
Quan el forn ha assolit la temperatura, hem d'anar ràpids: col·loquem els motlles d'alumini amb la massa sobre la reixeta. De seguida aboquem mig litre d'aigua sobre la safata de forn de sota i tanquem el forn. Hem d'anar molt amb compte perquè el baf resultant d'abocar-hi l'aigua ens pot cremar. Si ho fem amb cura, no passa res. L'ambient calent i humit del forn farà que el nostre pa es coga bé i se li faça una crosteta cruixent boníssima.

Passats deu minuts, abaixem la temperatura a 200ºC i continuem coent-hi el pa uns altres deu minuts. Passat aquest temps, l'abaixem a 180 i el coem altres cinc minuts i ja està. Com que cada forn funciona d'una manera, millor que l'anem mirant de tant en tant per tal que no se'ns creme.
Una vegada cuit, l'en traiem i el deixem sobre la taula. Amb cura de no cremar-nos, traurem cada pa del seu motlle i el deixarem reposar una estona sobre una reixeta, per tal que perda la humitat residual que li'n puga quedar. I ja està.

Queda un pa dens, amb una crosta cruixent i boníssim. Es pot guardar tapat en una bossa de tela uns dies o, millor encara, congelar-lo tallat a llesques i anar agafant les que necessitem.

Paga la pena fer pa a casa, encara que siga una mica laboriós. I si no, sempre podem anar a buscar el forn o fleca que ens siga de la nostra confiança, no?

BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN

2011-09-17T11:30:00.012+01:00

L'estiu és el moment en què trobes les millors tomates. El meu sogre en va plantar de valencianes i la veritat és que és un goig retrobar-te amb eixes tomates tradicionals amb un sabor i una aroma deliciosos. Res a veure amb les que sols trobar als supermercats, d'aparença bonica però de gust a plàstic... A mi m'agraden, acabades de collir, simplement amb un polsim de sal i un toquet d'oli d'oliva de Beneixama. És un dels petits plaers de l'estiu. Però també se'n poden fer plats saborosos tot combinant-les amb altres ingredients.

BESANQUES DE POLLASTRE AL FORN

INGREDIENTS:

4 besanques grosses (= entrecuixes = recuixes = contracuixes = anques) de pollastre desossades

2 tomates valencianes grosses (o 4 de menudes)

2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

4 cullerades soperes (ben plenes) de mostassa de Dijon "a l'antiga"

Gingebre

Romaní

Julivert sec

Orenga

Pebre negre

Pebre blanc

Sal

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar-se el forn a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Pelem les tomates i les tallem a rodanxes d'un mig centímetre de gruix aproximadament. Folrem una plata de forn amb paper i col·loquem les rodanxes de manera que en cobrisquen el fons. Empolvorem amb gingebre, romaní, julivert sec, orenga, pebre negre, pebre blanc i sal les tomates de manera abundant. Repartim la cullerada d'oli d'oliva per damunt de les tomates.

Col·loquem sobre les tomates les besanques amb la part on hi havia l'os cap amunt. Les empolvorem amb els dos pebres. Mesclem la mostassa amb la cullerada d'oli i la repartim entre les quatre besanques amb l'ajut d'una cullera.

Tornem a empolvorar les besanques amb més herbes aromàtiques, sobretot romaní, julivert i orenga. Aleshores, col·loquem la safata al forn i ho deixem coure-hi tot durant una mitja hora (dependrà del tipus de forn) i ja està.

En estar cuit, s'apaga el foc i s'hi deixa reposar durant cinc minuts i se serveix. Pot servir com a plat únic (si se serveixen dues besanques per persona) o com a segon, si només se'n serveix una per cap. Queda molt i molt bo.

DE TOTS, L'ESCOLA EN CATALÀ

2011-09-11T23:01:00.002+01:00

En suport de la nostra llengua a Catalunya.

PASTÍS DE POLLASTRE

2011-09-08T05:00:00.000+01:00

L'estiu és propici a idear receptes o a "reinterpretar-ne d'altres". De més a més, si pot ser llevant-los calories, millor. De tot plegat i, també, per aprofitar coses de la gelera, em vaig pensar aquesta recepta.

PASTÍS DE POLLASTRE

INGREDIENTS:

4 besanques desossades

2 cebes tendres
2 tomates valencianes

3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

4 clares d'ou

1 ou sencer

4 cullerades soperes de llet en pols descremada

Nou moscada

Romaní

Orenga

Pebre blanc

Pebre negre

Sal

PREPARACIÓ:

Posem el forn a escalfar a 200º C a dalt, a sota i amb l'aire.

Capolem la carn de pollastre a trossos mitjans o petits, segons el nostre gust (queda més bo en trossos petits, per a mi). Posem en una paella antiadherent una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, quan estiga ben calent, hi aboquem la carn. L'hem d'anar fregint fins que quede enrossida però no cremada. La reservem en un plat.

Trossegem petites les cebes i les fregim en la mateixa paella del pollastre i hi afegirem, a més, una altra cullerada d'oli i una mica de sal. La fregirem ben sofregida fins que agafe un color daurat i sense que se'ns creme. Mentre es fa la ceba, pelarem i trossejarem les tomates i les afegirem a la ceba i continuarem sofregint fins que tant la ceba com la tomata estiguen cuites.

En un bol, batem les clares a punt de neu amb un pessiguet de sal. En estar, li afegim mitja culleradeta (de les de cafè) de nou moscada i continuem batent perquè s'hi integre bé. Ara és el torn d'anar afegint-hi, cullerada rere cullerada, la llet en pols descremada i una mica de pebre blanc. Quan ja estiga tot integrat, hi afegirem l'ou sencer i l'integrarem amb la resta.

Ara és el moment d'afegir-hi la carn, la ceba i la tomata, i de mesclar bé tots els ingredients.

Agafem un motlle de 30 cm de diàmetre i retallem un redolí de paper de forn de la mateixa grandària que el cul del mateix. Greixem el motle amb l'ajuda d'un paper de cuina i part de la cullerada d'oli que ens quedava. Col·loquem a la part de dins el paper de forn retallat i el tornem a greixar amb l'oli que ens quedava a la cullera.

Aboquem la massa de clares, ou, ceba, tomata i pollastre al motlle. Empolvorem per damunt amb romaní, orenga i els pebres. L'enfornem.

Passats uns minuts (cinc o sis), veurem que la superfície s'enrosseix, per la qual cosa l'haurem de tapar amb paper d'alumini i continuar coent durant, però només amb el forn de sota i l'aire, quinze minuts més. Passat aquest temps, li llevem el paper d'alumini i l'acabem de coure cinc minuts més destapat del tot. El traiem del forn i deixem que quede tebi.

En estar a una temperatura adient, el traiem del motlle i el posem en una plata de servir, tot tenint en compte de llevar-li el paper de forn, i ja està. Resulta molt bo i, a més, si en sobra, es pot congelar

HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

2011-09-04T00:30:00.004+01:00

Vicent Andrés Estellés és un dels poetes que més m'agraden. Sobretot, per eixa proximitat que m'ofereix el seu llenguatge i per les imatges d'esplendorosa mediterraneïtat que traspua la seua poesia. Per a mi l'Estellés és terra, paraula i sensualitat. La carnalitat directa que expressa i el seu profund amor al nostre País, en conjunt, em són molt propers.

Com que aquest blog és un poti-poti de coses diverses, entre gastronomia i literatura, crec que els poemes que he triat li escauen prou bé:

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquell pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

O el que ve tot seguit:

Oh mots molt meus, productes de la terra!

Em reconec en una ceba crua,

en la humitat d'una oliva trencada,

en l'enciam que sucava en la sal.

I em reconec en bruscos mot de mar.

Mira aquests molls que jeuen en el plat

on expremesc una llimona a gotes.

Oh claredat, profunditat fecunda!

Lluite amb els mots, a rebolcons, arraps.

Jeiem, després, al llit, celeste amplària.

I per acabar, com deixar de banda aquest altre? Tòpic? Potser, però no per això menys suculent. La carn vol carn, que deia l'altre...

«No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que li faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.»

MINI PASTÍS DE BRULL

2011-08-30T05:00:00.001+01:00

La meua tieta Fina ha passat uns dies a Beneixama. M'abellia fer-li un pastís i em vaig decidir per preparar-li'n un de brull. El brull o "brullo" és com solem anomenar els valencians el brossat o mató, que els castellans anomenen "requesón". L'altre dia vaig sentir una caixera del Mercadona que preguntava "on està el requessó" i quasi m'agafa un mal de panxa. Haurem perdut la paraula "brull" o "brullo" o encara estarem a temps de recuperar-la? A veure si aconseguim que no es perda. Però anem a la recepta. L'he anomenada "mini" perquè, en realitat, es tracta d'un pastís molt petit, atès que es cou en un motlle desmuntable de només 12 cm de diàmetre.

MINI PASTÍS DE BRULL

INGREDIENTS:
250g de brull (brossat o mató)
2 ous
150 g de sucre
75g de farina
La ratlladura de la pell d'un llimó
1/2 culleradeta (de les de cafè) de vainilla
1 mica de mantega per a greixar el motlle
2 cullerades de suc de llimó
2 cullerades soperes de sucre

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar-se el forn a 180º C a dalt i a sota i, si pot ser, amb l'aire posat.
Traiem el brull del seu envàs i l'esmicolem sobre un plat amb l'ajuda d'un ganivet o d'una forqueta. En un bol, posem els dos ous sencers, el sucre i la farina i ho batem tot amb la batedora de varetes. Ara és el moment d'afegir-hi la ratlladura de llimó, la vainilla i el brull. Ho tornem a batre tot durant almenys cinc minuts perquè tot forme una mescla homogènia.
Amb la mantega, greixem el motlle i li aboquem la mescla. El posem a coure al forn durant uns 30 o 35 minuts. Veurem que la mescla puja, s'infla i s'esquerda la superfície. No passa res. Quan es refreda se n'abaixa una mica.

En estar cuit i fred el pastis, el desemmotllem i el col·loquem sobre un plat.

Preparem un caramel de la manera següent: en una paella antiadherent hi aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que prenga un color daurat. En eixe moment hi aboquem el suc de llimó i el mesclem fins que quede com un xarop.

Llavors, l'aboquem sobre el pastís i quedarà amb un aspecte ben lluent. Quan es refrede del tot, ja el podem servir.

POLLASTRE AMB CEPS, TOMATA I CEBES TENDRES

2011-08-26T05:00:00.001+01:00

Des que vaig descobrir els ceps, a casa ens n'hem fet fans. Tant secs com naturals són boníssims!!! Normalment en trobe de secs i són més fàcils de guardar. Fa bastant temps, gràcies a la bona amiga Queti (de "Bloc al forn") en vaig poder comprar en una parada. Ella em va fer de "cicerone" pel Mercat Central de València, eixa catedral laica dels sabors, els colors i les olors. Què no deu saber de llocs de cuina a València i al món sencer la nostra Queti!! Feia temps que en volia usar i m'hi vaig decidir. De tot plegat n'ha eixit aquesta recepta.

POLLASTRE AMB CEPS, TOMATA I CEBES TENDRES

INGREDIENTS:

6 cuixetes de pollastre (o 4 de més grosses)
30 g de ceps secs
300 g de tomata de la pruna o de la pera (en conserva al natural o natural a trossets)
300 g de cebes tendres
sal
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 got d'aigua mineral
1 pessiguet de romaní
1 puntadeta de nou moscada
1 puntadeta de julivert sec

PREPARACIÓ:

Tallem els ceps a trossets i els posem en un llibrellet. Hi aboquem el got d'aigua mineral i deixem que es rehidraten durant mitja hora o tres quarts.
Mentrestant, rentem les cuixetes de pollastre, els llevem la pell i els tendrums i les torquem amb un paper de cuina fins que estiguen ben eixutes. Posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i deixem que s'hi escalfe una mica i hi sofregim les cuixetes amb cura fins que estiguen daurades i sense cremar-se. Les reservem en un plat.
Rentem les cebes tendres, les pelem i les capolem ben menudes. Trossegem les tomates ben escorregudes. Posem l'altra cullerada d'oli a la paella que havíem usat abans i hi sofregim la ceba i la tomata alhora a foc viu. Salem.
Quan faça uns cinc minuts que bull el contingut de la paella, hi afegim les herbes aromàtiques (compte a passar-nos-en amb les quantitats!!)
Colem es ceps i reservem l'aigua en què havien estat remullant-se (queda com un líquid marró fosc molt aromàtic).
Posem una cassola de ferro al foc i hi aboquem el contingut de la paella (tomata, ceba, brou...) i l'aigua d'hidratar els ceps. Ho deixem bullir durant cinc minuts i hi afegim els ceps.
Quant torne a bullir, continuem coent tot a foc lent durant quinze minuts amb la cassola destapada i d'altres quinze més amb l'olla tapada. En total, trenta minuts a la cassola de ferro.
I ja tenim un plat boníssim, saborós, amb un gust de ceps per a llepar-se'n els dits i no massa calòric (si aconseguim no menjar-nos una barra de pa sencera sucant el brouet tan bo que deixa!!).

100 anys de Valor: l'elogi de la paraula i la terra

2011-08-21T20:20:00.010+01:00

Parlar d'Enric Valor, hui que es compleixen cent anys del seu naixement, és més que necessari. Ell és un referent per a molts valencians i valencianes que hem aprés moltes coses de la nostra llengua i el nostre país gràcies al seu mestratge. A mi, personalment, m'apassionen les seues rondalles. Ell mateix deia sobre elles, en el seu discurs d'investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València:

"Les meues rondalles. Tots els pobles del món tenen o han tingut un tresor de contes populars, fabulosos especialment, que els vells han contat a la vora de la llar a les nits d'hivern en els països temperats, o en les nits serenes dels tròpics, davant escoltadors més o menys infants. Deixeu-me que ho conte amb les paraules que jo mateix vaig escriure en el prefaci del meu primer volum de rondalles: "Fora, en la nit crua, la pluja freda o la neu callada o els rudes vents que assotaven portes i finestres; dins, la llar exuberant d'ascles i rabasses oloroses i de flames alegres i bellugadisses; la família i a voltes algun amic, vora el foc, sentint tots aquella dolcesa de trobar-se a recés de les inclemències del temps com en el claustre matern". Llavors sorgia l'inici de la rondalla amb algun dels començos estereotipats: "Això va anar i era...", "Diuen que era una volta...".

Aquestes vetlades pairals van ser una de les primeres fonts de la rondallística que he arreplegat i literaturitzat. És clar, que moltes de les rondalles que llavors, essent jo minyó, van gravar en la meua memòria foren, almenys fragmentàriament, bastant oblidades per mi, però altres no. I ja gran i interessat en aquesta mena de literatura oral, vaig poder recordar-les o reconstruir-les, unes i altres, amb auxili de familiars meus, especialment de la meua mare. D'aquella època de natural arreplega són: "El dimoni fumador", "El jugador de Petrer", "El xiquet que va nàixer de peus", "Les velletes de la Penya Roja", "L'envejós d'Alcalà", "Les animetes", "Llegenda del palleter", "Joan-Ratot", "La rabosa i el corb" i "Comencilda, Secundina i Acabilda".

L'arreplega de les altres vint-i-nou rondalles literaturitzades i publicades per mi, va ser molt treballosa. Es tractava ja d'un treball a cosa feta, emprés després de la Guerra d'Espanya, quan s'havien perdut molts costums, es degradava l'idioma i es perdia la memòria de moltes coses nostrades. Era necessari i indispensable interessar i interrogar persones generalment més velles que no jo, que haguessen abastat plenament aquell món de la darreria del segle passat i la primeria del present. Els contactes van ser molt diversos; la recerca molt fortuïta i desordenada. Un treball d'anys i de paciència.

En resum: tres designis o intencions van presidir la redacció literària dels temes trobats en boca de muntanyesos i pobletans:

a) Nacionalitzar les rondalles, les quals moltes vegades sense fixació del territori on s'esdevenen les accions, em semblava que perdien realitat, i així les he situades en muntanyes o costes conegudes pertanyents a pobles de soca i arrel valencians, a vegades solament indicats.

b) Descriure els nostres paisatges, donar a conèixer bastants plantes nostres i alguns arbres dels nostres boscos, posar noms valencians, tot presentant-los amb el nostre humor peculiar, als diversos personatges.

c) Utilitzar un llenguatge planer, popular, però correcte, ric de vocabulari com és el valencià que jo vaig aprendre en la meua infantesa i la meua primera joventut, i fer-ne literatura dins el gènere i no folklore a seques. És a dir: fer una obra que, tot distraient -i si era possible divertint- procuràs alhora una mica d'ensenyament del nostre català. També, no cal dir, fer paleses moltes peculiaritats psicològiques i costumistes de la nostra estimada gent de la muntanya i del pla.

És possible que no haja assolit plenament la meua ambició; però, de tota manera, trobe que us cal llegir-les amb el pensament disposat a esbrinar, a través d'aquesta modesta literatura, l'ànima i l'ànim autènticament i atractivament populars del nostre poble."

Subscric totalment les seues paraules. Llegir les seues rondalles m'ha proporcionat multitud d'estones agradables, tot fruint d'una llengua que trobava molt propera (no de bades l'Enric Valor era de Castalla). M'hi retrobava amb paraules i expressions que formaven part de la llengua de casa, el català de Beneixama.
Tot plegat em va esperonar a recollir paraules i expressions del poble i anar apuntant-les en llibretes plenes de faltes d'ortografia. La meua tieta Leonor em va ensenyar tantes coses!!! Gràcies, sobretot a ella, i a moltes altres persones de Beneixama vaig poder recollir-hi un munt de rondalles (més de noranta). Cinquanta d'elles van ser publicades en un llibre que es diu: "Rondalles de la Vall d'Albaida i l'Alcoià", que em va editar l'Ajuntament d'Ontinyent i l'IEVA, gràcies, sobretot, a l'interés d'Emili Casanova i Josep Marian. Vaig tindre la gosadia d'enviar-li'n un exemplar i em va escriure una carta on m'agraïa l'obsequi i em deia paraules ben elogioses del llibre. Escrita a màquina i amb la seua firma tremolosa en blau al final. No puc explicar en paraules l'alegria que vaig sentir quan la vaig rebre!! La guarde com un tresor. M'hauria agradat molt visitar-lo. Malauradament, poc temps després, va morir...

Del Valor Novel·lista destacaria, sobretot, "Sense la terra promesa", que forma part de la trilogia del Cicle de Cassana. De la mateixa manera, m'ho vaig passar bé llegint, per exemple, "L'ambició d'Aleix" i "La idea de l'emigrant".

M'he deixat, per al final, el Valor gramàtic i preocupat per la llengua. Quan començava a estudiar valencià pel meu compte, vaig "devorar" dos llibres seus: "Millorem el llenguatge" i "Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià". En el primer d'ells hi vaig trobar tot d'explicacions deliciosament didàctiques sobre els perquès de la correcció lingüística, de com era millor usar una paraula i no una altra, quins castellanismes calia anar polint si volíem parlar bé en valencià, paraules antigues que podíem recuperar... Un tresor!! En el segon, vaig poder aprendre regles d'escriptura ben raonades i aplicables. I això ajuda molt i molt quan comences a aprendre l'escriptura correcta de l'idioma. Eren temps que encara no s'estudiava el valencià a l'escola, o molt poc.
Però Enric Valor no s'estava mai de defensar la llengua: "El valencià, el nostre català", com més o menys deia ell. A les manifestacions, als diaris, a la ràdio. Un exemple de compromís cívic amb la llengua, el país, el territori, la gent.

Què puc dir més d'Enric Valor? Que ha format part (i en seguirà formant) de la meua vida.

AMANIDA ESTIUENCA 2

2011-07-09T05:00:00.001+01:00

L'estiu sempre fa abellidores les amanides i no cal complicar-se massa el cap per a fer-ne de ben refrescants. Aquesta és una mica d'aprofitament dels ingredients que hi havia per la nevera en eixe moment.

AMANIDA ESTIUENCA 2

INGREDIENTS:
2 tomates valencianes madures
2 alvocats
1 potet de formatge feta
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:

Tallem les tomates a llenques i les anem col·locant a la part externa de la safata. Tallem l'alvocat amb un ganivet de plàstic o de ceràmica (així no s'ennegreix tant com si el tallem amb un de metàl·lic). El posem al centre de la safata.

Traiem el formatge del pot i l'escorreguem. L'anem col·locant per damunt de l'amanida. Agafem la sal i l'oli i amanim. I ja està.

Convé usar els ingredients fresquets de la nevera. Així es pot combatre millor la calor de l'estiu i l'amanida abelleix més.

GUINNESS STOUT CHOCOLATE BUNDT CAKE

2011-07-05T05:00:00.010+01:00

El xocolate és una de les llepolies que més m'agraden i, sempre que puc, faig aquelles receptes que veig "factibles". Aquesta, de tot d'una que la vaig veure, vaig pensar que l'havia de fer. La vaig trobar al número 1 de la revista "Whole Kitchen". Em feia molta curiositat el fet que duguera cervesa entre els seus ingredients. També és veritat que trobar la recepta em va permetre conèixer una marca de cuina que ven uns motlles boníssims per tal de fer dolços, la "Nordic Ware", i me n'he comprat uns quants. Espere anar usant-los per fer molts més pastissos d'aquestos i d'altres. Per cert que la paraula "bundt" és l'adaptació anglesa de l'alemanya "bund". El pastís el vaig dur per a final de curs al departament i hi va tindre tant d'èxit que no en van deixar ni un bocí!!!

GUINNESS STOUT CHOCOLATE BUNDT CAKE

INGREDIENTS:

260 ml cervesa negra Guinness stout
250 g mantega
75 g cacau en pols (vaig utilitzar el cacau pur de la marca "Valor")
400 g sucre
140 ml. de nata per a cuinar (a la recepta original duu "Sour Cream" (crema agra)*)
2 ous
1 cdta de vainilla en pols
1 / 2 cdta de sal
250 g. farina per a rebosteria
2'5 cdtes. de bicarbonat

Per a la cobertura:

60 ml de nata
20 g de mantega
125 g de xocolate "Valor" de cobertura

Per a greixar el motlle:
50 g de mantega fosa
50 g de farina
50 g de cacau en pols

*Sour Cream: Si no trobes Sour Cream, pots substituir-la per un iogurt cremós o Crème Fraîche, o també pots posar una mica de nata per muntar amb 1 cdta de suc llimó, com vaig fer jo.

PREPARACIÓ:

Posem en un got els 140 ml de nata per a cuinar amb una culleradeta de suc de llimó i ho mesclem. Ho reservem.

Posem en una cassoleta la cervesa a escalfar a foc mig, sense que arribe a bullir. Quan estiga calenta, hi afegim la mantega tallada a trossos i ho anem movent fins que la mantega es fonga completament, ho retirem del foc i ho reservem.

En un bol posem el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat i ho barregem fins que queden ben lligats tots els ingredients i d'un color uniforme.
En un altre bol, posem la mescla de nata i suc de llimó, els ous i la vainilla en pols i ho barregem, amb un batedor manual, fins que ens quede una barreja uniforme, a continuació afegim el contingut de l'olla, la cervesa amb la mantega, i ho barregem novament fins a integrar bé ambdues barreges.
Una vegada tenim la barreja líquida acabada, la hi anem incorporant als ingredients secs i amb un batedor de varetes ho barregem enèrgicament fins aconseguir una massa uniforme i sense grumolls, quedarà bastant líquida, però no us espanteu, és així. Després, solidifica i mostra una textura sucosa i humida magnifica.
Fonem la mantega i amb l'ajuda d'un pinzell de cuina "pintem" el motlle per tots els racons. En una tasseta, mesclem la farina amb el cacau en pols (així ens evitem que, en desemmotllar el dolç ens hi apareguen taquetes blanques). Amb l'ajuda d'un colador fi, empolvorem bé el motlle per tota la superfície interior.
Passem la massa al motlle ben greixat i empolvorat i l'introduïm al forn, prèviament escalfat a 180º C, durant 1 hora aproximadament o fins que el punxem i veiem que ix net.
Un cop transcorregut el temps, el traiem i el deixem refredar en el motlle durant uns 15 minuts, després ho desmotllem i ho deixem refredar sobre una reixeta.

Ara preparem la cobertura: posem en una cassoleta la nata, la mantega i el xocolate i l'anem desfent a foc lent sense que se'ns creme.

En estar tot mesclat de manera homogènia, l'anem abocant per damunt del bescuit i deixem que s'acabe de refredar sobre la reixeta.
Quan ha pasat un temps, el col·loquem sobre un plat i ja està.

Segur que el faré moltes més vegades perquè és molt per a "xocomaníacs" com jo i molts altres companys i companyes de blogs...

POLLASTRE CUIT

2011-07-02T05:00:00.002+01:00

Fa temps que em vaig comprar la cassola de ferro d'una coneguda empresa de mobles sueca i, tot i que no és la que vull (d'una conegudíssima i caríssima marca francesa), he de reconèixer que funciona bastant bé. Els aliments s'hi couen d'una altra manera i trobe que ixen més gustosos i tot. Bé, potser això és més qüestió de gustos i de paciència a l'hora de coure els aliments.

POLLASTRE CUIT

INGREDIENTS:

4 cuixes de pollastre
1 ceba blanca mitjana
400g de xampinyons nets i tallats en quarts
1 pessic de panses
1 pessic de pinyons
1 puntadeta de canella mòlta (de Ca Manolo)
1 got (dels de vi) de mistela
1 got (dels de vi) de vi blanc
1 got (dels de vi) d'aigua mineral
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal (poca)

PREPARACIÓ:
Posem la cassola de ferro al foc i, quan comence a escalfar-se, li aboquem dues cullerades d'oli de Beneixama. Hi sofregim a foc viu les cuixes de pollastre fins que estiguen daurades per totes bandes. En estar, les en traiem i les reservem. Capolem la ceba en trossos petits i la sofregim en l'oli de la cassola fins que quede ben daurada i la reservem.
Posem la darrera cullerada d'oli a la cassola i hi aboquem els xampinyons per tal que s'hi vagen fregint. Amollaran molta aigua, però no passa res, a poc a poc va evaporant-se alhora que els xampinyons es couen. Quan siguen cuits, els reservem
Ara hi aboquem la ceba, les panses i els pinyons i els continuem passant per la cassola una estona sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. No se'ns han de cremar per res del món.
Passats dos o tres minuts, hi aboquem novament els xampinyons i ho mesclem tot. Posem el pollastre per damunt, salem i aboquem el vi, la mistela i la canella. Pugem el foc fins que bulla.Tapem la cassola i deixem que coga a foc viu cinc minuts.
Ara li aboquem l'altre got d'aigua i pugem el foc fins que torne a bullir. En bullir, l'abaixem i el deixem fent xup xup fins que en quede molt poc, de brou. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe ni se'ns creme. I ja està. Boníssim i amb una carn tendra i gustosa. El problema és poder arribar a menjar-se una barra de pa sencera sucant el brouet...

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

2011-06-28T23:00:00.008+01:00

Fa un temps vam anar la bona amiga Queti i jo a un taller de cuina a València que organitzava la casa Montesa. Allà vaig aprendre a preparar un munt de gaspatxos estiuencs diversos i molt saborosos. Fa uns dies vaig preparar-ne un, el que ara us presente amb la recepta original. Com sempre, us hi marcaré alguna variació.

GASPATXO DE PERA I REMOLATXA

INGREDIENTS:

(per a 4 persones)
2 peres conferència
3 unitats remolatxa cuita (de la que comprem envasada amb plàstic)
6 unitats tomates de la pera o canaris madurs
1 ceba
1/2 all (no n'hi vaig posar)
1 pebre verd italià
1/2 cogombre (opcional)
Cs oli d'oliva verge (bona cosa) (el meu era, com no podia ser d'una altra manera, de Beneixama).
Cs vinagre balsàmic
Cs sal
1 got d'aigua mineral ben freda (la recepta original no en duia)
1 ratlladura de llimó (per decorar, l'original no en duia)

PREPARACIÓ:
Rentem ben rentats tots els ingredients. Pelem les tomates, les remolatxes, el cogombre, la ceba i ho fem tot a trossets. Ho posem al got triturador o ho passem per la batedora. En estar, hi afegim el vinagre i l'oli de Beneixama (4 cullerades bones) i ho tornem a batre tot. Passem el resultat pel colador xinès i hi afegim l'aigua mineral ben freda. Sol quedar espesset. Ratllem un llimó i col·loquem una mica (poca, que té molt d'aroma i sabor) de la ratlladura sobre el plat i ja està.

Resulta un gaspatxo molt saborós i diferent del típic de l'estiu. No hi vaig trobar a faltar l'all cru, però recorde que a l'original no li anava gens malament.

AMANIDA ESTIUENCA

2011-06-15T00:15:00.002+01:00

Avui "tocava" fer una amanida per tal de participar en "La recepta del 15" d'aquest més que promouen els amics de "Els fogons de la Bordeta" i els de "Xocolata desfeta". Com que la proposta anava d'amanides, n'he inventat una de ben estiuenca.

AMANIDA ESTIUENCA

INGREDIENTS:

1 tomata valenciana d'amanida (ni molt madura ni massa verda)
150 g de dacsa dolça
1 pessic d'encisams diversos (batàvia verda, batàvia roja, lollo rosso)
Brots d'espinacs
Brots de ruca
1 bola de mozzarella fresca
1 pessic de formatge feta
1 pessic de panses sense pinyol
1 pessic de pinyons

Per a la vinagreta:
1 cullerada de mostassa de Dijon a l'antiga
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua
1 colpet de ceba en pols

PREPARACIÓ:

Comencem per tallar la tomata valenciana a grills i els disposem al voltant del plat. Al mig, hi col·locarem un pessic de lletugues diverses, els brots d'espinacs i la ruca. Per les vores de la tomata, hi repartim la dacsa de manera uniforme. Posem trossets de formatge feta per damunt de la tomata. Tallem la mozzarella a rodanxes i la col·loquem sobre el centre de l'amanida. Aboquem per damunt les panses i els pinyons.

Ara preparem la vinagreta: en un gotet posem la mostassa i la culleradeta de ceba en pols i la mesclem bé. Hi afegim l'oli i remenem bé fins que es mesclen els ingredients. Per tal de suavitzar la vinagreta, hi afegim una cullerada d'aigua i continuem remenant fins que emulsione.
En estar, la repartim per damunt de la mozzarella, la tomata i la resta d'ingredients. I ja està.

LA MEUA TIETA LEONOR

2011-06-06T14:22:00.006+01:00

Divendres passat va morir la meua tieta Leonor. Tenia 89 anys i unes grans ganes de viure. Feia temps que no es trobava bé i el dia del seu traspàs tot se li va complicar. D’ella vaig aprendre moltes coses, des de receptes de la cuina de sempre del nostre poble a com usar segons quines plantes medicinals. Però, sobretot, molta cultura popular. Ella, sense pretendre-ho, n’era tota una experta. Tenia una memòria prodigiosa i sabia mil i una històries de Beneixama i moltes rondalles tradicionals. A cada cert temps em solia sorprendre tot dient: “Hui me n’he recordat d’un conte que em contava mon pare que...” i ja em tenies a mi content com un gínjol gravant-li la narració i transcrivint-la... Però no només me’n contava a mi, li’n contava a qualsevol persona que li ho demanara, des dels xiquets del carrer fins a algunes persones més majors que els agradava escoltar-la. I ella sempre hi accedia de bona gana. Era molt generosa amb tot el que havia aprés i li agradava compartir-ho. Parlava un català preciós, el de Beneixama i em va ensenyar un munt de paraules i expressions que havia aprés dels seus pares i de la gent del nostre poble de moltes generacions enrere. Diuen que quan mor una persona d’edat avançada es perd una biblioteca. En el cas de la meua tieta era més que cert. Sempre la trobaré a faltar.

COCA MARINERA

2011-05-29T21:16:00.012+01:00

Avui teníem gana d'alguna cosa bona per a sopar i he pensat en una coca. Per a la massa, com sempre, millor apostar pel segur i seguir els consells vinarossencs del llibre "Els dolços i els salats de Vinaròs". Com que de l'altre dia ens havia sobrat carabasseta fregida amb tonyina, vaig pensar que era una bona manera d'aprofitar-la com a recapte. Ara, tenia clar que li havia d'afegir alguna cosa, per això he tirat mà de les conserves de peix del rebost.

COCA MARINERA

INGREDIENTS:
Per a la massa:
300 g de farina
1/2 got d'aigua tèbia
1/4 got d'oli d'oliva de Beneixama
12 g de llevat de forner
3 cullerades soperes d'orenga seca
1 culleradeta de sucre
1 polsim de sal

Per al recapte:
1 carabasseta (= carbassó) tallada a trossos
100 g de tonyina de pot
1 pot de clòtxines (= musclos) al natural
1 pot de cloïsses rosades
Formatge ratllat

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a sota amb la funció d'aire posada.

Agafem la farina i la cernem sobre un llibrell on pastarem la massa. Hi aboquem l'oli, la sal i l'orenga. En el mig got d'aigua tèbia dissolem la culleradeta de sucre i el rent esmicallat. El dissolem ben dissolt i el deixem una estona. Passat aquest temps, l'anem abocant a poc a poc al llibrell alhora que la barregem amb l'ajut d'un cullerot de fusta. En estar tots els ingredients integrats, els anem pastant amb la mà durant una bona estona. Tapem la massa amb un drap i la deixem reposar durant una mitja hora.
Ara preparem el recapte. Tallem la carabasseta a trossos i la fregim en una paella amb dues cullerades d'oli de Beneixama. En estar quasi feta, li aboquem la tonyina i continuem fregint durant una estona.
Sobre una safata de forn posem un tros de paper que cobresca el fons. Amb l'ajuda del corró, estenem la massa de manera uniforme.
Ara hi aboquem el recapte. Distribuïm la tonyina i la carabasseta. Fem el mateix amb les clòtxines i amb les cloïsses rosades. Per damunt li posem el formatge.
Enfornem la coca i li llevem la funció de dalt, de manera que només coga per sota i amb l'aire.
Passats uns quinze o vint minuts (tot depenent del forn), la coca ja està a punt per menjar.
Ha eixit molt bona, però només ens n'hem menjat la meitat. Assacia prou amb un quart per persona.

PAREMIOLOGIA CATALANA I INTERNET

2011-05-17T18:38:00.007+01:00

1entretants vos convida a una trobada lingüística i bloguera ben interessant!

El pròxim dissabte 21 de maig, a les 19:00 ens trobarem a la Sala dels Arcs de Ca Revolta amb Víctor Pàmies, paremiòleg i blogaire, mantenidor del portal refranys.com, que presentarà Amb cara i ulls, el seu diccionari de refranys referits a l’ull, publicat gràcies al micromecenatge del portal Verkami.

Acompanyaran Víctor Josep Daniel Climent, membre d’1entretants, per parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i Francesc Gascó, membre també de la nostra xarxa i blogaire veterà, per fer-nos un tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.

També hi comptarem amb l’escriptor i blogaire prolífic, Francesc Mompó, que compartirà una vegada més La Iseta: un exemple de revolta a la xarxa; i amb Alícia Martí, bloguera i com Antoni Torreño, membre d’1entretants, que ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que, de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada

Hem organitzat un acte festiu on trobar-nos i poder-nos desvirtualitzar. Com s’organitzen els homenatges blogaires a la xarxa? Quins recursos lingüístics i paremiològics trobem actualment a Internet? Quins resultats sobre el País Valencià va abocar l’estudi del Top ten dels refranys catalans?

Volem deixar de llegir-nos a través de la pantalla i, si més no durant uns moments, poder conversar cara a cara i passar una estona ben agradable i profitosa!

Comptarem amb els jocs i l’animació teatral d’Anna Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de l trobada un sopar de germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, al qual cal inscriure’s ací abans del dia 19 de maig. de diferents indrets de les terres de parla catalana.

No hi podeu faltar; vos hi esperem!

Targetó d'invitació presentació Amb cara i ulls a Ca Revolta (València)

CLAFOTÍS DE MADUIXES

2011-05-15T20:20:00.011+01:00

Estem en la millor època per tal de gaudir d'una de les fruites que més m'agraden: les maduixes. Feia temps que venia pensant que estaria molt bé preparar un clafotís amb aquesta fruita. Ja en vaig preparar temps enrere i m'hi vaig decidir. A més, a l'hora de fer el post, m'he assabentat que en la recepta del 15 del mes de maig proposada per "Els fogons de la bordeta" i "Xocolata desfeta" era, justament, amb aquest ingredient. Així que, quasi a misses dites, propose aquesta recepta.

CLAFOTÍS DE MADUIXES

INGREDIENTS:

800 g de maduixes (hi vaig usar maduixots)
6 ous
200 g de sucre
50 g de sucre vainillat
50 g de farina de blat
50 g de farina de dacsa ("Maizena")
250 de iogurt grec ensucrat (en vaig usar dos de la marca "Consum")
Mantega (per a greixar el motlle)
Sucre fi (per a empolsimar per damunt i fer bonic)

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a dalt i a sota i amb l'aire.
Preparem paper de forn i marquem un cercle de la mida del motlle. El retallem i el reservem. Agafem el motlle redó i el greixem amb mantega. Col·loquem damunt el paper i el tornem a greixar. Així evitarem que el clafotís se'ns agafe al motlle i ens serà més fàcil de traure'l.
Batem els ous amb la batedora elèctrica fins que pugen de volum. Mesclem els sucres i la farina i els cernem sobre els ous batuts. Continuem batent fins que s'hi mescle tot bé i continue pujant de volum.
Rentem les maduixes i els tallem els peduncles. Els anem col·locant sobre el motlle fins que quede tot l'espai cobert amb les maduixes. Ara aboquem per damunt la mescla d'ous, sucre i farina. Enfornem el motlle a una altura una mica inferior a la meitat del fort. Ara abaixem la temperatura a 160º C. Continuem la cuita durant 40 minuts.
Passat el temps, pugem el forn a 200º C, només amb l'escalfor a sota i l'hi continuem coent durant vint minuts més. Ara veurem que el pastís pujarà molt, quasi com si volguera eixir-se'n, però no se n'ix.

Quan ja ha finalitzat la cuita, traiem el motlle del forn i el deixem que es refrede per a deixar-lo a la nevera. Desemmotllem el clafotís i el col·loquem en una plata redona. Al moment de servir-lo, l'empolvorem amb sucre glacé i ja està.

Ha resultat boníssim i quasi ens l'hem acabat!!!

UNA MULTA CONTRA TOTS: EN SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL

2011-05-11T03:00:00.004+01:00

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

FLAM DE BESCUIT

2011-05-04T05:00:00.000+01:00

L'altre dia vaig descobrir per casa una coca d'anous i panses que estava una mica seca, tot i ser de feia un parell de dies. No era massa bona, la veritat. I això que era de pastisseria!! Com que no m'agrada que el menjar es llance a perdre, vaig pensar a aprofitar-lo. Com que a casa hi teníem molts ous frescos per usar, vaig pensar a fer una mena de flam. També podríem haver-li'n dit "pa de Calatrava", però com que m'han explicat que aquest dolç es fa amb pa dur o bescuitets, i no era el cas, doncs, li vaig posar aquest nom.

FLAM DE BESCUIT

INGREDIENTS:
1 coca d'anous i panses seca (o qualsevol bescuit una mica atrotinat)
2 gots de llet de soja (no em senta bé la lactosa i per això en vaig usar de soja)
7 ous
3/4 de got (dels d'aigua) de sucre
1/2 got (dels d'aigua) de sucre
La pela de dos llimons
1 canutet de canella
El suc d'un llimó petit (aproximadament, un dit de got dels d'aigua)

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a dalt, a sota i amb aire a una temperatura de 200ºC.

En un cassó d'acer, posem el mig gotet de sucre. El posem al foc i, només comence a escalfar-se, l'anem remenant amb una cullera de metall gran. Quan comence a enrossir-se, hi afegim el suc de llimó i continuem removent fins que quede com un almívar de color marró fosc. En estar, l'aboquem en un motlle redó i el sacsegem perquè es repartesca per totes bandes. Hem d'anar molt alerta de no cremar-nos. La cremada amb sucre fos és una de les més doloroses que hi ha, i ho dic per experiència.

Ara trenquem els ous en un got alt i els batem amb la batedora fins que estiguen ben mesclats. A poc a poc, anem afegint-hi el sucre i continuem batent els ous fins que tot estiga ben barrejat.

Posem a calfar la llet de soja amb les peles de llimó i la canella. En bullir, deixem que bulla durant cinc minuts a foc lent i apaguem el foc.

Mentrestant, tallem la coca a llesques i posem una primera capa al motle on havíem posat el sucre cremat.

Colem la llet i l'afegim a la barreja d'ous i sucre. Hem d'anar amb compte que no estiga massa calenta perquè no se'ns quallen els ous batuts. En estar ben barrejat, anirem amerant la primera capa de coca amb l'ajuda d'un cassó. Ara hi posem una altra capa de la coca (o de bescuit sec) i la tornem a amerar amb la mescla anterior. Amb una espàtula, n'anivellem la superfície.

Posem el motlle al forn a la meitat de l'altura. Passats cinc minuts, abaixem el forn a 180ºC i continuem coent el dolç durant uns 20 minuts més. Dependrà molt el temps de cuita de la classe de forn.

Durant la cocció, veurem que el dolç s'infla una mica, però, després, baixa. En dur tants d'ous, deu fer el mateix efecte que quan fem una truita que, primer s'infla molt i, després, ve a menys.

Quan vejam que s'ha cuit, el traiem de seguida del forn i ara ve un pas difícil: hem de bolcar el dolç sobre un plat més ample que el motle que hem usat. Hem d'anar amb molt de compte de no cremar-nos. Ho fem ara perquè és el millor moment perquè el dolç es desenganxe del cul del motle, en estar el sucre en estat líquid per la temperatura. Després, ens costarà molt més.

En estar al plat, l'hi deixem que es refrede i el guardem a la nevera perquè agafe més sabor, tapat amb paper film o, per exemple, una tapa d'aquelles de plàstic, de coure al microones. Està més bo d'un dia per a l'altre i fresquet que no tebi o acabat de fer. Ara, sobre gustos, cadascú el seu. No és un dolç dels de règim, precisament. Com diria l'amic Josep B. de "Menja de bacallà": "Que vaja de gust!".

FAVES GUISADES

2011-05-01T05:00:00.001+01:00

Ara és temps de faves i, quan tens favar a casa, sempre en tens massa i tot!! Què podem fer, a banda de conserves? Doncs, aprofitar-les tant com podrem. Això és el que vaig fer jo. Va ser baixar a l'hortet i veure que n'hi havia moltes de granades i pensar: I ara què en faig? No volia fer-les com quasi sempre, bullides amb herbassana. Llavors, se'm va acudir fer-les guisades, tot barrejant algunes receptes de casa.

FAVES GUISADES

INGREDIENTS:
1 plat de faves granades
2 cebes blanques
1 puntadeta de sal
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 got d'aigua mineral

Per a la picada:
1 fulla de menta fresca (compte a posar-n'hi massa, que té un gust molt potent)
12 ametles pelades i fregides
1 all
1/2 got de vi blanc (en aquest cas era un albarinyo "Rias Baixas")

PREPARACIÓ:

Traiem les faves de la tavella i les pelem fins que ens en quede només la part verda. En una paella, posem una cullerada d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar calent, hi aboquem les faves i un polsimet de sal. Les remenem amb una cullera de fusta fins que es queden lluentes. En estar, les en traiem.

A la mateixa paella, hi aboquem una altra cullerada d'oli i les dues cebes pelades i capolades a trossets menudets. Hi afegim un altre polsimet de sal i l'anem sofregint fins que tinga un aspecte daurat i sense cremar-se gens. A la paella, mesclem les faves i la ceba i les continuem sofregint durant uns minutets, sense parar de remenar.

Mentrestant, prepararem la picada. En un morter hi posarem les ametlles, l'all i la fulla de menta tallada a llenques amb les tisores. Picarem tot fins que faça una massa homogènia. Hi abocarem a poc a poc el mig gotet de vi blanc mentre l'anem lligant.

En una cassola, posarem la ceba i les faves i hi afegirem el got d'aigua mineral. Pugem el foc i, quan bulla, l'abaixem i deixem fent xup-xup durant uns vint minuts. Passat aquest temps, hi afegim la picada, remenem i continuem coent durant deu minuts més. I ja està.

Han resultat unes faves molt bones, amb el gust just de menta. Com que era fresca, ha fet molt bon gustet a tot el conjunt. N'han sobrat quasi mig plat. Ja veurem què en faig.

TRUCA UN INSPECTOR

2011-04-28T05:00:00.007+01:00

TRUCA UN INSPECTOR. Autor: J.B. Priestley. Títol original: An Inspector Calls. Direcció: Josep Maria Pou. Actors i actrius: Josep Maria Pou (Inspector Goole), Carles Canut (Arthur Birling), Victòria Pagès (Sybil Birling), Ruben Ametllé (Gerald Croft), Paula Blanco (Sheila Birling), David Marcé (Eric Birling).Teatre Goya. Barcelona.

Els Birling, família de l'alta burgesia fabril de la ciutat, celebra la festa de prometatge de la filla, la Sheila Birling, amb Gerald Croft. Es tracta de l'hereu dels Croft, una altra família de la bona societat del moment, propietaris, també, d'altres indústries. Quan tot va com s'esperava i tothom es troba contentíssim per l'enllaç de la Sheila i l'Arthur (unió que comportarà un refermament de la posició de poder d'ambdues famílies en la societat del moment) truquen a la porta. És l'inspector Goole. Arriba per investigar la mort d'una xica a l'hospital que s'ha suïcidat bevent un líquid corrosiu. Al principi, tot sembla ser un malentès. La relació dels diferents membres de la família amb la xica morta és, aparentment, superficial i poc important. Però, com en tota obra de suspens, res no és el que sembla. A poc a poc, totes les peces del trencaclosques van situant-se al seu lloc mentre les misèries més íntimes de cadascú es posen al descobert. Qui ha estat el culpable últim del suïcidi de la xica? Ens trobem amb un final inesperat.

Aquesta obra és un exercici magnífic de qüestionament dels principis més rancis de la societat del moment, la de la societat prèvia a la primera guerra mundial. Tot de convencions socials (els diners, la posició social, l'educació o bones maneres...) que, com en una teranyina, atrapen els seus membres, com una cotilla de la qual és difícil desprendre's. L'edifici social, hipòcrita i, en bona mesura, menyspreable, és posat en solfa a través de la dubtosa moralitat (o fidelitat als propis principis) que suposa la consideració de l'ésser humà en funció de la seua posició a la societat.

Aquesta obra s'esdevé ràpidament i entreté en tot moment. La feina dels actors és magnífica, des del Josep Maria Pou al Carles Canut. I no ens hi podem deixar la Victòria Pagès i els altres. Una obra molt recomanable, amb una escenografia i un vestuari molt cuidats. La llàstima és que no puguem veure, amb tota la normalitat del món que caldria, teatre en català a València fet des de qualsevol indret on es parla català; que, si en vols veure, hages de desplaçar-te ben lluny o t'hi trobes amb totes les dificultats del món (poques funcions, entrades mínimes, publicitat escassa o deficient...). D'això també se'n diu genocidi cultural i lingüístic.
Si voleu llegir una altra crònica de l'obra, amb marca de qualitat, ací teniu la dels amics de "El cafè de nit".

Imatges extretes d'Internet i de la pàgina del Teatre Goya.

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

2011-04-25T05:00:00.008+01:00

Els acabaments del trimestre solem fer sempre un "esmorzar interdepartamental". Els vaig preguntar a dos dels companys (Juan i Eva) que s'estimaven més si dolç o salat i em van dir que salat. Així doncs, vaig estar pensant-me què podria fer-hi que fóra fàcil i bo. Llavors, de tot d'una, vaig pensar a recórrer a la focaccia. Aquesta vegada m'abellia fer-la amb dos ingredients que trobe que no poden ser més "italians" o, si més no, que els associem amb Itàlia: la salsa pesto i el formatge mozzarella. Així, d'unir tots dos ingredients bàsics, va eixir aquesta recepta. Per cert, que, si haguera tingut temps, hauria fet la recepta de la salsa pesto que van proposar els amics de "La Cuina Vermella". La millor que he tastat fins ara.

FOCACCIA AMB PESTO I MOZZARELLA

INGREDIENTS:

Per a la massa:
500 g de farina
25 g de rent de forner (del que es compra als supermercats)
1 i 1/2 gots d'aigua mineral
2 culleradetes de sucre
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 culleradeta de sal

Per al recapte:
1 pot de 200g de salsa pesto "knorr"
3 cullerades d'aigua mineral
325 g de formatge mozzarella "Zanetti"
3 cullerades d'oli de Beneixama

PREPARACIÓ:
Tamisem 200 g de la farina sobre un llibrell. Posem a escalfar l'aigua fins que estiga tèbia. Li afegim el pessiguet de sucre i el rent esmicallat i remenem tot bé fins que els elements es mesclen. Ara l'aboquem sobre la farina i la mesclem bé amb l'ajut d'un cullerot.
Passats dos o tres minuts, tamisem la resta de la farina i la incorporem a la primera barreja. Ara hi afegim les cullerades d'oli de Beneixama a la massa. Tornem a mesclar-ho tot bé. Amb plàstic de cuina, tapem el llibrell i el deixem al frigorífic perquè puge la massa durant almenys cinc hores. Jo l'he tinguda durant dotze hores a la nevera.

Posem a escalfar el forn a dalt i a sota a 240ºC. Traiem la massa de la nevera i la deixem fora durant 1/2 hora perquè acabe de llevar del tot.

Untem una safata de forn amb una mica d'oli. Damunt col·loquem un full de paper de forn. El tornem a untar amb una mica més d'oli d'oliva de Beneixama.Ara aboquem la massa a la safata i amb les mans untades amb una mica d'oli l'estirem per tota la safata de manera uniforme.

En un llibrellet, aboquem la salsa pesto i li afegim les tres cullerades d'aigua. Això farà que siga més bona d'escampar. En estar, distribuïm per damunt de la massa la salsa pesto amb l'ajuda d'una espàtula.
Tallem la mozzarella a rodanxes i la distribuïm per damunt de manera més o menys uniforme. Ara és el moment d'enfornar. Abaixem la temperatura a 220ºC. Col·loquem la safata de forn a mitja altura i la hi deixem coure durant uns vint minuts. Passat aquest temps, connectem també l'aire i la coem durant cinc o sis minuts més, fins que quede daurada. Hem d'anar molt amb compte perquè se'ns pot cremar.

En passar aquests minuts finals, ja la podem traure. Estava per a llepar-se'n els dits!!! No n'ha sobrat ni un mossí!!

OUS FARCITS LIGHT

2011-04-22T05:00:00.002+01:00

Els ous farcits admeten tota classe de farciment, de més calòric a menys. Tot depèn, de vegades, del que vulgues posar-hi. En aquest cas es tractava d'aprofitar algunes restes que ballaven per la nevera i que podien fer-se malbé si no s'acabaven d'aprofitar. D'això i d'algunes altres coses ix aquesta recepta tan poc original.

OUS FARCITS LIGHT

INGREDIENTS:

3 ous
6 cullerades de tonyina de pot
4 tomates de ramellet mitjanes
1 manollet de julivert fresc
1 llauna petita d'anxoves
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1 puntadeta d'espècies mòltes (coriandre, curri i cardamom)
1 puntadeta de sal fina

PREPARACIÓ:

Tallem dues de les tomates de ramellet a daus petits i les posem en un llibrellet. Hi afegim les cullerades de tonyina de pot ben escorregudes del seu oli. Tallem el julivert ben petit i també l'afegim a les tomates i la tonyina. Mesclem bé. Ho reservem tot.

Posem a bullir els ous fins que es facen durs. En estar, els tallem per la meitat i en traiem els rovells. Agafem un rall i ratllem els rovells alhora que els afegim a la barreja anterior que havíem reservat. Ara hi posem l'oli d'oliva de Beneixama i la puntadeta d'espècies (compte amb posar-n'hi massa, perquè totes elles són molt saboritzants) i la sal (poca, perquè les anxoves ja en tenen bona cosa). Amb l'ajut d'una cullereta, anem farcint els ous i els posem en un plat.

Tallem una de les tomates de ramellet una mica més amunt de la meitat. La buidem i la farcim amb la barreja reservada. Partim l'altra de les tomates en quatre parts i en farcim tres amb la resta de la barreja de rovells, julivert, tonyina i espècies.

Traiem les anxoves i les col·loquem sobre les tomates i els ous i ja es pot servir. Resulta molt bo com a plat únic o com a segon plat d'acompanyament.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

2011-04-19T05:00:00.011+01:00

El pollastre és una carn que no costa gens de pair si es fa, a més, ben cuita. De receptes de pollastre n'hi ha per a parar un tren. Aquesta és una mica "poti poti de tot un poc" del que tenia al rebost i era "posable" a la cassola.

POLLASTRE AMB XAMPINYONS

INGREDIENTS:
4 cuixetes de pollastre
2 tomates mitjanes de ramellet
6 xampinyons grossos
5 orellanes
2 cullerades (soperes) de panses sense pinyol
1 cullerada de mel
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 gotet de conyac (en el meu cas era del d'"Alonso", del costat de casa, de tota la vida)
Sal
1 puntadeta de romaní sec (no en tenia de fresc)

PREPARACIÓ:

Posem en una paella dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi sofregim les cuixetes. En estar, les reservem.

Tallem les tomates a dauets petits i els sofregim a la paella fins que comencen a amollar suquet. Ara els toca el torn als xampinyons. Rentem els xampinyons i els laminem fins. A la mateixa paella, els anem sofregint per tal que es vagen coent amb el suc de la tomata.

Ara col·loquem els xampinyons i la tomata en una cassola.

Agafem les orellanes i les tallem a tiretes amb l'ajuda d'unes tisores i les afegim a cassola. Fem el mateix amb les panses i la mel, i mesclem tot amb un cullerot de fusta.

Posem les cuixetes damunt i hi afegim el polsim de romaní sec.

Hi aboquem ara el conyac i, en estar ben calent, el flamegem, sense cremar-nos, és clar. En acabar-se la "flamentòria", hi afegim la sal i aigua mineral sense que acabe de cobrir el pollastre. Apugem el foc fins que bulla i, llavors, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant una hora, i ja està.

Boníssim i amb un brou perillosament sucador... La carn és dèbil, ja ho sé.

POLLASTRE AMB CARXOFES

2011-04-16T05:00:00.009+01:00

Les carxofes m'agraden molt i ara estan a la millor època. A més, les que vaig usar en aquest plat eren de collita pròpia, novelles i tendres. Hi ha moltes maneres de menjar-ne, i aquesta n'és una de ben senzilla i poc calòrica.

POLLASTRE AMB CARXOFES

INGREDIENTS:
4 besanques (= entrecuixes = recuixes = contracuixes) de pollastre sense pell ni greix
5 carxofes mitjanes
2 cebes novelles
3 cullerades d'oli de Beneixama
1/2 got de vi blanc (en aquest cas, "Barbadillo")
Aigua mineral
Sal

PREPARACIÓ:

Posem les tres cullerades d'oli d'oliva de Beneixama en una paella i, en estar, ben calent, hi sofregim les besanques fins que estiguen lleugerament daurades. Les reservem.

Agafem les cebes, les pelem i les tallem a trossos molt petits. En l'oli de sofregir les besanques, anem sofregint-hi la ceba tallada sense que s'hi daure massa.

Posem en un llibrell el suc d'un llimó i l'omplim d'aigua.Agafem les carxofes, les pelem i les tallem a làmines fines. Les anem posant al llibrell perquè no s'ennegresquen.

En el mateix oli que hem sofregit les besanques i la ceba, anem sofregint a foc molt lent les carxofes (ben escorregudes d'aigua) fins que estiguen ben tendres.

En una cassola de fons gruixat, col·loquem les cebes i les carxofes sofregides. Col·loquem damunt les besanques. Hi aboquem el vi blanc i aigua mineral fins que tot just cobrisca les besanques. Salem i apugem el foc fins que bulla el seu contingut. Llavors, l'abaixem i deixem que vaja fent xup-xup durant uns quaranta-cinc minuts. Hem de vigilar que ens quede cuit, però no sense brou.

En estar, se serveix i ja està. Resulta molt gustós i poc calòric. Les carxofes estaven com a cervellets!!!

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

2011-04-13T05:00:00.007+01:00

Ara és temps de maduixes, una de les fruites que més m’agraden. Tot rebostejant per la xarxa, vaig trobar aquesta recepta al blog “22 i cuino”. Em va semblar molt senzilla i abellidora de fer, sobretot per la crema pastissera que duu i que m’agrada molt.

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

INGREDIENTS:
1 base de pasta de full (he usat la de la marca “La Cocinera”)
1 ou
Maduixes (he usat uns 600g)

Per a la crema:
3 rovells d’ou
125 g de sucre
60 g de “Maizena”
400 + 100 ml de llet
1 branqueta de canella
1 pela de llimó

Per a enllustrar el pastís:
3 fulls de gelatina neutra
1 tassa de suc de poma (he usat un bric de suc de 200ml marca “Consum”)

PREPARACIÓ:
Comencem per la base. Encenem el forn a 200º C amb la funció d’aire i a dalt i a sota.
Mentre s’escalfa el forn, posem paper de forn sobre la safata i estenem per damunt la massa de pasta fullosa. L’anem punxant amb una forqueta, però deixant un marge d’un centímetre o centímetre i mig.
Batem l’ou i pintem tota la superfície de la massa. La posem al forn i la coem durant aproximadament uns 10 o 15 minuts. Hem d’anar amb compte que no se’ns creme.
En estar, l’en traiem i el deixem refredar.
Preparem ara la crema pastissera. Posem els 400 ml de llet amb el sucre, la pela de llimó i la branqueta de canella a bullir.
Mentrestant, desfem els 60 g de “Maizena” en els altres 100 ml de llet freda. Anem afegint, d’un en un, els rovells, mentre els anem mesclant totalment abans d’afegir-n’hi un altre.
Traiem la llet bullida i la colem per tal que no hi haja cap busqueta de canella. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes, anem afegint-li la barreja de llet, “Maizena” i ous. Quan estiga ben mesclat, posem la mescla en un cassó al foc i, sense deixar de batre-la, anirem veient com s’espesseeix. La traiem del foc i la cobrim amb un paper film que toque la superfície perquè no faça crosta. La deixem refredar en un lloc fresc i, en estar a temperatura ambient, la deixem a la nevera per tal que es refrede del tot.
Posem a hidratar-se la gelatina en un got d’aigua. Escalfem el suc de poma en el microones i hi col·loquem la gelatina hidratada fins que s’hi dissolga del tot.
Rentem les maduixes ben rentades, els llevem el peduncle verd i les partim per la meitat. Les reservem.
Amb l’ajuda d’una espàtula de cuina, repartim la crema pastissera per damunt de la base de pasta fullosa. Anem col·locant per damunt les maduixes partides per la meitat començant des de fora cap a dins. En estar, les pintem amb la mescla de suc de poma i gelatina. Posem el pastís a la nevera i deixem que s’hi vaja refrescant.
Ha resultat un pastís boníssim amb el contrast de la dolçor de la crema i l'acidesa dolcenca de les maduixes. De tota manera, crec que si la torne a fer, hi posaré més "Maizena", trobe que la crema no era prou espessa. A Tavernes de la Valldigna, de les maduixes en deien "fraules", ara en diuen "maduixes".

PERES AMB VI NEGRE

2011-04-10T05:00:00.002+01:00

L'altre dia va vindre a dinar a casa la bona amiga Laura Santacruz. Havíem de fer un "dinar saludable i poc calòric". Però què és un bon dinar sense unes bones postres? Doncs això, millor amb dolcets. En un tres i no res se'm va acudir recuperar una recepta que feia un munt d'anys que no preparava i va eixir molt bona:

PERES AMB VI NEGRE

INGREDIENTS:
4 peres "Conference".
1/2 litre de vi negre (en el meu cas, "Yllera")
150 g de sucre
2 cullerades de suc de llimó (= llimona)
2 branquetes de canella
1 pela de llimó
1 pela de taronja
2 clavells d'espècia
1 puntadeta de gingebre (abans no n'hi posava)

PREPARACIÓ:

En una cassola de fons gruixat, aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que comence a prendre un color com de coure. En aquest moment, li afegim el suc de llimó i remenem ràpidament per tal que quede com un almívar rossadet suau.

Ara, hi aboquem el vi; posem les branquetes de canella, les peles de llimó i taronja i la puntadeta de gingebre (compte a no posar-n'hi molt que és molt potent).

Pelem les peres amb el pelacreïlles però deixant-los la cueta. En estar, les posem a la cassola, la tapem i apugem el foc fins que bulla. En bullir, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant ben bé 40 o 45 minuts.

Passat aquest temps, apaguem el foc i deixem que les peres es refreden dins. En estar a temperatura ambient, emplatem, tot afegint-li un parell de tassetes del suc de cocció.
És una recepta ben fàcil de fer i que queda molt bé. També se li pot afegir algun tipus de gelat suau, com ara de iogurt o del que ens agrade.

Si ens sobra suc, no el tirem. El podem guardar congelat i per a usar en alguna altra recepta dolça.

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

2011-04-07T05:00:00.002+01:00

El mes passat va ser l'aniversari d'Oreto i li havia promés que li faria un pastís de xocolate de la Gemma Clofent. Per què de la Gemma? Perquè el seu blog "La cuina de casa" és un referent de la rebosteria a la gastrosfera en català. A més, feia temps que li tenia posat l'ull a un dolç boníssim i, alhora molt senzill de fer. Com sempre passa, xocolater irredempt com sóc, encara vaig augmentar la dosi de xocolate de la recepta original. Segur que la Gemma m'ho sabrà perdonar i la bona amiga Glòria m'entendrà perfectament... El resultat va ser un pecat mortal de calories. Però què és pot fer si un no es permet alguns "pecadets" hipercalòrics de tant en tant?

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

INGREDIENTS:
14 bombons "Ferrero Rocher"
500 ml de nata per a cuinar (35% matèria greixosa)
3 cullerades soperes ben plenes de cacau en pols "Valor"
1 sobre per a fer 4 flams de "Flam Royal"
1 base de bescuit feta
2 bombons "Ferrero Rocher" per a decorar

PREPARACIÓ:
Triturem els bombons fins a fer-ne una pasta. Posem en un pitxer alt la nata, el cacau en pols, els bombons triturats i el contingut del sobre de flam. Mesclem tot amb la batedora fins que quede una massa homogènia. En estar tot ben mesclat, ho posem en una cassola al foc i ho anem mesclant amb un cullerot de fusta. Al principi està molt espès, però, en anar agafant temperatura, es torna ben líquid. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe al cul de la cassola.

En un motlle desmuntable d'uns 20 cm, col·loquem la planxa de bescuit. De seguida li aboquem per damunt la barreja calenta. Deixem damunt del banc de la cuina que es refrede i, llavors, posem el pastís a la nevera durant unes hores (el vaig fer per la vesprada i l'en vaig traure pel matí).

En traure'l, el col·loquem en una safata redona ampla. Agafem els dos bombons que havíem reservat i els tallem en parts desiguals i els col·loquem damunt del pastís. El guardem a la nevera fins el moment de servir. És un dolç boníssim, però molt calòric. Podem fer porcions no massa grans per tal que, qui vulga, puga repetir-ne, però que no s'embafe.
Nosaltres el vam utilitzar per a celebrar l'aniversari d'Oreto amb uns amics i amigues de València que en van quedar, crec, ben satisfets. I és que hi ha poca gent a qui no agrada el xocolate.

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

2011-04-04T05:00:00.001+01:00

Sovint mengem sépia perquè ens agrada molt i no és massa calòrica. Feia temps que tenia uns ceps secs que podien caducar en pocs mesos. Els ceps són molt gustosos i no volia que es llançaren a perdre. També tenia unes tomates seques boníssimes i vaig pensar que podien fer bon joc. I així va ser, ben combinat tot plegat amb unes cebes tendres que feien molt bona cara.

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

INGREDIENTS:

1 sépia grossa
20 g de ceps secs
8 mitges tomates seques
3 cebes tendres mitjanes
2 gots d'aigua mineral
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:

Agafem els ceps, els tallem a trossos mitjans, els posem en un llibrellet i els cobrim amb mig got d'aigua mineral. Ara és el torn de les tomates. Les tallem a trossos ben petits amb l'ajuda d'unes tisores de cuina, les posem en un altre llibrellet i les cobrim amb altre mig got d'aigua mineral.

Deixarem a remull els dos ingredients durant almenys una hora perquè s'hi hidraten bé.Passat aquest temps, els fem ben escorreguts i en reservem els líquids. Barrejarem tots dos líquids en un got.

Ara capolem les cebes tendres ben menudes, tenint en compte de tallar una bona part del tronxo verd, també, que és molt gustós.

En una paella antiadherent, posem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi aboquem la ceba i l'anirem sofregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.

Quan ja estiga quasi cuita, hi afegirem els ceps i les tomates i els continuarem fregint durant una bona estona tot vigilant de no deixar de remenar perquè no se'ns apegue a la paella.

Tallem la sépia a trossos mitjans i la reservem.

En una cassola alta, aboquem el sofregit de tomates, ceps i cebes. Damunt hi col·loquem a sépia tallada a trossos i anem remenant mentre es va coent durant uns cinc minuts. Passat aquest temps, li afegirem mig got dels líquids mesclats de les tomates i els ceps i pujarem el foc perquè bulla. En arrencar el bull, abaixem el foc i continuem coent durant mitja hora tot fent xup-xup.

Passat aquest temps, hi afegirem un got d'aigua mineral i continuarem la cuita a foc baix durant una hora més. En total, una hora i mitja. I ja es pot servir.

Ha resultat un plat molt i molt saborós. El brou era boníssim i el pa sucat, un perill!!

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

2011-04-01T05:00:00.001+01:00

M'agrada molt el sabor àcid del vinagre a les amanides, però, darrerament l'estic substituint per suc de llimó natural i trobe que li dóna un altre sabor a les vinagretes. Per tal d'alegrar una mica unes bajoquetes bullides, la bona amiga Queti em va suggerir que li afegira algun ingredient "exòtic" o poc corrent. Perquè menjar sa no ha de ser sinònim de cuina avorrida. De tot plegat va eixir aquest plat.

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

INGREDIENTS:

Bajoqueta redona (=mongetes tendres)
Lloms de tonyina blanca del Cantàbric (de conserva en pot de vidre)
2 ous durs
2 cullerades d'oli de Beneixama
1 cullerada de suc de llimó (=llimona)
1 puntadeta de gingebre mòlt
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem les puntes a les bajoquetes, les posem en una cassola amb aigua i sal i les bullim "al dente".
Mentre es bullen, preparem la vinagreta. Mesclem el suc de llimó amb una puntadeta de sal. Posem l'oli d'oliva de Beneixama i el suc de llimó (amb la puntadeta de sal dissolta dins) en un got i batem enèrgicament fins que ambdós ingredients es lliguen. En estar ben lligats, hi afegim el gingebre i tornem a batre perquè es mescle tot bé.

Quan estiguen les bajoquetes, les en traiem ràpidament i les reservem.

Posem en un plat les bajoquetes cuites. Ratllem per damunt de cada plat un ou dur. Per sobre li posem els trossets de lloms de tonyina. Amb l'ajuda d'una cullera, repartim per damunt la vinagreta i ja es pot menjar.

És sa i com a plat únic per a un sopar o un dinar no resulta massa calòric. Ara, gustós ho és un munt!!

Com a curiositat: les "bajoquetes redones" reben denominacions diverses arreu del domini lingüístic català. A Tavernes de la Valldigna en diuen "bajoqueta" o "bajoqueta redona", per diferenciar-la de la del tipus "ferradura" que també s'usa per al bullit, i és més plana. No sé a Mallorca com en diuen, si algú m'ho pot dir, li ho agrairé. El diccionari dóna com a "estàndard" la denominació "mongetes tendres".

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

2011-03-29T05:00:00.003+01:00

La Dolça té un blog molt curiós on trobes receptes de tota mena. El visite sovint perquè sempre n'aprens alguna cosa! Té receptes d'aquelles que, de tan bones de fer, et vénen ganes de preparar-les totes... però no pot ser. Fa uns cócs boníssims i unes altres postres que són una temptació irresistible. Fa uns dies, però, vaig trobar al seu blog "No tot són postres a la cuina", una recepta de sépia que em va agradar molt de tot d'una que la vaig veure. I això que la Dolça, com ella mateixa reconeix, no es prodiga massa amb receptes salades. Com que ara és època de carxofes i a mi m'agraden molt, com la sépia, m'he decidit a preparar-la. Tot i això, hi he fet petits canvis, pel fet que no tenia algun dels ingredients, per la textura de cuita d'alguns aliments i que la meua recepta és per a dues persones. La resta és seguir fil per randa les instruccions i ja està.

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

INGREDIENTS:
1 sépia mitjana.
2 carxofes grosses
1 creïlla (=patata) mitjana
1 ou dur
1ceba blanca grossa
2 alls secs
1 copeta de vi blanc (en el meu cas "Barbadillo")
1 got de brou de verdures
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
sal

PREPARACIÓ:

Netegem i tallem les carxofes a sis talls. En una paella posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i les fregim una miqueta. Les reservem.

Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.
A l'oli de fregir les carxofes, hi afegim una altra cullerada d'oli i hi posem la ceba capolada ben menuda i la sofregim bé. A meitat de cocció hi posem els alls tallats a rodanxes ben petits i ho acabem de deixar sofregir.

Quan comence a agafar color, posem les carxofes, la ceba i les creïlles (a la recepta original les creïlles es posen a la segona cuita, però a mi m'agraden molt blanes) i hi afegim la sépia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica.

Hi afegim el brou de verdures (a la recepta original era de peix) i el vi blanc. Ha de cobrir la sépia una mica més de la meitat. També hi posem el pebre roig dolç (la recepta original no en duu).
Quan arrenque a bullir, baixem el foc i ho deixem coure tres quarts d'hora.
En notar que tot és ben cuit, hi posem l'ou dur, tallat pel mig. Sacsem una mica la cassola (si ho remenem se'ns trencarà tot) perquè es barregen bé tots els ingredients i ho tenim a punt per a emplatar.
Està boníssima la sépia cuinada així, i el brou és molt i molt saborós. Segur que la prepararé més vegades perquè ha tingut molt d'èxit a casa.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

2011-03-26T05:00:00.011+01:00

M'abellia un plat de bacallà i vaig improvisar una mica amb el que vaig trobar a la nevera i al rebost. El resultat va ser saborós i apte per a menjar-se una barca de pa tot sucant-ne el brou.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

INGREDIENTS:
4 trossos de bacallà congelat
3 llandes de clòtxines (= musclos) al natural "Isabel" (200 g)
3 cebes novelles mitjanes
3 tomates de ramellet mitjanes
1 pessiguet de pinyons
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de cafè) de sal
1/2 culleradeta (de cafè) de sucre
1/2 gotet de vi blanc (en aquest cas "Barbadillo")

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes novelles i les tallem, incloent-hi, també, part del tros verd, que és molt gustós, i les reservem. Tallem les tomates a trossets i les reservem.
Obrim les llandes de clòtxines al natural i els llevem el brou salat de la conserva. Un per un, haurem de llevar-li els filaments verdosos que són els que fixen la clòtxina a la pedra.
Posem ara les dues cullerades d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i la sal. L'anirem sofregint fins que estiga daurada sense cremar-se. Ara hi afegirem la tomata tallada petita i el sucre fins que tot quede ben lligat. Ho sofregirem tot plegat fins que quede cuit sense assecar-se del tot.
Hi afegim els pinyons i el vi i pugem el foc perquè arrenque el bull.

Als tres minuts, posem els trossos de bacallà sense espines amb la pell a la part de baix.
Quan torne a bullir, comptem tres minuts més, apaguen el foc, tapen la cassola i deixem que el bacallà s'acabe de coure amb l'escalfor que hi haquedat durant uns deu minuts. Se serveix i ja es pot menjar.
Resulta boníssim i, si s'aconsegueix no sucar-hi pa, no és massa calòric... Ara, és difícil no caure-hi!!

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

2011-03-23T05:00:00.000+01:00

Una manera senzilla de fer una amanida diferent, però no per això menys saborosa. Poc calòrica i ben mengívola.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

INGREDIENTS:
3 endívies
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 cullerades de suc de llimó (=llimona)
8 anous pelades
1 polsim de sal

PREPARACIÓ:

Rentem les endívies i les disposem en forma d'estrela al plat.

Escorreguem el llimó i en colem el suc.En un got posem dues cullerades de suc de llimó i el polsimet de sal. Batem enèrgicament amb l'ajuda d'una cullera perquè s'hi dissolga la sal. Ara li anem afegint l'oli i continuem batent fins que lligue.

Posem les anous en un morter i les piquem ben menudes. Hi afegim la vinagreta anterior i tornem a mesclar, amb el picamà, perquè s'hi barrege bé.

Aboquem la vinagreta sobre les fulles d'endívia i ja està. Té un sabor diferent, més suau que una vinagreta normal i és més digestiva.

PASTÍS DE POMA DE LA REINA DE CAN LOI

2011-03-20T05:00:00.004+01:00

La recepta original del "Pastís de poma de la reina de Can Loi" és de la bona amiga Chis, del blog "Coses de Can Loi i altres herbes". Ella és "la reina" d'eixe blog tan particular. La Francesca és una xica de Mallorca molt artista en camps diversos: la cuina, l'escriptura, la música... i sempre té un somriure contagiós. Bé, el cas és que per al seu aniversari va preparar aquest deliciós pastís de poma i va ser comentar-li-ho a Oreto, mirar-se'l i demanar-me que li'l preparara. És molt senzill i saborós. Només cal seguir les instruccions que transcric literalment:

PASTÍS DE POMA DE LA REINA (DE CAN LOI)

INGREDIENTS:

Per al pastís
6 pomes pelades i tallades a làmines
75 gr de farina
85 gr de sucre
85 gr de llet
30 ml d'oli
2ous
1 culleradeta de cafè de llevat químic
un polsí de sal
una culleradeta de cafè d'extracte de vainilla

Per a la cobertura:
55 gr de mantega
85 gr de sucre
1 ou

PREPARACIÓ:
Encendrem el forn a 200º.

Posarem tots els ingredients de la pasta dins un bol gran, manco les pomes, i remenarem amb un batedor fins que la pasta estigui ben lligada i comenci a fer bimbolles. Ho reservarem.

Mentrestant preparam la poma. S'ha de tallar prima i s'ha d'anar afegint a la pasta i amb una espàtula anirem remenant perquè la poma se banyi de la massa cada tallada.
A continuació, ho posarem dins un motle desmuntable i ho enfornarem uns 25-30 minuts.

En aquests temps, esponjarem la mantega de la cobertura amb el sucre. Quan s'hagi estovat tot hi afegirem l'ou i farem que s'integri. Ho guardarem.

Passada la mitja hora de cocció, traurem el motle del forn i hi posarem la cobertura. Ho tornarem enfornar 10 minuts més.

Passat aquests 10 minuts, ho traurem del forn i ho deixarem refredar i ho posarem a la gelera perquè sigui ben fresquet hora de menjar-s'ho.

Val a dir que a ella li va eixir més vistós el pastís que no a mi (només cal mirar les seues fotos i comparar-les amb el meu resultat). Ara bé, de sabor: fantàstic!!! Segur que la faré més vegades.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

2011-03-17T05:00:00.007+01:00

Feia un temps que tenia una sépia congelada que ja tocava gastar. La sépia és poc calòrica i molt gustosa. Si a més li afegeixes unes gambes i una mica de paciència, pot eixir-te un plat fàcil i saborós com aquest.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

INGREDIENTS:

1 sépia grossa
200g de gambes pelades congelades
1 tassa de pésols congelats
1 ceba blanca grossa
1 pessic de julivert fresc
2 alls
2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
Sal
½ de vi blanc (en aquest cas “Barbadillo”)

PREPARACIÓ:

Tallem la ceba a rodanxes primes. En una paella posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba, amb un pessiguet de sal, fins que quede daurada sense cremar-se.

Mentrestant, tallem la sépia a trossos no massa grans.

Aboquem la ceba anterior en una cassola fonda. Hi aboquem la sépia tallada i pugem el foc perquè s’hi sofregisca una mica.

Ara piquem el julivert i els alls sobre una taula amb un ganivet ben esmolat fins a fer-los miques. En estar ben picat, ho aboquem a la cassola i remenem tot.

Quan comence a bullir, hi afegim les gambes congelades i les anem remenant fins que tot estiga integrat. Ara li afegim el vi blanc i, passats uns cinc minuts, abaixem el foc perquè continue fent xup-xup a foc lent durant una mitja hora.

Els últims cinc minuts, pugem el foc perquè coga a foc viu. Passat aquest temps, s’haurà begut quasi tot el brou i ens quedarà un guisat saborós.

PASTÍS DE XOCOLATE DE TONI

2011-03-14T05:00:00.002+01:00

A l’institut hi ha departaments que tenen per costum esmorzar coses fetes a casa i, de vegades, tens l’ocasió de tastar alguna d’elles. Això és el que em va passar farà un parell de setmanes. Un company de feina que es diu Toni Parada, va portar a l’institut un deliciós pastís de xocolate, la recepta del qual us transcric tot seguit. Val a dir, però, que com sóc molt xocolater, hi vaig afegir més xocolate del que duia la recepta i ho he explicat en els afegits que trobareu de seguida:

PASTÍS DE XOCOLATE DE TONI

INGREDIENTS:
250g de farina
2 ous
125g de sucre
½ got de llet (jo hi vaig usar llet de soja)
1 sobre de rent
2 cullerades de mantega
2 cullerades de xocolate en pols (jo n’hi vaig posar quatre d’un de la marca “Meivel”)
(2 cullerades de “gotes de xocolate” marca “Hacendado”, la recepta original no en duia).
Cireres en almívar (no n’hi vaig posar)
Ratlladura de llima

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 250º C.

Tamisem la farina, el xocolate en pols i el sobre de rent conjuntament.

Separem les clares dels rovells. Batem les clares amb un pessiguet de sal, amb les varetes elèctriques. En estar ben alçades, li anem afegint el sucre fins que s’hi haja incorporat del tot.

En un got, batem els rovells i els reservem.

Al bol on hem batut les clares, li anem incorporant la mescla de farina, xocolate en pols i rent a poc a poc, amb l’ajuda d’una espàtula. Quan n’hàgem incorporat la meitat, hi aboquem els rovells batuts i els incorporem suaument. Continuem afegint més farina i xocolate en pols.

Ara hi aboquem la llet a poc a poc i, en estar incorporada del tot, hi acabem d’abocar la resta de farina i xocolate. En estar tot ben lligat, hi aboquem les dues cullerades de “llàgrimes de xocolate” i ho fem ben barrejat. Ens quedarà amb una textura semblant a la d’una mousse.

Greixem el motlle amb més mantega i l’empolsimem amb farina per totes bandes. Colpegem el motlle sobre una superfície dura per tal que amolle la farina que li’n sobre.

Amb l’ajuda de l’espàtula, anem abocant la barreja al motlle i el posem a coure al forn. Hem d’anar amb compte d’abaixar la temperatura del forn a 170º C. S’hi ha d’estar coent durant uns 40 minuts.

En estar cuit, el desemmotllem i ja està. Convé deixar que es gele una mica abans de tastar-lo, però jo no me’n vaig poder estar... Per al meu gust, però, tot i que de sabor està boníssim, el vaig trobar una mica sec. Potser que, si el torne a preparar, li faré algun farciment de crema de xocolate o alguna cobertura del mateix material.

AMANIDA DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

2011-03-11T21:36:00.005+01:00

Ara és temps de carxofes i sempre hi ha un moment o un altre per a preparar-ne. A mi m’agraden molt i, a més, em senten de meravella. L’altre dia ens tocava carxofes amb vinagreta de mostassa en amanida. Així, sense cap especificació més. Per tant, em vaig idear una manera de menjar-ne que no fóra en cru. De tot plegat, en va eixir aquest plat.

AMANIDA DE CARXOFES AMB VINAGRETA DE MOSTASSA

INGREDIENTS:
4 carxofes per persona
1 culleradeta de mostassa de Dijon a l’antiga
2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de mel
1 llimó (= llimona)

PREPARACIÓ:

Omplim un llibrellet amb aigua i li aboquem el suc d’un llimó colat.

Pelem cada carxofa individualment, tot deixant-ne només la part més mengívola. Les tallem en huit parts i les anem posant en el llibrell amb aigua i suc de llimó per tal que no s’ennegresquen. Quan les tenim totes, les posem en una olla de pressió de cocció ràpida i les posem a bullir a vapor amb part de l’aigua amb suc de llimó.

Mentre es couen, prepararem la vinagreta de mostassa. En una tassa, posem la mostassa i la barregem amb la mel amb l’ajuda d’una cullera fins que tots dos ingredients estiguen ben mesclats. Ara és el moment d’anar incorporant les dues cullerades d’oli a poc a poc, com si férem un allioli fins que quede tot ben integrat.

En estar cuites les carxofes, les en traiem i les col·loquem en un plat. Aboquem per damunt la vinagreta de mostassa i ja està.

La mel li resta bona part de l’acidesa a la mostassa i això que la vinagreta quede més suau. A mi, però, m’agrada més amb tot el sabor de la mostassa, encara que de l’altra manera també resulta bo.

COCA DE LLARDONS DE CA L'ASSUR

2011-03-06T21:10:00.002+01:00

Ara que és època de carnestoltes a molts llocs de Catalunya es fan “coques de llardons”. El "llardó", ens explica la Viquipèdia, que "és cadascun dels trossos de sagí fregits que resten després de premsar-lo per extreure'n el llard, de manera que queden daurats i cruixents".

L'any passat, per carnestoltes, part de la catosfera s'havia omplit de coques de llardons diverses. Tafaner de mena com sóc, em vaig dedicar a mirar-me'n un munt de receptes i tenia unes ganes boges de preparar-ne una. El problema principal era que no tenia l'ingredient més important: els llardons. Per on jo visc, les cotnes del porc o coses per l'estil són molt salades i seques. Res a veure amb els llardons...

Veges tu, coses de la vida, per aquelles dates Oreto i jo vam anar a Barcelona de visita. Allà ens hi vam poder trobar amb una bona colla de blocaires amics que ens van fer passar unes estones fantàstiques. Doncs bé, potser devia fer el comentari en algun dels blocs que visite assíduament que per Beneixama i rodalies no era fàcil trobar llardons. Aleshores, en una de les trobades amb els amics blocaires, l'estimadíssim Enric Bayé va comparèixer-hi amb dues bosses de llardons envasades al buit!!!

L'Enric és d'aquelles persones entranyables (junt amb la seua dona Anna Maria) que, quan les coneixes, sempre penses: "quina sort d'haver-la coneguda". A banda de ser un ésser humà envejable per totes les seues qualitats, és una persona cultíssima, que igual et parla de música, de llibres, pintura o cuina... És autor d'alguna de les millors ressenyes de llibres que he pogut llegir. També ho fa beníssim quan parla d'art, música, fotografia o del que li semble. Té un estil envejable. Tot plegat, al seu blog: "Ca l'Assur".

Però tornem amb les bosses de llardons de l'Enric: a Beneixama que s'hi van quedar... congelades durant un any. No les vaig poder fer servir perquè la feina diària no m'ho permetia. Però enguany no podia quedar-me amb les ganes de fer-ne. Així doncs, en arribar el dimecres abans del dijous llarder, vaig descongelar amb cura les bosses i em vaig disposar a fer la meua primera "coca de llardons". Ja he dit abans que, de receptes de coca de llardons, n'hi ha de tota mena. Però quina havia de triar? Fàcil: la de l'Enric de "Ca l'Assur". A més, ell mateix ens hi explica que l'havia presa d'una coneguda cuinera catalana, la Montserrat Seguí, autora d'un clàssic de la cuina catalana com és ara "Cuinar és senzill". Quina millor garantia podia buscar? Per això us la transcric literalment:

COCA DE LLARDONS DE CA L’ASSUR

"I aquí teniu la recepta, extreta del llibre Cuinar és senzill, de la Montserrat Seguí:

INGREDIENTS:
150 g. de farina.
1 culleradeta de llevat en pols (Royal).
100 g. de llardons.
25 g. de sucre.
1 ou.
1 culleradeta d'aigua freda.
50 g. de llard.
Canyella en pols i un pessic de sal.
75 g. de pinyons

PREPARACIÓ:
Esmicolar, amb una mà de morter o amb el corró, els llardons.

Barrejar ben barrejats la farina i el llevat; afegir-hi els llardons esmicolats i fer un volcà sobre el marbre, al centre del qual s'hi posarà l'ou, el llard, el sucre, una punteta de canyella en pols, l'aigua i el pessic de sal.

Amb una forquilla anirem unint tots els ingredients fins que puguem treballar la massa amb la mà.

Un cop unida la massa, la deixarem reposar un mínim de mitja hora. (Jo la faig d'un dia per a un altre.)

Partirem la massa en quatre parts i, amb el corró, farem quatre coques allargades i ovalades que pintarem amb una miqueta d'ou batut i, al damunt, hi escamparem els pinyons.

Posarem les coques al forn, que ja tindrem escalfat a 180º.

Al cap de 10 minuts, escamparem el sucre per sobre i, al cap de 10-15 minuts més, les coques ja estaran al punt."

I així va ser com vaig fer la meua primera coca de llardons, amb una variació: atès que havia descongelat les dues bosses i n'hi havia el doble, doncs en vaig preparar per a dues vegades. N'he gastat una i la que queda ja l'usaré en una altra ocasió.

És un dolç molt particular i gustós. Calòric, no hi ha dubte. Però he passat un gust tant preparant-lo com menjant-me'l.

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

2011-03-01T16:50:00.005+01:00

Ara fa un temps, la Francesca, una companya d’Oreto, ens va regalar un pot de melmelada de mandarina casolana. No cal dir que és boníssima!!! Per això me la vaig guardant per a ocasions puntuals. Així dura més. Doncs bé, aquest cap de setmana volia preparar unes broquetes de pollastre una mica “especials” i per això en vaig usar dues cullerades. De tot plegat en va eixir aquesta recepta.

BROQUETES DE POLLASTRE MARINADES

INGREDIENTS:
3 besanques de pollastre desossades
4 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
1 culleradeta de sal
2 culleradetes de pebres coents (negre, blanc, vermell, marró)
2 puntades de gingebre
1 puntada de pebre vermell dolç
2 cullerades generoses de melmelada de mandarina
½ got d’aigua.
3 pomes blanques

PREPARACIÓ:

Tallem les besanques a trossos petits (per a broqueta) i les reservem. Convé que els llevem tot el greix que tenen a la vista.

En un morter piquem els pebres. Hi afegim la sal, el gingebre i el pebre vermell dolç i continuem picant amb el picamà fins a reduir-lo a una pols homogènia.

En una tassa ampla, aboquem la picada. Hi afegim la melmelada i dues de les cullerades de l’oli i ho mesclem tot. Ara li aboquem l’aigua i ho tornem a remenar tot fins que estiga ben mesclat.

Posem una capa amb la meitat de pollastre capolat en un recipient de tanca hermètica. Al damunt li aboquem la meitat del marinat. Hi posem la segona capa i acabem de posar la marinada que queda. Amb una cullera ho mesclem tot bé, tapem el recipient i el deixem a la nevera durant unes hores perquè la carn n’agafe el sabor.

Just abans de fer les broquetes, pelem les pomes i els en traiem el cor. Partim la polpa a trossos regulars, no massa gruixuts.

Anem punxant a la broqueta, alternativament, trossos de poma i trossos de pollastre marinat.

En una paella ampla, posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi posem tantes broquetes com hi càpiguen. Les anem fent per totes bandes fins que queden ben cuites. Aproximadament uns set o huit minuts si és a foc viu i uns deu o dotze si és a foc més lent (vaig optar per aquesta darrera opció).

Veurem com la carn es cou i la poma agafa un aspecte daurat boníssim. La melmelada, en fondre’s, va caramel·litzant-se i transmet un sabor dolç i amarg alhora a la carn que resulta molt agradós. En estar totes les broquetes, les col·loquem en una safata i les servim ben calentes.
El fet d'usar diversos pebres coents ha de fer-nos pensar a anar-hi amb compte. Tanmateix, com que a mi m'agrada molt el coent, no ho vaig notar massa fort.

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

2011-02-23T22:57:00.011+01:00

I tornem amb el dinar de la Carme Miquel. Ja teníem el plat principal, el pollastre del post anterior. Però, i les postres? Doncs, ben fàcil: Oreto tenia ganes de tastar una recepta que havíem llegit al fantàstic blog de l'amiga Maragda: "La quinta de Lúculus". Un blog molt recomanable perquè hi pots trobar receptes boníssimes. Es tractava d'un "Pastís de formatge al microones" que explicava que era facilíssim. L'aspecte era molt bo i ens va engrescar eixa facilitat que publicitava. Com sempre solc fer, si no hi tinc més remei, en vaig canviar una mica els ingredients i les quantitats.

PASTÍS DE FORMATGE AL MICROONES

INGREDIENTS:

8 galetes "Fontaneda Digestive Go" d'avena
62'5 g de mantega "Arias" (1 de les dues barretes del paquet)
2 iogurts naturals "Danone original" (270 g)
200 g de formatge "Philadelphia Light"
8 cullerades soperes de sucre
2 cullerades soperes de "Maizena"
300 g de melmelada de gerds "Hero"

PREPARACIÓ:

Primer, prepararem la base del pastís. Piquem les galetes en el morter fins a reduir-les a un polsim. Tallem la barreta de mantega a trossets i la fonem al microones. Mesclem en un plat la pols de galetes amb la mantega fins a fer-ne una pasta.

Folrem un motlle redó de silicona de 20 cm de diàmetre amb plàstic de cuina. Escampem per damunt la pasta de galeta i mantega de manera que quede uniforme. Amb una cullera sopera ens anirà bé per aplanar-ne la superfície. Tal i com diu la Maragda, ara cal deixar el motlle amb la galeta a la nevera per tal que no ens done problemes en abocar-hi la segona part del pastís. Diu ella que, si no ho posem a la nevera, podem trobar-nos fragments de galeta dins del formatge. Jo, per si de cas, ho vaig fer i va anar bé. Jo no vaig greixar, però, el motlle amb més mantega i no va passar res.Prepararem ara la resta del pastís: en un bol posem el formatge, els iogurts, el sucre i la maizena. Ho mesclem amb un batedor manual de varetes fins que quede homogeni i ja està.

Traiem el motlle de la nevera. Hi aboquem la mescla anterior i ho posem a coure tot al microones a màxima potència durant un quart d'hora.

La Maragda ens explica que el pastís anirà pujant en cercles concèntrics des de fora cap a dins i, en haver pujat del tot, ja estarà llest.

En estar cuit, traiem amb compte el pastís del motlle i el col·loquem en el plat de servir. Ara li posem la melmelada que hàgem triat. En el meu cas, la de gerds, perquè, a més d'agradar-me molt, li dóna un contrast de color molt abellidor al pastís.

El posem a la nevera unes hores i ja està. A la Carme Miquel i a nosaltres ens va agradar molt. Ara, molt "de règim" no ho és...

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

2011-02-19T08:58:00.002+01:00

Aquesta setmana hem tingut a casa una convidada de luxe: l'escriptora valenciana Carme Miquel. Oreto l'havia convidada a parlar al seu institut sobre el llibre "La mel i la fel". Es tracta d'una novel·la sensacional que recomane vivament. Bé, doncs, el cas és que feia uns dies que anava pensant què li prepararia a una persona que admire tant.

Temps enrere em vaig comprar un llibre molt interessant que es diu "Al gusto persa", de Nazanin Amirian. Tot i que no hi ha una recepta específica com aquesta al llibre, sí que hi trobarem una sèrie d'ingredients que són comuns en aquella cuina. Per això, d'ací i d'allà, tot llegint-hi algunes receptes de plats diversos, em vaig idear aquesta que presente ací. Espere que si alguna persona d'eixe país llig la recepta no s'ho agafe malament. Ho faig com un petit homenatge a una cuina boníssima i que m'agradaria molt poder tastar "in situ".

En vaig fer una de semblant ara fa uns mesos, però, quant al sabor final de la recepta, no té massa a veure amb la d'ara. En ser una mescla d'espècies diferents, aquesta ha resultat tota una altra cosa. Molt bona també, però.

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

INGREDIENTS:

4 besanques de pollastre desossades (= entrecuixes = recuixes = contracuixes)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 alls secs
2 cebes dolces grosses
6 figues turques blanques
8 orellanes
2 cullerades de panses de Corint
1 puntada de canella
1 puntada de curri
1 puntada de cúrcuma
1 puntada de gingebre
3 cullerades soperes de pinyons
1 culleradeta de sal
1 dit de mistela de la Marina Alta
1 got d'aigua mineral (menys un dit)

PREPARACIÓ:
Començarem per les besanques. Si no ho hem fet abans, les desossarem i les llevarem el greix i la peix que puguen tindre.
En una paella, posarem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. Quan estiga ben calent, punxarem els dos alls en un furgadents i els anirem enrossint sense que es cremen. Només per a aromatitzar l'oli. En estar, llevarem els alls i abocarem les besanques i les anirem fregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se. Per a això, haurem de vigilar d'anar remenant amb un cullerot de fusta la carn perquè s'hi vaja fent.

Mentrestant, tallarem les figues i les orellanes a trossos de mig dit d'ample i les posarem en un llibrellet junt amb les panses de Corint. Ara agafem un got d'aigua i hi aboquem un dit de mistela de la Marina Alta i l'acabem d'omplir d'aigua mineral. Amb això, posarem en remull les figues i les orellanes tallades i les panses.
Ara tallem les cebes a rodanxes primes i les reservem.
Quan el pollastre estiga ben daurat, el traiem de la paella i el reservem. En aquesta mateixa paella, aboquem la ceba que havíem tallat a rodanxes primes i la culleradeta de sal. L'anem enrossint sense que se'ns creme!!!
En estar la ceba quasi feta, agafem les fruites que havíem deixat en remull i les colem (aneu alerta de reservar-ne el líquid de remullar-les!!). Les afegim (amb els pinyons) a la paella de la ceba i les continuem fregint durant uns minuts.
Quan està tot, agafem una cassola de fons gruixat i hi aboquem la ceba, les orellanes, les figues i les panses. Ara és el moment de posar les espècies: la canella, la cúrcuma, el curri i el gingebre.
Seguidament, hi afegirem el líquid mescla de mistela i aigua que havíem reservat. També els dos alls que havíem usat per a aromatitzar l'oli i la carn. Quan bull, s'abaixa el foc i es deixa coure durant mitja hora, tot vigilant que no es quede sense brou. I ja està.
A l'hora de servir el plat, traiem els alls i posem a cada plat una besanca i unes cullerades de la salsa.
És molt bona i convida a sucar-hi pa. El nostre era del forn de Cal Moliner, del costat de casa.

A la Carme Miquel li ha agradat el dinar i jo m'he sentit molt i molt pagat.

Per a un altre post, les postres.

SENSE SENYAL

2011-02-17T22:56:00.003+01:00

SENSE SENYAL

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.

La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores aquest blog estarà tancat com a mostra de repulsa per la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.

S'HA MORT EL CUINER SANTI SANTAMARIA

2011-02-16T23:51:00.006+01:00

Avui s'ha mort el gran cuiner Santi Santamaria,

Tant li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou fregit, no importa... us anime igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraïment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -família a part-: la cuina.

Va per tu, Santi

A partir de la proposta de l'Starbase